dilluns, 27 d’octubre de 2008

El parc de Saint Cloud


Crònica des de Saint Cloud // Elianne Ros


El bosc dels esquirols vermells

El parc de Saint Cloud

Més enllà del Bois de Boulogne, al turó de Saint Cloud, s'estén un gran parc d'arbres centenaris envoltat d'un frondós bosc habitat per uns curiosos esquirols vermells. A la tardor --una de les millors èpoques per visitar París-- val la pena sortir del típic itinerari de la Tulleries o els Jardins de Luxemburg per disfrutar de l'espectacle que ofereix la naturalesa en aquest lloc, desconegut fins i tot per a molts parisencs de tota la vida.
Quan el cel encara ofereix dies clars i temperatures practicables, només s'ha de saltar a la línia 10 del metro o agafar a Saint Lazare un rodalies fins a Saint Cloud. En menys de mitja hora et plantes en un dels grans pulmons de la metròpolis. Un parc nacional de 460 hectàrees prenyat d'història, tan a prop i tan lluny del soroll urbà. Aquí el temps es desaccelera. I els ulls es meravellen davant l'extensa gamma de vermells, taronges, grocs, verds i torrats que cobreixen els arbres en aquesta època.
A primera vista pot semblar un típic jardí francès. Però no ens hem de deixar enganyar per aquesta primera impressió. Els arbustos retallats i alineats i les grans fonts de pedra són l'únic vestigi de l'antic palau de Saint Cloud. Amb una magnífica vista sobre el Sena i París, l'edifici construït al segle XVI va ser cremat per les flames el 1870, víctima de la guerra franco-prussiana. Abans havia viscut grans dies de glòria. Comprat el 1785 per Maria Antonieta, es va erigir en residència reial durant llargs períodes. També va ser aquest l'escenari en què Napoleó Bonaparte va perpetrar el cop d'Estat del 18 de Brumari.
El 1823, Lluís XVIII hi va crear un espai privat per als seus nebots --batejat amb el nom de jardí de Trocadéro-- que avui és una autèntica joia botànica d'estil anglès. Una majestuosa grua solitària es posa sovint a la riba del petit llac artificial, sobre el qual pengen les branques d'un enorme avet. L'au ha decidit veure passar el temps des d'aquell lloc tranquil. Després de venir a reproduir-se a la primavera, les seves companyes les oques salvatges sobrevolen el jardí en formació militar abans d'iniciar el llarg viatge que les portarà cap al sud.
Però ella es queda. Regna tot l'any a Trocadéro envoltada de múltiples espècies d'ocells i els simpàtics esquirols. De vegades se'ls veu travessar el camí fent petits saltets, lleugers com la ploma pèl-roja que semblen portar al lloc de la cua. Quan pugen pels gruixuts troncs, el soroll dels humans els espanta i es queden paralitzats com si fossin estàtues. Estan enfeinats acaparant provisions per passar l'hivern als seus caus. No han d'anar gaire lluny. El terra està cobert de fulles multicolors i de castanyes, perillosos projectils si cauen de les branques més altes dels poderosos marroniers, nom que reben aquí els castanyers.
Són l'emblema de la regió. Al parc de Saint Cloud cobreixen bona part de la zona boscosa, que s'estén fins a les portes de Versalles. Un antic domini de caça on es respira l'olor de bolets i fullatge humit de la tardor a tan sols tres quilòmetres de París. Un luxe.
Elianne Ros
· Article publicat a El Periódico de Catalunya el 26.10.2008
·
·
· Fotos: · [ Nicknolt ] · [ Brunocarmelo ] · [ HappyA ] · [ HotelsParisRiveGauche-AlainB ] ·
· [ HotelsParisRiveGauche-AlainB ] · [ Nicknolt ] · [ Giulia ] ·

·