dijous, 20 d’abril de 2006

Efectes col·laterals de les podes

Com es pot apreciar, les podes dràstiques generen feina no sols en el moment de l'esporga mateixa si no també al llarg de l'any. Aquí podem veure uns til·lers, que, com passa cada hivern són passats per la guillotina, i que ara, com a tasca de manteniment s'haurà d'extreure tots els rebrots basals i els que surten per mig del tronc. Això, ocasionarà es clar, una nova despesa a l'erari municipal, és a dir a nosaltres.

I com podreu comprovar, això no succeeix en aquest únic individu, passa en tots els altres que han sofert la mateixa mena d'esporga.

El perquè l'arbre actua rebrotant amb vigorositat, fulles grans i branques fortes i dretes no és per un símptoma de que l'esporga li hagi creat un efecte de salut, no, és per que l'arbre s'ofega i necessita ara captar llum, oxígen i carboni de forma eficient. L'única manera que té per fer-ho és brotant per allà on pugui, tingui gemes preparades o no (cas del qual estem parlant) i, com que els arbres esporgats en tenen poques o ninguna de gema preparada, el que han de fer és crear-les de noves, canviant cel·lules de parenquimàtiques a meristemàtiques i després fent que tot estigui sobredimensionat, és a dir, si hi ha poques branques i poques fulles, que siguin ben grosses. Està clar que tot això té una despesa per l'arbre i en definitiva comporta que l'arbre hagi fet un grapat fulles amb minses reserves a expenses de la qualitat, i per això que els arbres podats d'aquesta manera són més dèbils i sofrixen atacs parasitaris amb més freqüència.

Aquí a sota veurem un altre til·ler, que és molt a la vora d'aquests darrers i que ha tingut la sort de que aquest any se n'ha lliurat. No obstant, altres anys va patir esporgues similars i fins i tot més severes. Els terciats, un cop fets són irreparables, però els pas dels anys els pot arribar a disimular i potser amb intervencions acurades podrien passar desapercebuts.

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Avui a Sóller hem vist el mateix que contes, igualment amb til·lers, però més grossos. Molt penós. Closques dures. Bona feina Guillem. Salut.

F. Mas i Castanyer ha dit...

L’altre dia vaig anar a Olesa de Montserrat i en alguns carrers també hi havia els arbres escapçats així i amb tot el tronc ple de rebrots. Deu ser la passió i patiment dels arbres.
Closques durissimes arreu.