- És a l’inrevés. La pregunta seria: podem mantenir el benestar si no deixem d’espoliar els recursos naturals? I la resposta fóra: no. La qüestió ambiental és un tema sòcio-econòmic. Els plantejaments insostenibles s’assemblen a la comptabilitat d’una empresa que no fes amortitzacions de béns d’equip ni pagués la seguretat social. Els esclavistes nord-americans sostenien que l’economia s’ensorraria si s’abolia l’esclavatge. La realitat és que l’economia s’hauria ensorrat si no s’hagués abolit. Deixem de demanar-nos si fem bé volent que les coses es facin bé i exigim responsabilitats a qui fa temps que les fa malament. No és una opinió d’ecologista, sinó de professional amb quaranta anys de trajectòria treballant per a organismes internacionals.
Ramon Folch, sociòleg, director de l'estudi ERF
Clicant sobre les fotos o dibuixos en podeu extreure més informació
Entrades
2 comentaris:
Clar i català sense gaire embuts, l'exemple és magnífic! Petons, Joan Vicenç, enhorabona, no deixo de meravellar-me mentre us vaig llegint!
Socioecologia o metafísica ?
Així doncs ara tocarem de peus a terra i exigirem responsabilitats a algún organisme local ?
Què us sembla començar exigint responsabilitats per les tales del Tibidabo ?
Publica un comentari a l'entrada