Palmera de dàtils

·
Sóc home sol

He menjat amb delit els dàtils de Palmira,
les panses de Corint, el be rostit de Pasqua,
galls fets entre rajoles pels hindús,
l'oca de Tebes.
He begut moltes grapes,
schnaps i filtres, herbes de poc seny,
m'he embriagat amb vins de Falerm o de Quios.
Però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn.
sóc home sol.

No sé d'on vinc, per què m'afanyo,
no crec en opis ni licors.
No sé què sóc ni per què m'ho pregunto.

Segrego a vegades poesia,
o bé, de tant en tant, m'agrada,
posant els ulls en blanc, polsar les tecles
del meu rònec piano,
traient-me els tèrbols sucs de moltes nafres
amb la xeringa neta de l'oblit.
Però tot res, sols queda la fiblada
de la pua clavada
molt endins de la carn.
Sóc home sol.

Joan Vinyoli
(Barcelona, 1914 – 1984)
·
·
Primavera alta

Al Sr. Francesc de B. Moll

Més envant, xipre meu.
Jo vull esser palmera:
Voluntat vertical amb rems de palma,
vinclats per influència de l'amor,
sensibles al dolç pes de la llum pura.

Palmera alta vull esser, tan alta,
que la veu dels qui passin sota els dàtils
m'arribi ja picada de calàndries.

Tinc el cor fet de palmes,
i conec les sandàlies de l'abril
quan m'arranquen palmons càndids,
que se'n van a mesclar-se amb l'olivera.

Glòria, laus!... i sol,
mentre la meva mutilació d'abril
fa cortesies de vinclada llum
als silvestres germans d'entranes d'oli:
Oliveres agraïdes a la destral
que els ha fet possible de sentir
el fervor d'una mà.

Mutilat per amor. Sí, mutilat.
Però, gràcies. Sols m'heu llescat el cor.
I feis-ho sempre.
Mes, deixau-me intacta l'estimada altura.

Blai Bonet
(Santanyí, Mallorca, 1926-1997)
·
·
· Fotos: · [ Mexpandoydisperso ] · [ Soci22 ] · [ Bruqueve ] ·
·