dimarts, 6 de novembre de 2007

Sobre els origens de la Thaumetopoea pityocampa


Al llibre “Plagas de insectos en las masas forestales españolas” editat per el “Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación” l’any 1981, diu, quan a la distribució de la Thaumetopoea pityocampa:

La processionària del pi és típicament mediterrània. Es troba distribuïda per Espanya, Portugal, França, Itàlia, algunes localitats d’Alemanya, Suïssa, Hongria, Bulgària, a la costa iugoslava, a Grècia, Turquia, Síria, Líban, Palestina, Israel, Egipte, Líbia, Tunis, Argelia i el Marroc. En general, es pot dir que, apart de les barreres geogràfiques, que encara no ha aconseguit franquejar, l’àrea de repartició de la processionària està radicalment condicionada per el clima.

A Espanya viu a tota la Península. No fa molts anys “saltà” a les Balears i ha colonitzat allà tots els pinars de Mallorca i Menorca, els d’algunes illes menors i últimament s’ha instal·lat a Eivissa, on, de moment, roman confinada a un petit focus”.

Per tant, sembla ser cert que va arribar a les Illes als anys setanta. Segons la informació escassa que jo en tenc, va ser traslladada de la Península a les Illes enterrada a cossiols de pins per a repoblacions. Aquestes repoblacions es dugueren a terme al bosc de Bellver i a sa Dragonera segons planificació i comandament de l’Icona (Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza).

Aquest llibre és molt recomanable, no només per les dades rigoroses que ens proporciona sobre certes espècies d’artròpodes dels boscos peninsulars i balears, sinó per comprovar la importància que aleshores es donava i es practicava en la lluita contra aquesta fauna específica.

Quan als tractaments químics massius, per exemple, descriu que “Recentment s’ha posat a punt al nostre país la tècnica de tractament aeri amb Diflubenzurón (Dimilin 45 U.L.V.) a dosis de 100 – 125 grams per hectàrea dins 5 litres de gas-oil. (...) Els tractaments amb Diflubenzurón han desplaçat completament als clàssics polsosos, que ara no es recomanen més que en aquells monts en què, be per la seva limitada superfície o per la seva orografia, no permeti l’ús d’avionetes. L’experiència ens ha mostrat la rapidesa amb que es pot re-infestar un mont tractat amb aquest últim procediment. En la decisió d’un tractament d’aquest tipus ha de pesar decisivament la possibilitat de realitzar posteriorment operacions de repàs per a mantenir les poblacions de processionària a baix nivells. Per disminuir tant com sigui possible l’ús de DDT 10% en pols s’han assajat altres insecticides menys persistents en formulacions de pols. Així, el Triclorfón 5%, en pols, dona bons resultats contra erugues de 1º i 2º estadis; té l’inconvenient, tan mateix, de la seva ràpida degradació si no està emmagatzemat així com cal.

Els tractaments amb Triclorfón 5% o DDT 10% en pols, aniran dirigits contra les erugues en els seus dos primers estadis. La dosi a emprar és d’uns 12 Kg./Ha.

Parla de les altres lluites directes o indirectes: tallar i cremar les bosses, tirs d’escopeta, feromones, adequació de l’estructura forestal, etc. Crida l’atenció que en els tractaments que recomana per moltes de les altres espècies de plaga figuri d’una manera destacada la lluita química, en molts casos amb DDT.

Tornant però al començament, no puc comprendre com en els anys setanta i amb plena lluita contra aquesta plaga a la Península, es va poder cometre, en el millor dels casos, la greu imprudència de traslladar-la a les Illes mitjançant unes repoblacions tutelades per la pròpia administració forestal.

Per altra banda crida l’atenció que, encara, en la dècada dels setanta es fes servir amb tanta alegria el DDT. Caldria saber si aleshores aquest insecticida ja estava prohibit a l’Europa democràtica, a la que no pertanyia Espanya, o als Estats Units. En tot cas i per fer de malpensat, la lluita química té al capdavall uns beneficiaris econòmics: les empreses que venien aquests productes químics i que s'havien d'alliberar dels stocks sud enllà.


