dijous, 29 de novembre del 2007

Reflexions sobre el morrut de la palmera

Recentment he estat a les illes Canàries, concretament a Lanzarote i Fuerteventura, llocs on gairebé no hi ha arbrat però sí infinitat de palmeres, en la seva majoria Phoenix canariensis, que és la que aquí està rebent més a causa de la invasió del morrut, però que allà diuen tenir sota control. És a dir, tenen morrut però no està esdevenint una plaga desoladora; simplement pot atacar un exemplar aquí i un altre allà.

Com s'ho fan? Doncs ben senzill, actuant amb rapidesa. El govern canari ha creat unes patrulles que es dediquen a la detecció, fins i tot precoç, de les palmeres infectades i la seva ràpida eliminació.

La detecció precoç la fan auscultant amb un estetoscopi durant la nit, quan hi ha menys soroll ambiental, si senten les larves rossegant l'interior del tronc. Ja que no totes les palmeres que poden presentar mal aspecte sempre són a causa del morrut, allà també tenen atacs de cotxinilla i reben el seu tractament fitosanitari. L'eliminació dels exemplars talats no es fa com aquí amb trituració si no que o bé cremen els troncs i fulles o bé els enterren a dos metres de fondària.

Observant l'evolució de la plaga a casa nostra m'ha semblat veure que el morrut té certa predilecció per les Phoenix canariensis de peu mascle i per sobre dels vint-i-cinc anys d'edat. No vol dir que no puguin atacar altres individus del gènere Phoenix ssp. o peus femelles o d'edat més curta, no. Sols vull remarcar que hi tenen certa tendència. És més, en alguns llocs, on hi havia grups de palmeres a poca distància, el morrut sols ha infectat peus mascles, deixant els femella sense tocar. Probablement si no s'hagués fet l'extracció dels exemplars infectats els peus femella també haguessin estat colonitzats.

Una altra cosa que m'ha sorprès és que després d'haver estat aconsellat per diversos canals sobre que l'època raonable d'esporga de les palmeres devia ser a l'hivern, ja que el morrut no surt pel fred i així no se sent atret per l'olor de saba i després d'estar veient que algunes persones, professionals o no, esporgaven les palmeres en ple estiu, les palmeres esporgades tenien un percentatge menor d'infecció que les palmeres que s'esperaven al fred hivernal. Sent més exacte, puc assegurar que en tres jardins on jo hi tenia palmeres esperant amb tota la fulla a l'hivern per ser podades han sigut infectades, mentre que en d'altres llocs on la palmera sí va ser tocada encara continua sana, parlant de tots aquests casos de palmeres canàries mascles excepte en un cas que és femella.

Aleshores he arribat al següent raonament: El morrut identifica les palmeres de manera visual, almenys en un inici. Suposo que deu veure la silueta de la palmera retallada a l'horitzó, i d'aquesta manera identifica abans com a palmera una Phoenix mascle que una femella, ja que els raïms de dàtils de la femella, de color taronja, proporcionen més densitat a la copa.

També les palmeres de més de vint-i-cinc anys, que ja ha assolit certa alçada són més fàcilment identificables per l'insecte, ja que per una raó d'alçada són més visibles, però també per aquesta mateixa raó deixen de podar-se, ja que al tenir alçada, les fulles deixen de molestar qui passa per sota i no es tallen, i donat això mostren la silueta que l'animal cerca. És a dir, un tronc amb una copa palmàcia definida. Curiosament, algun exemplar que ha sigut atacat, tractat i recuperat, no ha sigut de nou infectat, ja que la seva dèbil capçada de recuperació no deu resultar atractiva pel morrut o no la deu identificar com a palmera.

A les illes Canàries, la majoria de palmeres han estat esporgades perdent aquestes el port natural de la palmera. Pot ser que això dificulti a l'insecte la colonització? També he observat que les palmeres que han nascut entre d'arbres i la seva capçada es barreja amb la d'aquests són més difícilment infectades, Potser al morrut li costa més veure una silueta que coincideixi amb el que ell percep com a palmera tipus.

No obstant totes aquestes coses abans dites, sempre hi ha el fet de la proximitat. Si hi ha una palmera infectada a la vora i no s'hi fa res tard o d'hora acabara instal·lant-se en un exemplar proper. El factor de probabilitat augmenta ja que si tenim un focus d'on es dispersen els insectes la probabilitat d'infecció puja en quan més petit és el radi, malgrat els exemplars propers no tinguin el perfil de palmera tipus.

Prego que si algú ha fet observacions que confirmin o desmenteixin el que he dit, o que n'hagi fet d'altres que puguin ser d'utilitat per veure com actua l'insecte i per tant tenir més medis de lluita, que les publiqui.

·

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

Hem vist el teu blog i està molt bé.
T'invitem a que visitis www.bleews.cat, un portal amb tota la informació catalana aportada pels propis usuaris mitjançant els seus blogs i per les empreses mitjançant les seves notícies. Si t'interesa pots registrar-te, com han fet molts altres blocaires polítics, i pots enllaçar el teu blog a la categoria de política o de blogs personals per tal d'incrementar les visites cap a aquest. Cada cop que publiquis una entrada en el teu blog apareixerà automàticament a bleews per ser valorada per més usuaris (això si, només es publica el titular i una petita part, es a dir, si volen llegir-la o deixar-vos comentaris han de fer-hi clic i aniran cap al vostre blog). També pots fer que els usuaris del teu blog votin les teves noticies, formar grups d'usuaris amb notícies similars, etc.

Per qualsevol altra cosa el nostre mail és info@bleews.com

Salutacions,

L'equip de Bleews

ErrareHumanumEst ha dit...

