Amb els Marc hem topat. Mort don Bartomeu i Dona Carme Delgado sembla que hagi acabat l’aportació familiar a la caritat ben entesa de cap al poble baix.
El camí públic del Castell del Rei i de Cala Castell continua tancat al públic, amb la col·laboració de la conselleria de Medi Ambient, que ja va fer un intent de declarar allò com una mena de reserva integral, amb cabres artificials, o com es digui, o el que sigui, amb tal de què tot es continuï subordinant a la propietat privada, muntanyes, camins, cales i castells inclosos.
Cal recordar que tampoc no hi ha res de nou. L’Ajuntament de Pollença i la conselleria de Medi Ambient, d’Unió Mallorquina, ja fa uns quants anys que fan el mateix ridícul amb el camí de Lluc.
Fa uns mesos vàrem publicar “Tots contra l'excursionisme"... cal una matisació: “Quasi tots els organismes, contra l’excursionisme”. La plataforma pro Camins Públics i Oberts (http://camins.balearweb.net/), des d'ara bitàcola amiga, manté l’esperit de sa Dragonera i, com veim a les fotografies, ja té moltíssims d'amics dels camins.
Des d’aquí el nostre suport. No podia esser d’altra manera. Si ens lleven els camins per anar a veure els amics arbres, què no faran amb els nostres amics arbres?
Protecquè
Ara diuen que a la serra de Tramuntana també volen que li diguin Reserva de la Biosfera, es tracta, com sempre, de cobrar interessos europeus sense foter-ne ni brot. Però ja no ens ve d’aquí...
A la serra de Tramuntana ja li han dit de tot, excepte oficialment Parc Natural, i és que aquí, del que es tracta és d’embullar...
El temps de Franco la Serra ja era Paisage Pintoresco, amb un bon ús d’aquesta llei ja no eren possibles molts desastres que veim onsevulla. Pels canvis polítics i socials lògics, aquesta figura s’havia de convertir en Parc Natural directament, però... la història és molt llarga i prou coneguda, i per si algú té dubtes, una volta per Andratx, és per a no tornar-hi.
La qüestió de fons són les possibilitat especulatives de la terra, aleshores, per a què els propietaris es trobin a gust amb una figura de protecció no s’ha fet més que embullar la troca fins que, a la fi del quadrienni negre el PP amollava això de “Paratge Natural” que ja diu un doi al títol, perquè tot pivota sobre el paratge ben artificial.
La qüestió és que, fins ara, ningú no sabia per a què podria servir un “Paratge Natural”, i fins i tot els que tenen fetge per a comparar lleis embulloses no hi veien diferències substancial amb els ANEI, que ja teníem.
Si de cas, ves per on, la diferència més important seria la de prohibir l’excursionisme, en reserves integrals o zones d’exclusió, i fer-lo molt més difícil encara (per si teníem pocs problemes) en zones d’ús limitat. Vegem si no és esperpèntic que una d’aquestes zones era (finalment no ho va esser) la Mola de Planícia, propietat del destructor de Son Balaguer. Casualment, Jaume Pou, propietari de sa Campaneta, també cobrava de la conselleria de Medi Ambient.
Vegem si no és esperpèntic que les cabres puguin arrasar la vegetació en una zona “protegida”, però quatre amb motxilla són un perill...
Doncs només poden esser un perill per a alguns propietaris que vulguin continuar fent mangarrufes, per a la correcta protecció d’un parc natural, o per avisar d’un incendi “on line” no som cap perill.
Pere Llofriu
Comunicat Excursió a Ternelles
Primerament agraïm el suport de les entitats adherides:
Secció de Muntanya del Club Pollença, Grup Nord, GOB, GEM, Iniciativa Ciutadana per Pollença, Grup Excursionista Tramuntana, Grup Excursionista "Es Cabrits", Grup Excursionista Trescadors, Mountain Wilderners de Catalunya, Grup Trelerel.les, Lobby per la independècia, Sindicat CCOO, Sindicat CGT, PSM, PSOE, Esquerra, EU, Alternativa i Els Verds.
A més volem mostrar alguns dels motius pels quals reclamam que la propietat de la finca de Ternelles no presenti entrebancs als ciutadans per transitar pel camí públic de Ternelles:
1. La sentència del Tribunal Suprem de 18 d'octubre de 2001, dictada en el recurs de casació 2.967/97 es declarà "ajustada a Dret la prescripció que introduí l'Ajuntament de Pollença en el seu Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) en el sentit de declarar una servitud peatonal i pública de pas en aquells camins d'accés a la mar" si bé hi ha algunes determinacions i prescripcions (la prohibició de transport motoritzat i una assumpció de control, conservació i millora del camí per part de l'administració).
2. El 25 de Maig de 1825 l'ajuntament firmava una pòlissa de 19 lliures pagades per "polvora y aserons de las aynes que se han enprat per compondrer el cami Real qui va al mar y castell Real de esta vila per ser intransitable" (AMP. Sig 1387). Aquest document és recollit al catàleg de camins de FODESMA, amb aprovació inicial per part del consistori pollencí i és una de les múltiples mostres del perquè consideram aquest camí com a públic. Així mateix a l'Arxiu del Regne de Mallorca i trobem, entre d'altres, escritures Escribanes de Cartes Reials n. 996, pàgina 87, en el qual el dia 23 de Juliol de l'any 1732, Joan Sureda capbrevà un hort i dret d'aigua situat a Cubelles, hort que confronta amb el camí Reial; "...un hort ab son dret de aygua, situat en lloch de cubellas, conf de una part ab cami Real qui va a la possessió de Ternelles,...", s'hi troba molta més documentació, que ens parla d'aquest camí com a d'un camí real, i ja és sap "qui sembra en camí real perd el gra i el jornal".
Aquestes són algunes petites mostres de com evolucionen les coses, al segle XXI, un camí real, com el de Ternelles, resta tancat als ciutadans. Per això mateix, avui demanam a les autoritats compentents que defensin l'accés a un BIC com el castell del rei de Ternelles, i també l'accés lliure a Cala Castell.
Volem el camí de Ternelles públic i obert!
Plataforma Pro Camins Públics i Oberts
Entrades
1 comentari:
Gràcies
A mi des d'ahir me fan falta alguns anims, però i tornarem.
Salut
Joan Ramon
Publica un comentari a l'entrada