Un dia de "BiciKaze" per Lleida

Amb bici trigo menys

Ja és prou de dia com per llevar-me, a les 9:00 hi ha classe.
Per anar a la Universitat vaig amb bici, no només pel fet d'estalviar-me gastar gasolina, sinó també perquè amb cotxe trigo uns 20 minuts i amb bici en tardo encara no uns 18.
Agafo la bici i la tragino pis avall, per baixar-la no faig servir l'ascensor perquè és massa complicat.
Surto al carrer, avui fa bon dia, una temperatura molt estable i amb una suadera n'hi haurà prou per no passar fred. De moment, no pujo sobre la bici perquè els vianants s'emprenyarien.Un cop trencat el primer carrer, pujo dalt la bici i puc començar la ruta de cada dia. Espero a que els cotxes s'entretinguin al semafor de més amunt i començo a tirar cap avall.
Trenco a un carrer que és "semi-peatonal", no és que els peatons tinguin preferència però els cotxes han d'anar a una velocitat molt limitada. Com és habitual, la gent travessa únicament si no sent el motor d'un cotxe però com que les bicis no fan soroll, és força normal trobar-te amb peatons que de cop i volta, decideixen travessar sense mirar i per tant acabo fent el carrer en ziga-zaga, de moment, ja tinc les primeres mirades extranyes.
Surto del carrer "semi-peatonal" i començo a fer la pujadeta més dura, el carril és força estret, n'hi ha que ho respecten però n'hi ha d'altres que amb les presses, decideixen passar tot i no respectar els 1,5 m. de distància.M'aturo al primer semàfor. A continuació i molt aprop del semàfor es pot trencar a la dreta o bé continuar endavant, com és el meu cas. Els que trenquen a la dreta solen esperar a que jo passi recta, avui ho han fet però en algún cas m'han adelantat per llavors trencar a la dreta, en altres paraules, m'han adelantat tot accelerant ràpid per llavors frenar i trencar a la dreta. Evidentment, després de la frenada jo també haig de frenar o esquivar el cotxe.
Agafo un carrer molt freqüentat, com sempre amb força trànsit. Agafo el carril situat més a la dreta però aquesta part és la més perillosa, per començar haig de canviar unes 3 o 4 vegades de carril perquè normalment hi ha molts cotxes en doble fila, alguna vegada m'haig de parar perquè tots van a altes velocitats (comparades amb la meva) i quan es tracta de l'hora d'anar a treballar, costa que et deixin canviar de carril tranquilament. Avui, com d'altres dies, m'he trobat el típic cotxe que t'adelanta ràpidament i es canvia al teu carril (per aparcar), evidentment he tornat a parar perquè era impossible canviar de carril, aquesta vegada m'he aturat derrapant i força enfadat. Arribo al cor de la ciutat (Ricard Vinyes), espero al semàfor i un altre cop la història dels cotxes en doble fila per tornar a esperar el semàfor de la intersecció Alcalde Rovira Roure i Ronda. Ara la proximitat dels cotxes al teu costat es fa molt més notable, és una intersecció complicada i hi ha molt trànsit, sort que ja puc agafar el carril-bici.Un cop sobre el carril bici, haig d'anar més aviat per la vorera esquivant als peatons que tranquilament circulen pel meu carril. Travesso Medicina, altre vegada em trobo a persones sobre el carril-bici, venen de cara (ja s'en adonaran penso), no s'en adonen i de manera brusca, ràpida i emprenyat els esquivo (Alguns companys de classe els envien a pastar fang, en altres paraules). Arribo a una de les rotondes més conflictives de Lleida, molts han vist accidents allà, travesso pel carril-bici i a continuació aquest ja no transcorre per la vorera sinó a tocar amb els cotxes aparcats. En aquest tipus de carrils m'he trobat persones fent càrrega-descàrrega, cotxes mal aparcats ocupant tot el carril, contenidors de basura enmitg.... en fi.
Començo a agafar la gran recta que condueix a la facultat tot passant vora la presó i prop de les cases enganxades. De cop i volta, el carril-bici s'acaba i dóna lloc a una zona sense vorera ni asfalt. Aquest lloc és ocupat cada dia per cotxes i just llavors hi ha una corba (Amb la qual cosa la visibilitat és 0), no només això sinó que els cotxes aparcats ocupen fins i tot bona part de la carretera, normalment aquests cotxes mal aparcats reben allò que surt per la boca (i fins i tot repartien enganxines ultra-adherents per enganxar-les als cotxes).
Continuo a la recta, fan obres, últimament ho estan urbanitzant tot i et trobes fins a 3 camions que ocupen el carril-bici (altre vegada has de parar).
Per fi, transcorrent per un carril-bici mal pintat i ple de fang arribo a la facultat, a veure quin una m'en expliquen avui....

·