Eivissa incompatible amb els cultius transgènics

Els experts rebutgen els cultius transgènics per a l’agricultura de l’illa

Els tècnics especialistes Josep Moscardó i Samuel Gomila presenten en el Club Diario de Ibiza la situació dels cultius modificats genèticament i els riscs que suposen per el medi ambient

EIVISSA | PEP RIBAS
El sector agrari té futur a les Illes Balears mentre s’adopti a un model de desenvolupament sostenible i adaptat al territori. Però en aquest futur no hi tenen cabuda els cultius transgènics que s’han apoderat del territori a altres latituds. Són algunes de les conclusions que s’extreuen de la primera xerrada col·loqui que ha programat el Consell Insular per informar sobre els transgènics, que es celebrà dimecres nit al Club Diario.

Actuaren com a ponents l’enginyer tècnic agrícola Josep Moscardó, amb una llarga trajectòria en l’estudi dels transgènics i amb experiència professional a diferents països, i el que fou director d’Agricultura de Menorca Samuel Gomila. La seva exposició fou contrària a aquests tipus de cultius, encara que les seves tesis no es basaven en postulats ecologistes, sinó en estudis científics. Els presentà la consellera insular de Política Agrícola, Margalida torres.

Torres subratllà alguns aspectes positius i altres negatius dels cultius agrícoles modificats genèticament, actualment monopolitzats per vàries empreses multinacionals. Entre els negatius, es referí al perill que aquests cultius acabin amb l’agricultura tradicional.

Josep Moscardó, valencià, amb experiència laboral i docent en agricultura ecològica, explicà la història dels transgènics a rel de l’evolució de la biologia i la genètica, la seva expansió per part d’empreses multinacionals i analitzà els possibles problemes que puguin causar en el medi ambient, tant a la natura com a l’entorn social.

Els cultius transgènics estan mal vistos per alguns sectors, fins i tot a alguns territoris, com les Illes Balears i Pitiüses, han estat declarats lliures de transgènics, encara que es tracti únicament d’una “declaració d’intencions” de caràcter polític. La força de les empreses que els produeixen és tan important que han arribat a tenir una gran presència a Espanya.

Existeixen quatre cultius transgènics: soja, blat de les Índies,cotó i colza. Tots ells han estat modificats biogenèticament perquè tenguin una sèrie de qualitats, com la resistència a un herbicida. Un dels mals d’aquests cultius és que poden contagiar a altres no transgènics, interferint de forma artificial l’evolució natural del regne vegetal.

Samuel Gomila, per la seva banda, exposà la situació legal dels transgènics, la declaració de zones lliures d’aquests cultius i els motius per els que els considera incompatibles amb el futur agrari de Balears. Per a Gomila, el model agrari de les illes ha d’apostar per la qualitat i per la sostenibilitat i haurà de cercar una fórmula per pagar als pagesos el seu treball de gestió del paisatge, del que s’aprofita tota la població i per el mai han estat remunerats.

Diario de Ibiza » Pitiüses i Balears