diumenge, 26 d’octubre del 2008

Palmeres vestides

Washingtònies sense "plomar"

A ses Jonqueres Veres, Sa Pobla.


Rafel Mas, Búger 26 d'octubre MMVIII

8 comentaris:

Pere Llofriu ha dit...

Efectivament, les washingtònies es guarden les fulles posades sempre i, a part que no passa res, vull dir que no ens complicaran els problemes amb hisenda, ni els polítics dimitiran quan els enxampin amb la ma al calaix, ni les cuques del pi tornaran més al.lèrgiques, resulta que a mi m'agraden i surt de barato, bono, una cosa grossa.

Anònim ha dit...

Bon dia a tots. Estic ben satisfet dels comentaris de'n Pere Llofriu, amb el que coincidesc completament. Afegir que, així com les fulles seques d'un faser arriben a caure i són un perill, amb les washingtònies mai passa això. Des dels Setmanaris de Sóller hem rebut qualque crítica per tenir les nostres washingtònies brutes i abandonades, i jo intent explicar que essent això un Jardí Botànic de Conservació hem d'intentar esser
el mes congruents possibles amb la natura. Convit a en Pere a que escrigui un article sobre el tema, molts li agrairem.
Pep Lluis Gradaille

Pere Llofriu ha dit...

Escala Richter?

Anònim ha dit...

L'únic que pot passar amb les Washingtonies,especialment la robusta, es que la palmera es despren de les fulles amollant-les totes de cop, amb lo que això suposa si et trobes davall.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Vaig estar al jardí de "la Marina" a Lisboa, ara fa uns anys, allà hi ha unes washintonies d'uns dos cents anys que mai no han estat refaldades, i algunes conserven tota la fulla antiga, altres n'han perdut part o seccions de manera natural. A mi particularment m'agrada que tinguin el penjoll de fulles, però el problema que hi veig en llocs públics és que a algun brètol li doni per calar-hi foc. Una altra cosa és que els rosegadors hi fan cau.

Pere Llofriu ha dit...

Dels dos comentaris anteriors es desprèn que les fulles cauen de cop cada 200 anys. Cal reconèixer que, morir-se d'això, ja és tenir una mala sort espantosa.

Anònim ha dit...

Clar, no ens hauriem de morir mai, sempre malalts. Passa que ni és baratu ni maco.
Amb un corbellot tot fulla no anirem gaire lluny...
I per apamar el Richter no va massa bé.

Anònim ha dit...

És molt maco lo que comenta el señor Pep Lluis Gradaille, però coneixent el poc interés que el sollerics demostren pels arbres... i la gran quantitat de descerebrats que circulen per allà, sobretot si estan a la via pública, no seria extrany que aquestes palmeres acabin com mistos.