Ei!
és ben curiós, no sabia que féssin prou soroll com per sentir-los menjar.
És veritat que aquí els trituren, com s'ho fan a Canàries per cremar la palmera? L'hi costa molt combustionar oi?
Vaig veure un video (ambientat al sud d'espanya) que era flipant, palmeres aparentment sanes estaven completament podrides amb els morruts dintre (larves i adults convivint), també recomenaven això de podar només les branques mortes i utilitzant insecticida.
El que comentes sobre la colonització visual no en parlava però el professor va fer esmena a que millor porgar a l'hivern (si no recordo malament) que és quant hi ha menys adult.

De totes maneres, és un tema prou interessant perquè el futur de les palmeres és força incert, podries fer-ne un estudi, el problema és que no hi deu haver massa escrit perquè aquest insecte (corretgeix-me si m'equivoco) no és problema a la majoria de països europeus ni a EUA però si a aquí.

endavant!

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Bé, el que aquí he exposat és fruit de l'observació de l'entorn. El cert és que no puc experimentar ja que la majoria de palmeres són en finques particulars, i òbviament no puc deixar morruts per veure on van a parar.
Però el que si puc fer és observar com en Galileu amb els estels i veient que passa fer conjectures de com funciona la cosa. I el que he vist és això, que palmeres que van ser i són esporgades en època estival han tingut menys percentatge d'invasió que aquelles que en previsió no s'hi va fer res. Aleshores em ve la pregunta ... aquell que va dir que no s'havien d'esporgar per que la saba atreia l'insecte ho va dir per que ho sabia o per que ho suposava? Ho havia comprovat? Jo observant he arribat a la conclusió contrària, potser estigui equivocat però aquelles palmeres que es van esporgar a l'estiu són vives i les que jo vaig preservar són mortes.
El fet de que el morrut ataqués més els mascles que les femelles ja s'avia observat, però algú s'ha preguntat per què?
Jo he especulat amb la possibilitat del model visual. Espero que entre tots em proporcioneu més dades per poder confirmar i desenvolupar aquesta teoria o bé refusar-la si està equivocada.

Anònim ha dit...

A les Ílles Canàries el principal i greu problema que tenen és mantenir la puresa de l’espècie canariensis.
Aquí - com allà - tampoc no és una plaga desoladora, però l’afortunat que li toca el número d’aquesta rifa no pensa igual.
Si la precocitat de la detecció té per objecte l’eliminació de la palmera no cal fer servir estetoscopis ( hi ha el perill de sentir cors celestials i veus divines... ) amb una simple avaluació visual n’hi ha ben bé prou.D'altre banda establir la possible atracció o no del morrut per les ferides de la poda estiuenca fent estadístiques amb els dits d’una mà no sembla massa conseqüent...
El cas és que si per un moment fóssim escarabats, sabriem què veuen i com ho veuen per a saber quin és el seu objectiu. Aleshores si van a vista ¿ què relaciona el port d’una Cocos, una Elais o una Phoenix ?
Sigui com sigui hi ha tota una fauna auxiliar del Rhynchophorus que col.labora en la seva extensió... i mentre hi hagi interesssos econòmics aquesta plaga s’anirà expandint.
Aquesta fauna és la que hauria d’estar reflexionant cap on anem amb el morrut !

ErrareHumanumEst ha dit...

La veritat és que crec que ho va dir perquè suposo que és una hipòtesis poc contrastada i poc experimentada Guillem.
A l'escrit queda ben clar que no vas fer cap estudi científic utilitzant l'estadística ni res d'això, si no molt millor, plantejar una hipòtesis amb la qual es podrien basar futurs estudis de la plaga.
És evident que per qualsevol estudi no només són necessàries les dades que et pot donar qualsevol i fer llavors els entramats estadístics, sinó que també és molt important aquella persona que "es mulla al camp" i que en base al que observa, es comença a fer preguntes...

albert planells ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
albert planells ha dit...

El que dius, Guillem, és un punt de vista nou i interessant per a mí del per que l´escarabat escolleix les seves "víctimes". Voldria exposar-us la meva experiencia: des de fa un any, al Maresme(octubre 2006), no he parat de observar les palmeres. Jo vaig decidir no podar durant tot aquest any. D´unes 30 palmeres que "tinc al meu càrrec" a Arenys de Mar han mort 8, algunes centenàries peró també 3 de petites (2m. d´alçada). Per lo que jo he observat, les primeres palmeres atacades estaven a finques abandonades i portaven anys sense ser netejades, tenien molta materia morta a l´estípite(tabales i fulles seques d´altres anys). Aixó també ha passat a Teià, Canet, Pineda, Calella...Jo crec que el fet de que estiguin brutes deu ser favorable per fer els capolls.D´altre banda ataquen primer als mascles, que són més dolços que les femelles i quan ataquen les femelles comencen pels dàtils que és la part més dolça.
El fet de que aquí no ataqui practicament palmeres dactilíferes, podria voler dir, que l´escarabat tria les palmeres per altre sentit que la vista. Jo crec que ho fan primer per la quantitat de materia orgànica morta que els hi va bé per fer les colonies de capolls i per la dolçor de l´exemplar, es a dir, l´oloran o el tasten.

Parlant d´un altre tema, tinc localitzat a Arenys de Mar, un garrofer, crec que centenari, situat en una zona agrícola. Penso que seria interessant que algú mirès si es pot protegir o catalogar. El garrofer va ser podat fa anys peró te bona salut, el perímetre del tronc és de 4 o 5 persones. El lloc on està també és interessant, un bosquet d´alzines que li ha servit de protecció.
Agrairia que algú poguès imformar-me de com o amb qui m´hauria de posar-me en contacte per intentar protegir-lo. Gràcies.

Albert Planells.