Espècies exòtiques ecològicament adverses

Espècies exòtiques invasores:
més que un assumpte tècnic

L'Òrgan Subsidiari d'Assessorament Científic, Tècnic i Tecnològic (SBSSTA) de la Convenció sobre Diversitat Biològica (CDB) celebrarà la seva tretzena reunió entre el 18 i el 22 de febrer de 2008 a Roma. A l'agenda de la reunió hi ha dos assumptes d'extrema importància per a les inquietuds del WRM: la diversitat biològica forestal i les espècies exòtiques invasores. Encara que es tractaran per separat (a la reunió plenària i en un grup de treball respectivament), creiem que ambdós temes estan inextricablement relacionats.

Les espècies exòtiques invasores són una important causa de pèrdua de biodiversitat en els boscos i altres ecosistemes, però rarament s'esmenta o tracta l'assumpte de les espècies exòtiques invasores de les plantacions d'arbres, a pesar que algunes espècies d'eucaliptus, pi i acàcia ja han tornat invasores a molts països, com Sud-àfrica, Xile, EEUU i Uruguai entre altres.

Encara que hi ha moltes definicions del concepte “espècie exòtica invasora”, potser la més acceptada és “espècie no indígena que afecta en forma adversa econòmica, ambiental o ecològicament els hàbitats que envaeix”. Quan hi ha un “hàbitat afectat en forma adversa” no importa molt com va ocórrer la invasió: si van ser els animals, les aus, l'aigua o el vent qui van portar les llavors de les espècies vegetals que després es van disseminar espontàniament en aquest hàbitat o si aquestes van ser introduïdes per empreses de plantacions i van resultar en efectes econòmics, ambientals o ecològics adversos. D'acord amb l'anterior, tots els monocultius a gran escala d'arbres exòtics són invasors per a les comunitats locals els hàbitats de les quals, i per tant també els seus mitjans de sosteniment, es veuen afectats en forma negativa per aquestes plantacions.

A causa dels impactes sobre la biodiversitat resultants de la plantació a gran escala d'espècies exòtiques en forma de monocultiu, la Convenció sobre Biodiversitat també hauria de tractar-los com perilloses espècies exòtiques invasores. Referent a això, els perits del SBSSTA haurien de plantejar i respondre la pregunta bàsica: aquest tipus de plantació d'arbres exòtics afecta adversament els hàbitats que envaeix o no? En cas afirmatiu, està clar que des de la perspectiva de la conservació de la biodiversitat caldria prohibir-les de la mateixa manera que s'ha prohibit el comerç de llavors i plantes d'altres espècies invasores (per exemple Lantana camara, Solanum mauritianum) a molts països. S’haurien de plantejar i respondre preguntes similars sobre els arbres d'enginyeria genètica. Existeix el risc que perjudiquin els hàbitats econòmica, ambiental o ecològicament? Podrien disseminar-se espontàniament? El seu pol·len podria contaminar a altres espècies? Si la resposta és afirmativa, la resolució de la COP8 que insta a aplicar el Principi de Precaució s’hauria d'ampliar a la prohibició total de l'alliberament d'arbres d'enginyeria genètica.

A pesar que les espècies de les plantacions poden disseminar-se espontàniament per vent, aigua, aus o animals (i el mateix pot ocórrer amb els arbres GM), les plantacions en si no neixen soles, ni tampoc la investigació en arbres GM. Ambdues són resultat de decisions corporatives la fi de les quals és augmentar els seus guanys. Sota aquesta llum, si veiem el tema de la biodiversitat des d'una perspectiva política i econòmica, és clar que les corporacions transnacionals són l'espècie exòtica invasora més perillosa de totes. Igual que les seves contraparts invasores naturals, envaeixen terres i boscos i destrueixen hàbitats que brindaven sosteniment a innombrables altres espècies i a les persones del lloc. En aquest butlletí hi ha exemples suficients (i molts més en els 125 nombres anteriors) que demostren el que s’ha dit: corporacions mineres a Índia, Congo, Bangla Desh; corporacions de la cel·lulosa i el paper a Xile i Estats Units; corporacions petrolieres i fusteres a Equador; corporacions del palmell setrill a Indonèsia; corporacions contaminants en Zimbabwe. Totes elles estan envaint i destruint hàbitats rics en biodiversitat i la sustentació dels pobles locals. No obstant això, no aspirarem a que el SBSSTA abordi aquest tema fonamental. El que sí esperem és una mica més en línia amb el seu mandat com òrgan assessor de la CDB: - que adopti una definició de boscos que exclogui les plantacions a gran escala com a tals - que urgeixi a la CDB a recomanar als governs que detinguin l'expansió dels monocultius a gran escala d'espècies exòtiques d'arbres - que recomani a la CDB que prohibeixi la plantació d'espècies d'arbres que ja han demostrat ser invasores - que recomani a la CDB que prohibeixi els arbres transgènics. Aquests serien resultats molt positius d'aquesta reunió del SBSSTA, tant per a la gent com per a la biodiversitat.

Per a més informació:

Fotos: JVLilloColomar