Cançons de molts colors

Cançons de colors

En els records agradables de la infància hi ha Mikel Laboa. I no ùnicamente perquè a casa posaven la seva música. Tinc més records. Una vegada, quan era nen, van vestir de cartells les parets del poble i recordo haver demanat a la meva germana que deia el cartell colorit. Em va dir que anunciava un concert de Mikel Laboa. En aquesta ocasió no vaig anar a veure l'esdeveniment per ser massa petit però aquest cartell de Zumeta tan colorit em restà a la memòria.

Per a mi, Laboa i Zumeta van sempre junts. I els dibuixos de Zumeta anaven sempre juntes amb la música de Mikel, pels colors i les variacions. la música de Mikel no va tenir només una faceta, i cal agrair-ho, no va ser monocolor. En els seus discos hi ha cançons tradicionals d'una banda i per una altra les cançons seves, noves, a partir de nombrosos poemes. Finalment, hi ha Lekeitioak, molt avantguardista. Amb velles melodies i sense melodia. No sé com en treia cap Laboa per aconseguir l'equilibri entre aquests tres mons tan diferents, s'escolten els discos molt 'naturals', sense cap trava. Per ventura perquè Laboa vivia aquests mons diferents amb tota normalitat. Perquè tampoc les persones som d'una sola faceta.

Diuen que Laboa no escrivia les seves pròpies lletres, que usava la d'uns altres però m’és igual. Mikel Laboa era un mestre per a presentar la lletra. I això també és art. Artze, Brecht, Lete, Sarrionandia, Atxaga. Interpretava com si fossin pròpies les paraules dels escriptors. Integrava els poemes i ho feia tan bé que després d'escoltar-lo el poema queda aferrat a la música. Sense la música de Laboa, els poemes, pobrets, es quedaven en el no-res, tímids, sense ales. Així ocorre amb els poemes "Gure bazterrak" o "Lili bat", de debò, poemes meravellosos. Però sobre el paper són tan curts. Amb la música de Mikel prenen una altra dimension. La lectura que va fer del "Izarren hautsa" del poeta de Xabier Lete és impressionant. Laboa hi va posar una música que el mateix Lete no havia escoltat, així va fer una cançó inoblidable. Entre nosaltres, no hi va haver altre músic que sabés treure com ell la música que porta un poema a dedins.

Per a explicar com se li va ocórrer la de Lekeitiok, Mikel recordava els anys de guerra a Lekeitio. Era només un nen. I amb aquests records de la seva infantesa, escriví Lekeitioak. Jo era tan nen com ell quan vaig veure els cartells de Zumeta, quan escoltava les cançons de Laboa. segur que quan m'assec per a escriure em surten de dedins aquestes cançons de molts colors, estan aquí al meu costat. Aquí quedaran.

Kirmen Uribe Idazlea

·
Mikel Laboa · Izarren Hautsa

·Koloretako kantak

Txikitako oroitzapen lausoen artean hortxe da Mikel Laboa. Eta ez etxean bere musika jartzen zutelako soilik. Badut bestelako oroitzapenik ere. Behin, umea nintzenean, kartelez josi zituzten herriko hormak, eta gogoan dut arrebari galdetu niola ea zer zen kartel koloretsu hark iragarri nahi zuena. Arrebak esan zidan Mikel Laboaren kontzertukoak zirela. Ez nintzen aldi hartan kontzertua ikustera joan, txikiegia bainintzen horretarako, baina Zumetaren kartel koloretsu hura betiko geratu da nire oroimenean.

Niretzat, Mikel Laboa eta Zumeta bat izan dira beti. Eta Zumetaren margoen modukoa begitandu izan zait beti Mikelen musika, kolore, ñabardura askotakoa. Mikel Laboaren musikak ez du izan ildo bakar bat, eta eskertzen da hori, ez da kolore bakarrekoa izan. Bere diskoetan kanta tradizionalak datoz alde batetik, eta beste alde batetik berak sortutako kanta berriak, hainbat olerkariren poemak aintzat hartuz. Eta azkenik, Lekeitioak daude, abangoardistak erabat. Melodia zaharrak eta melodiarik gabeko gailuak. Ez dakit nola egiten zuen Laboak, baina horren desberdinak diren hiru mundu horien artean oreka lortzen zuen, diskoak natural entzuten dira, inolako trabarik gabe. Beharbada Laboak berak ere naturaltasunez bizi zituelako mundu desberdinok bere baitan. Pertsonok ere alde bakarrekoak ez garelako.

Esaten da Laboak ez zituela idazten bere kanten hitzak, besteen hitzak erabiltzen zituela, baina niri berdin zait. Mikel Laboa maisua zen letrak aukeratzen. Eta aukeratzen jakitea ere artea da. Artze, Brecht, Lete, Sarrionandia, Atxaga. Berak idatzi izan balitu bezala interpretatzen zituen idazleen letrok. Bere egiten zituen poemak. Hainbeste barneratzen zituen, eta horren ondo, ezen behin kantua entzunda, poema musikari lotua geratzen den, halabeharrez.

Poema gaixoak Laboaren musika gabe ezerezean geratzen dira, herabe, hegorik gabeko. Horixe gertatzen da «Gure bazterrak» edo «Lili bat» olerkiekin. Benetan olerki zoragarriak. Baina paperean ikusita hain dira txikiak. Aitzitik, Mikelen musikarekin beste bizitza bat hartzen dute. «Izarren hautsa» Xabier Leteren olerkiarekin egin zuen irakurketa esanguratsua da, Letek berak poemari ikusi ez zion musika atera zion Laboak, ahaztu ezineko kanta bihurtzeraino. Ez da egon gure artean poemek barnean daramaten musika hori ateratzen horren iaioa izan den musikaririk.

Lekeitioak nondik sortu zaizkion azaltzeko Laboak gerra garaian Lekeition emandako egunak ekartzen zituen gogora. Ume bat baino ez zen orduan. Eta haurtzaroko oroitzapen horietatik idatzi zituen Lekeitioak. Ni bera bezain txikia izango nintzen Zumetaren kartela ikusi nuenean, txiki-txikia Laboaren kantak entzuten nituenean. Eta ziur nago, idazten jartzen naizen bakoitzean atera egiten zaizkidala barrutik bere koloretako kanta haiek, hortxe daudela nire ondoan, eta egongo direla.

Kirmen Uribe Idazlea

Gara

Imatges de:

i

Tomasero