El perquè l'arbre actua rebrotant amb vigorositat, fulles grans i branques fortes i dretes no és per un símptoma de que l'esporga li hagi creat un efecte de salut, no, és per que l'arbre s'ofega i necessita ara captar llum, oxígen i carboni de forma eficient. L'única manera que té per fer-ho és brotant per allà on pugui, tingui gemes preparades o no (cas del qual estem parlant) i, com que els arbres esporgats en tenen poques o ninguna de gema preparada, el que han de fer és crear-les de noves, canviant cel·lules de parenquimàtiques a meristemàtiques i després fent que tot estigui sobredimensionat, és a dir, si hi ha poques branques i poques fulles, que siguin ben grosses. Està clar que tot això té una despesa per l'arbre i en definitiva comporta que l'arbre hagi fet un grapat fulles amb minses reserves a expenses de la qualitat, i per això que els arbres podats d'aquesta manera són més dèbils i sofrixen atacs parasitaris amb més freqüència.
Aquí a sota veurem un altre til·ler, que és molt a la vora d'aquests darrers i que ha tingut la sort de que aquest any se n'ha lliurat. No obstant, altres anys va patir esporgues similars i fins i tot més severes. Els terciats, un cop fets són irreparables, però els pas dels anys els pot arribar a disimular i potser amb intervencions acurades podrien passar desapercebuts.
2 comentaris:
Avui a Sóller hem vist el mateix que contes, igualment amb til·lers, però més grossos. Molt penós. Closques dures. Bona feina Guillem. Salut.
L’altre dia vaig anar a Olesa de Montserrat i en alguns carrers també hi havia els arbres escapçats així i amb tot el tronc ple de rebrots. Deu ser la passió i patiment dels arbres.
Closques durissimes arreu.
Publica un comentari a l'entrada