dilluns, 13 d’octubre de 2008

Camí de Ternelles: prohibido el paso


Ternelles,
a les ordres dels senyors


Ahir, dia 12 d’octubre, vaig anar a Ternelles per a reivindicar la titularitat pública del camí, però igual que a molta altra gent, no em varen deixar passar. Dos agents de medi ambient a les ordres de la Conselleria de Medi Ambient, ens barraren el pas. La raó que ens exposaren foren de caràcter mediambiental: la zona per la qual preteníem transitar forma part del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana i està qualificada com a Zona d’Ús Limitat. No varem poder, per tant, discutir els termes de la propietat del camí. Ningú no ens va prohibir el pas per raons de titularitat de propietat.


A la definició que el PORN de la Serra de Tramuntana fa sobre les zones d’ús limitat es diu que “...pot autoritzar-se un ús humà moderat de caràcter tradicional i un ús educatiu i excepcionalment pot autoritzar-se un ús de visita degudament controlat. El Pla rector d’ús i gestió ha de determinar, dins les zones d’ús limitat, la normativa específica d’aquestes zones de protecció especial.” Com que aquest Pla rector d’ús i gestió que ha de determinar la normativa d’aquestes zones no està aprovat, cal considerar que aquesta Conselleria va actuar amb una diligència digna d’una consciència i responsabilitat conservacionista que no li coneixíem. Com és possible que, segons informà la premsa al seu moment, la propietat de Ternelles realitzi importants obres il·legals (amb obertura d’expedient per infracció urbanística per part de l’Ajuntament) amb el trànsit i activitat que implica per part de vehicles i operaris en una zona d’ús limitat i la Conselleria de Medi Ambient no n’impedeixi l’accés i en paralitzi l’activitat?


L’actuació que va propiciar ahir la Conselleria amb els agents de medi ambient va ser la d’uns guardes jurats a les ordres del senyor o senyora de la possessió. Ni més ni pus. Aquest va ser el paper que varen jugar ahir. L’opinió pública coneixia bé el caràcter de la marxa de la Plataforma Camins Públics i Oberts: la reivindicació pública d’un camí tancat per una entitat privada. El fet que el Pla Rector d’Ús i Gestió que ha de regular l’accés recreatiu a la zona, no estigui aprovat, significa que la Conselleria de Medi Ambient hagués pogut permetre l’accés a la zona i vigilar-ne el transcorregut, hagués pogut sol·licitar als integrants de la marxa que no anassin més enllà de la vall on s’han permès greus infraccions urbanístiques i d’allà tornassin enrere. Segur que no hagués afectat cap element de conservació i s’hagués acceptat per part de la Plataforma, demostrant a la vegada de part de qui esta el Govern de les Illes Balears que es diu de Progrés. Del que es tractava no era de discutir la declaració de l’Espai Natural Protegit i el seu correcte ús, sinó el del tancament i apropiació indeguda d’un espai públic com és aquest camí.


Joan Vicenç Lillo i Colomar

13 d’octubre de 2008.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Salut Joan Vicenç, ahir per mi va ser un dia trist, doncs me vaig sentir trepitjat com a ciutadà per el meu Govern.
Ahir haviem decidit no pasar en cas de trobar entrebancs, doncs preferiem esperar a la publicació al BOIB del catàleg de camins, així i tot no i esperava als agents de medi ambient, sinó la Guardia Civil, i això a mi me va fer mal, veuré aquesta actuació des del Govern Balear.
El Divendres però, ja semblava que no volien que passesim, haurem de tornar per pasar, i si tornam pasarem, no ens podran aturar, aquest camí no pot quedar en mans d'uns particulars, haurem de tornar per pasar.
Per a mi el téu article deixa ben clar com va anar el trui, i esper que la propera ens trobem per anar al Castell del Rei, i si cal, només fins a la falda, per no molestar als voltors, que es veu es queixen als vega dels excursionistes, però no dels cotxes, quads...

Joan Ramon

Salut

Pepe ha dit...

Guanyarem , l'argument proteccionista és el darrer que li resta a na Leonor però no es poden excusar en voltors i ferreret per evitar passejar per un camí o ni uns ni altres viuen.