diumenge, 30 d’abril de 2006

Pagesia i paisatge


Agricultura i paisatge

Les Illes Balears són una de les societats més especialitzades d'Europa. Més del 90% del PIB es reparteix entre la construcció i els serveis. El sector primari i el sector secundari tenen un paper minúscul i en procés de reducció. De fet, en poc temps hem passat de ser una societat pagesa a ser una societat que viu d'esquena al camp.

Quan el model de creixement ha generat una crítica social pels seus impactes negatius s'ha tendit a ignorar el valor de l'activitat agrària. Part del moviment conservacionista ha construït una imatge irreal del territori, quan a Mallorca el paisatge l'han fet generacions d'agricultors i ramaders amb les seves mans. Si desapareixen els agricultors el paisatge pot sobreviure durant un temps, però com un paisatge mort, com un paisatge fòssil. Aquest és el cas de certs entorns de la Serra de Tramuntana amb marjades d'oliveres o el cas de certs redols d'ametlerars semiabandonats. Alguns dels paisatges agraris de Mallorca més emblemàtics pateixen una crisi profunda: les oliveres centenàries, els ametlers florits o els molins de vent de Sant Jordi.

A moltes societats europees, en canvi, la població urbana ha construït una imatge més positiva del món agrari, i ha lligat el paper de la pagesia al manteniment de l'espai rural i el medi ambient, valorant el paper cultural del món rural i els seus productes. Menorca, per ventura, en podria ser un exemple: pel paper del camp en la imatge de la reserva de la biosfera, la imatge social de l'agricultura o la bona valoració dels productes agroalimentaris propis.

En el temps que correm segueix sent necessari fer una reivindicació del paper de l'agricultura i la ramaderia en la preservació del paisatge. Quan defensam la importància que té l'activitat agrària per a les Illes Balears no feim un acte de romanticisme. No és el retorn bucòlic a la tranquil·litat dels camps i a les velles tradicions perdudes. L'agricultura té unes funcions que van més enllà d'ella mateixa. Produeix béns intangibles, difícils de quantificar, que són veritables béns socials, com és, entre altres coses, el paisatge.

Les activitats agràries, ramaderes i forestals, són les que han estructurat l'activitat de les àrees no urbanes, és a dir: de prop del 80% del territori. Mantenen viu el territori, perquè cap territori ni cap paisatge pot sobreviure establement sense una gestió. Sense activitats primàries el territori automàticament es converteix en sòl potencialment urbanitzable. I a l'inrevés: la política territorial que persegueix la «monetarització» del sòl, és a dir: la seva posada en valor dins el mercat immobiliari, no deixa espai per a les activitats agràries.

La urbanització extensiva té moltes conseqüències: desaparició de l'agricultura, consum de
territori, dilapidació de recursos (aigua, energia, residus, etc.), destrucció del paisatge i minva de la qualitat ambiental. La conclusió és que sense gestió del territori -i d'una manera més concreta sense gestió privada d'aquest territori- no és possible preservar-lo establement. Sense agricultura l'entorn no urbà esdevé un femer o un solar. I no és gens agradable viure voltats per tot arreu de solars urbanitzables. Es poden dur a terme polítiques proteccionistes d'aquests paisatges emblemàtics -entenent el paisatge com a monument etnogràfic-, però hem de saber que els paisatges vius estan en un procés constant de formació. Preservar el paisatge no pot ser obra d'una llista de restriccions. Ben al contrari, sols es tendrà èxit en una bona gestió paisatgística si s'afavoreix l'activitat dels pagesos. Els paisatges són construccions humanes i com a tals són construccions històriques.

A Catalunya, la Generalitat té una Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, amb una subdirecció especialitzada en la implementació de polítiques de paisatge, d'acord amb els principis del Conveni Europeu del Paisatge. La creació de l'Observatori del Paisatge, com un consorci dedicat a l'assessorament de l'administració catalana i a la conscienciació de la societat en aquesta matèria, és una fita important. Aquesta entitat està elaborant els catàlegs de paisatge de Catalunya, definint els indicadors de paisatge, elaborant materials didàctics, duent campanyes de sensibilització, etc. La preocupació per dur a terme polítiques de paisatge és creixent i les societats més avançades entenen que no poden deixar desaparèixer la seva pagesia sense greus costos socials i ambientals.

Mateu Morro.

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?2785+6+160612