Fa ja dues primaveres que en Joan Vicenç Lillo em va donar mudes del seu apreciat taronger de sang o sanguina. És un arbre vell que està al seu corral i que ell estima molt.Vaig saber de l'existència d'aquest arbre pel seu germà en Vicenç. Un dia xerrant-xerrant amb en Vicenç em va pàrlar d'ells, del taronger i del seu germà.
Així va ser com vaig tenir la oportunitat de conéixe'ls.
En Joan Vicenç em va brindar les mudes per fer empelts, generosament, com si m'entregàs part d'un tresor.
Ara els empelts van ofonosos, tenen la gruixa d'un dit i enguany han engreixat 2 taronges. Una és pe'n Joan Vicenç. L'altre per l'empeltador, es a dir, per jo. Ens la hem de menjar com en un cerimonial. Serà preciós. Un rite d'iniciació a la taronja de sang.
Aquest acte de taronja-fàgia ens ha de fer Germans de Sang.
Salut Joan V. quan vulguis quedam per finalitzar això que va començar amb un regal de mudes a Alaró un capvespre de maig.
Ens veim. Esmola la guinaveta, que tenen la pell pitjada!.
Rafel Mas
Búger, matinada del 20 de novembre de 2007
Entrades
2 comentaris:
Enguany he trobat un codonyer o codonyera gairebé silvestre, vora una font d'un antic hort de possessió de Tramuntana. Ma mare i la meva companya han preparat una deliciosa confitura i codonyat. Em diu ma mare que aquests codonys són codonyes, que fan oloreta i que es solien posar entre la roba per deixar bona olor (afrodisiaca, supòs jo). Aquests codonys no estan gens ni mica tocats per cap insecte, són llisos, ovalats, gairebé com molonets d'eríçó. El codonyer es veu que està empeltat sobre un tronc que no sabria dir ben bé de quin arbre es tracta. Si no fos tan gruixat diria que és un cirerer de pastor. Les dues soques són molt diferentes, la del codonyer empeltat i el peu patró. Dic tot això per si qualcú està interessat en aconseguir-ne mudes i poder fer perviure aquesta varietat, ja que la paret que l'aguanta està esboldregada i podria ser que s'arrabassés del tot.
Tastar aquestes taronges de sang serà tot un homenatge a l'art de l'empelt. Perquè siguin ben gustoses caldrà esperar a gener. Crec que la presència de sang depèn del contrast de tempreratures. Esper Rafel que vengueu la víspera de Sant Nicolau a l'inauguració de l'exposició dels bolets.
Una abraçada.
JV
Enguany he trobat un codonyer o codonyera gairebé silvestre, vora una font d'un antic hort de possessió de Tramuntana. Ma mare i la meva companya han preparat una deliciosa confitura i codonyat. Em diu ma mare que aquests codonys són codonyes, que fan oloreta i que es solien posar entre la roba per deixar bona olor (afrodisiaca, supòs jo). Aquests codonys no estan gens ni mica tocats per cap insecte, són llisos, ovalats, gairebé com molonets d'eríçó. El codonyer es veu que està empeltat sobre un tronc que no sabria dir ben bé de quin arbre es tracta. Si no fos tan gruixat diria que és un cirerer de pastor. Les dues soques són molt diferentes, la del codonyer empeltat i el peu patró. Dic tot això per si qualcú està interessat en aconseguir-ne mudes i poder fer perviure aquesta varietat, ja que la paret que l'aguanta està esboldregada i podria ser que s'arrabassés del tot.
Tastar aquestes taronges de sang serà tot un homenatge a l'art de l'empelt. Perquè siguin ben gustoses caldrà esperar a gener. Crec que la presència de sang depèn del contrast de tempreratures. Esper Rafel que vengueu la víspera de Sant Nicolau a l'inauguració de l'exposició dels bolets.
Una abraçada.
JV
Publica un comentari a l'entrada