dissabte, 4 d’octubre de 2008

Gadma contra la fumigació de la processionària




GADMA vol comunicar a l’opinió pública de les Illes Balears la seva oposició “integral” al “Projecte de Control Integral de la Processionària del Pi a les Illes Balears 2008” que la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear pretén portar a terme.


Antecedents:


Cal recordar que des dels anys setanta l’antiga administració forestal espanyola centralitzada en el Ministeri d’Agricultura ja va realitzar tractaments contra la processionària (Thaumetopoea pytiocampa) a tot l’Estat, amb fumigacions massives amb productes organoclorats tant nocius i perillosos com DDT o el Lindano, organofosforats com el Triclorfon, o inhibidors de creixement en la formació de la quitina com el Difluobenzuron (Dimilin). Actuacions que s’han demostrat inútils i contraproduents en el control poblacional d’aquesta eruga.


Durant el quadrienni del primer pacte de progrés en què la Conselleria de Medi Ambient va ser governada per na Margalida Rosselló, dels Verds, varen deixar de realitzar-se aquest tipus de tractaments amb fumigacions massives. Fou amb l’accés de Jaume Font, del PP, al càrrec de la mateixa Conselleria que es posaren en pràctica altra vegada grans fumigacions dels ecosistemes forestals amb pins, en aquest cas amb un producte d’origen biològic anomenat Bacillus thuringiensis var. Kurstaki.


Processionària 08:


Al Projecte del 2008 de la Conselleria de Medi Ambient es proposa la fumigació de vint mil vuit-centes hectàrees amb Bacillus thuringiensis (8.658 d’aquestes hectàrees es troben dins espais naturals protegits), amb 70.000 litres d’aquest producte biològic.


També es proposa la fumigació amb el producte químic inhibidor de la quitina, Diflubenzuron (Dimilin) a 400 hectàrees a Mallorca i 200 a Menorca. Aquesta darrera actuació s’ha d’entendre dins el marc de la recerca d’alternatives a la resistència que assoleix la Thaumetopoea enfront del Bacillus thuringiensis.


GADMA considera molt preocupant la insistència dels tècnics i polítics de la Conselleria de Medi Ambient en utilitzar aquest sistema de lluita contra aquest lepidòpter nocturn. Mètode que s’ha demostrat ineficient en escreix. També preocupa la possibilitat que tenen les empreses distribuïdores del producte en realitzar modificacions genètiques al Bacillus thuringiensis per a afeblir la resistència de l’eruga a aquest producte biològic així com la possible utilització, segons projecte, d’oli procedent de soja transgènica com a vehicle per escampar el producte.


Però és que GADMA creu que no existeix cap raó que justifiqui la virulència d’aquesta lluita contra la processionària. La processionària si bé menja la fulla dels pins, tampoc no el mata, essent mínim i passatger el seu impacte paisatgístic. Podem comprovar com durant gran part de la primavera, estiu i tardor els pins es troben en plena exuberància foliar, no ocasionant a l’entorn cap pèrdua de valor paisatgístic. Per altra banda, amb l’alimentació i de les acícules dels pins i posteriorment amb els seus excrements, la processionària aporta nutrients per a fer humus de més fàcil degradació i absorció per l’ecosistema que la descomposició lenta de les acícules seques.


Si bé és cert que a les zones urbanes i limítrofes amb pins i durant els períodes de màxima activitat de l’eruga, finals d’hivern principi de primavera, les reaccions al·lèrgiques poden arribar a ser importants en alguns casos, el que cal és una lluita mecànica d’eliminació de les bosses i tenir present aquest problema a l’hora de triar o no el pi com a arbre ornamental de jardí o de carrer.


GADMA considera que qui millor resoldrà el problema de l’excés poblacional de la processionària serà el propi ecosistema, sempre i quan pugui actuar sense intervencions com amb aquestes aplicacions massives i sobtades de productes aliens al funcionament del mateix.

Cal recordar que aquests espais forestals mediterranis no són només pins, sinó que s’hi conjuguen multituds d’elements essencials, el funcionament dels quals no està en absolut estudiat i valorat en aquest informe d’avaluació d’impacte ambiental que proposa la Conselleria de Medi Ambient.


Per altra banda el cost econòmic d’aquests productes biològics no estan justificats en els seus resultats i seria millor fos destinat a altres partides de conservació realment útils. Encara que desconeixem l’origen comercial del producte, és ben possible que es tracti de multinacionals dedicades en exclusiva a la creació de productes químics i d’organismes modificats genèticament destinats a l’agricultura i àmbit forestal, productes i destinacions que prioritzen els rèdits econòmics enfront dels conservacionistes o de l’alimentació sana.


GADMA 3 oct 08




1 comentari:

Pere Llofriu ha dit...

A la fi una oenagé, com diuen ara, ha plantat cara a l'Administració amb aquest tema, sens dubte una inèrcia tan inútil com costosa: duim més de 30 anys de trons i fumigacions i les cuques se'n riuen de tot.
Els doblers d'aquestes campanyes, el primer any es podrien gastar en una campanya de desdramatització: les cuques no mosseguen, no encalcen ningú i no ens salvaran de l'especulació urbanística.
L'any següent, un equip de gent que no hagui de fer la pilota a la conselleria, podria preparar el "Llibre blanc de la cuca". Això tendria un resultat molt positiu: dos anys sense emmetzinar la natura (quin descans!).

Els nostres pinars estan molt bé (gràcies): no han de menester betzols que els diguin cap a on s'han repoblar, quines cabres se'ls han de menjar, quines cuques poden tenir, ni si les alzines van o venen. La natura no és imbècil