dilluns, 20 d’octubre de 2008

Un arboricidi consumat

L’endoteràpia dels endimoniats

Sovint es presenta l’arbre com a víctima de les agressions de l’Administració com a conseqüència de l’impacte de l’obra civil, o bé dels podadors municipals - tan públics com privats -.
De les agressions atribuïdes als podadors ja se’n encarrega de deixar-ho clar en Pere Llofriu ( vegeu Buf quina calor! del 3.08.2008 ). És evident que aquest senyor es pensa que els podadors actuen lliurement o bé estant gestionats per l’Esperit Sant. No entraré aquí en la competència professional del gremi ni en la formació específica de l’ofici; és sabut que es tracta d’un gran calaix de sastre i que tothom s’hi atreveix però no van per aquí els trets.
Només vull deixar clar que ja comença a estar bé, que s’ha de deixar aquest col·lectiu en pau i en comptes de parlar dels pobrets arbres començar a parlar dels pobrets podadors.
Són gent també amb el seu coret, el seu conveni, els seus riscos laborals i les seves bromes per part de l’empresari o del client maniàtic de torn - un dia se’n hauria de parlar, senyoria - i molta gent se’ls mira com si fossin criminals de guerra.
De fet l’arbre també és agredit per la ciutadania de forma sistemàtica i tots aquests ciutadans que tan se’ls estimen es giren d’esquenes quan un endimoniat els malmet. No cal dir que per a les forces i cossos de seguretat de les diverses administracions que suportem aquests fets són invisibles.
El darrer cas que he viscut no m’ha enfrontat al dilema ètic d’haver d’agafar algú per l'orella o bé fer-me el ronso i passar de llarg. Simplement he paït l’escena intentant treure’n observacions suficientment didàctiques per a superar el fàstic i la sensació d’impotència davant d’una escena brutal.
Ara que tan se’n parla de l’endoteràpia d’aquest cas se’n poden treure unes conclusions anatòmiques i forenses que per reducció a l’absurd poden ajudar a salvar arbres.
En aquest cas no direm l’emplaçament per a no perjudicar les indagacions de la policia ( ja, ja, ja ) malgrat ara mateix no hi ha pasta ni per a la determinació del ph...
Estem davant d’un arboricidi consumat: quatre forats, d’un diàmetre d’uns 8 mm i uns 20 cm de longitud, fets transversalment amb una inclinació d’uns 45 º han estat la via d’entrada de qualsevol contaminant llefiscós i casolà que un malaventurat ha injectat dins el tronc d’un pobre lledoner.
L’execució ha estat de professional, maleït però professional, el molt desequilibrat. És evident que algú ha pagat per a que es fes aquest “treball” i el fil ens porta al secret del sumari...
Aquí teniu les fotos de la necròpsia, aviam qui s’atreveix a fer de patòleg...
Quin karma pels vegetals haver d’estar sotmesos als animals...
·
1: Les úniques fulles de la capçada : brotacions epicòrmiques
per desesperació. L'atac ha estat mortal.

·
2 i 3: Seccions transversals a diferents nivells
on es veu l'abast de la intoxicació.

·
4: Dissecció al nivell de les perforacions.
·
5: Detall de les zones necrosades.
·
6: Medul·la o el moll dels ossos del lledoner.

J.D. Fernàndez i Brusi
·

1 comentari:

Pere Llofriu ha dit...

D'acord. Un 50% de gràcies per la menció, i amb l'altra 50% ens posem en marxa... "Fals culpable" (reloaded), pròximament en aquesta pantalla. No puc assegurar que agradi tothom, però farem el que podrem. Abans, però crec que en tenim preparada una altra de Clarasó...