6 comentaris:

Chestnut ha dit...

O_O DDT....
No sé perquè, però no és la primera vegada que sento icona quan em parlen d'introduccions d'espècies exòtiques...

Crec Joan Vicenç que deurien ser tant burros de mirar únicament la planta per assegurar-se de que no hi havia ni larva ni adult, sense pensar que podien estar enterrades al terra. De fet, totes o gairebé totes les repoblacions de pins es feien en contenidor....

L'altre teoria és que ho van fer expressament... no s'em acut res més.

Anònim ha dit...

ôsties ! i a la guerra de Vietnam llençaven l'agente naranja !!!
Sempre hi ha hagut bons professionals i mals professionals a tot arreu. No hi ha més...

Des del Raval d'Elx ha dit...

El problema també va ser que la urgència per veure en pocs anys un bosc verd, va fer que s'empraren pins per a repoblar en comptes d'utilitzar espècies de bosc mediterrani com la carrasca, que a més té menys risc d'incendi.

Anònim ha dit...

Crec que la discussió d'una administració franquista i antidemocràtica (que ho era) és una discussió estèril.

Que entràs la processionària a les Illes Balears era qüestió d'anys. Sense anar més lluny, amb una administració autonòmica (amb plenes competències en matèria de sanitat vegetal) no s'ha pogut evitar l'entrada del becut vermell a Mallorca, o l'entrada de Fusarium circinatum a Euskadi (per cert, sense donar l'alarma d'aquesta plaga de quarentena), etc.

En rel·lació a la lluita química, va ser un govern d'esquerres (amb Els Verds en la Conselleria de Medi Ambient) que van donar “el vistiplau” per a l'ús de bacillus.

Si els tractaments s'efectuen d'una forma correcta, no tenen per que ser perillosos per al medi ambient.

Chestnut ha dit...

ostia anònim, tinc un company que que fa el projecte del fusarium circinatum a navarra y m'ha comentat que s'està carregant tots els pins. Estaran contents allà amb la de pi insigne que corre...

El que si és veritat,i que sembla que ara es comença a tenir més en compte, és que tractar ha de ser un últim recurs molt ben justificat, abans era el primer que hom pensava, a més, la lluita química en moltes ocasions ha acabat fracassant (segurament, com bé dius, per males pràctiques o per tractament fets de manera incorrecta).

Respecte a la processionària, m'ha vingut ara al cap, si esdevé plaga no serà perquè estem envoltadíssims de pins que en moltes ocasions van ser plantats o afavorits per l'home? Ho dic perquè en moltes ocasions hi ha plaga quan hi ha monocultiu o simplificació d'ecosistemes...

Crec que el què faci un grup polític és molt mal indicador, sense anar més enllà, els Verds es fan dir ecologistes perquè mostren preocupació pel medi ambient, (això si,almenys hi pensen), és l'únic, perquè en quant a formació molts d'ells podrien confondre pins per alzines, molts d'ells són metges, politòlegs, economistes etc etc... si han de parlar d'aquests temes poden recordar el que l'hi van explicar a l'ESO però no pas més (no ho critico, ho trobo normal), això si, estant al govern en van aprenent mica en mica...

Us deixo un enllaç d'un magnífic bloc que recomano. Parla del fusarium:

http://www.espacioblog.com/forestman/post/2006/04/11/el-cancer-del-pino-fusarium-circinatum-

Dalva M. Ferreira ha dit...

Joan... no siempre entiendo todo lo que escribes, pero siempre adoro tus fotos. Eres mi fotografo favorito. Produtos químicos são uma desgraça, são uma faca com dois gumes: dão vida e morte ao mesmo tempo. A natureza tem seus próprios meios de evitar o fim, mas o ser humano tem pressa, muita pressa.

Una abraçada.