Washingtònies sense "plomar"
A ses Jonqueres Veres, Sa Pobla.
Rafel Mas, Búger 26 d'octubre MMVIII
Campanya eleccions sindicals 2024
Fa 2 setmanes
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'obra de l'equip d'Amics arbres · Arbres amics està subjecta a aquesta llicència de Creative Commons
El llaç verd,
del color de la vida
i l’esperança.
Salvem el nostre clima
2010
Any Internacional de la Biodiversitat
Sense senyal al Paìs Valencià
Enllacem-nos pel català!
La llengua de les Illes Balears
Pàgines més vistes els últims 7 dies
-
Taxonomies El cirerer de pastor, arç blanc o garbuller (anomenat pels botànics Crataegus monogyna ) és una espècie molt habitual en ... -
Joglars i trobadors, poetes i escriptors, rapsodes, cantaires, cantadors, cantants, .. de sempre que han glosat els arbres, les arbredes, ... -
Amics Arbres, el programa que sorprèn Amics Arbres és un programa dedicat als arbres, però no només això. Ens descobreix tota la cultura al...
-
Gírgola de pinar i també d’alzinar Avui he anat a trescar una mica a la recerca de Picornells ( Cantharellus cibarius ). No n’he trobat per... -
Com que alguna vegada ja us he parlat d'aquest arbre, he pensat que podia aportar alguna cosa més. Això si, ja gairebé per acabar (perqu... -
La simbologia del xiprer a Catalunya Masia entre Tiana i Turó de l'Home. Foto: Margarida i Pere Si agafem algun dels diccionaris de sím... -
Tinc un arbre amic! Tinc un arbre amic! Que de tots els arbres és per mi el més bonic! Volen els estornells (bis) i el cel de la tarda ...
-
El millor bolet de Mallorca : l'esclata-sang, el picornell...? Passen els estols enormes d'estornells dibuixant aquelles fi... -
La Branca d'Olivera Amb quina calma la branca d'olivera contempla del cel la nova pal.lidesa, sense una llàgrima, sense un sol p...
-
Un programa radiofònic dedicat als arbres Ahir, dia 1 de febrer, a les 20 hores es va emetre el primer programa a ONA Mediterrània dedicat...
Webs arbraires
Afegeix com amistat a Facebook:
4 de setembre de 2010
Patrimoni.gencat
El portal del patrimoni cultural català
Comptadors
+ -
Subscriu-te a Amics arbres
Entrades
Comentaris
L'Oratge
Afegiu com a favorit a Technorati
8 comentaris:
Efectivament, les washingtònies es guarden les fulles posades sempre i, a part que no passa res, vull dir que no ens complicaran els problemes amb hisenda, ni els polítics dimitiran quan els enxampin amb la ma al calaix, ni les cuques del pi tornaran més al.lèrgiques, resulta que a mi m'agraden i surt de barato, bono, una cosa grossa.
Bon dia a tots. Estic ben satisfet dels comentaris de'n Pere Llofriu, amb el que coincidesc completament. Afegir que, així com les fulles seques d'un faser arriben a caure i són un perill, amb les washingtònies mai passa això. Des dels Setmanaris de Sóller hem rebut qualque crítica per tenir les nostres washingtònies brutes i abandonades, i jo intent explicar que essent això un Jardí Botànic de Conservació hem d'intentar esser
el mes congruents possibles amb la natura. Convit a en Pere a que escrigui un article sobre el tema, molts li agrairem.
Pep Lluis Gradaille
Escala Richter?
L'únic que pot passar amb les Washingtonies,especialment la robusta, es que la palmera es despren de les fulles amollant-les totes de cop, amb lo que això suposa si et trobes davall.
Vaig estar al jardí de "la Marina" a Lisboa, ara fa uns anys, allà hi ha unes washintonies d'uns dos cents anys que mai no han estat refaldades, i algunes conserven tota la fulla antiga, altres n'han perdut part o seccions de manera natural. A mi particularment m'agrada que tinguin el penjoll de fulles, però el problema que hi veig en llocs públics és que a algun brètol li doni per calar-hi foc. Una altra cosa és que els rosegadors hi fan cau.
Dels dos comentaris anteriors es desprèn que les fulles cauen de cop cada 200 anys. Cal reconèixer que, morir-se d'això, ja és tenir una mala sort espantosa.
Clar, no ens hauriem de morir mai, sempre malalts. Passa que ni és baratu ni maco.
Amb un corbellot tot fulla no anirem gaire lluny...
I per apamar el Richter no va massa bé.
És molt maco lo que comenta el señor Pep Lluis Gradaille, però coneixent el poc interés que el sollerics demostren pels arbres... i la gran quantitat de descerebrats que circulen per allà, sobretot si estan a la via pública, no seria extrany que aquestes palmeres acabin com mistos.
Publica un comentari a l'entrada