diumenge, 30 d’abril de 2006

L'arbre en perill

L'Arbre, de Slawomir Mrozek

Visc en una casa no lluny de la carretera. Al costat d’aquesta carretera, a l'entrada del revolt, hi creix un arbre.
Quan jo era petit, la carretera encara era un camí de terra. És a dir, polsosa a l'estiu, fangosa a la primavera i a la tardor, i a l’hivern coberta de neu igual que els camps. Ara és d'asfalt totes les estacions de l'any.
Quan jo era jove, pel camí passaven carros de pagesos arrossegats per bous, i només entre la sortida i la posta del sol. Els coneixia a tots, perquè eren de per aquí. Eren més rars els carros de cavalls. Ara els cotxes corren per la carretera de dia i de nit. No en conec cap, apareixen de no se sap on i desapareixen cap a no se sap on.
Només l'arbre ha quedat igual, verd des de la primavera fins a la tardor. Creix al meu terreny. Vaig rebre un escrit de l’autoritat. "Hi ha el perill -deia l’escrit- que un cotxe pugui topar contra l'arbre, ja que l'arbre creix al revolt. Per tant, s'ha de tallar". Em vaig quedar preocupat. Tenien raó. Efectivament, l'arbre és al costat del revolt, i cada vegada hi ha més cotxes que cada vegada corren més de pressa i sense prudència. En qualsevol moment en pot topar algun contra l’arbre. De manera que vaig agafar una escopeta de dos canons, vaig seure a sota l’arbre i , en veure acostar-se el primer, vaig disparar. Però no vaig encertar. Per això em van arrestar i em van portar a judici.
Vaig tractar d’explicar al Tribunal que no havia encertat únicament perquè la meva vista ja no és bona, però si em donessin unes ulleres segur que encertava. No va servir de res.
No hi ha justícia. És cert que un cotxe pot topar contra l’arbre i fer-lo malbé. Però només que em donessin unes ulleres i una mica de munició, em quedaria assegut vigilant. ¿per què tanta pressa per tallar un arbre si hi ha altres mètodes que el poden protegir d’un accident? I no els costaria res, a part de la munició. ¿Que potser és una despesa excessiva?
Slawomir Mrozek
(Borzecin, Polònia, 1930)
Traducció: B. Zaboklicka
Quaderns Crema, Barcelona 1998
*

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona aquesta Mas!
No em sabries pas dir on trobar escopetes bé de preu? I ara que hi penso algun lloc on fer un curset de tir? Pasa que no vaig fer la mili,quan era petit era objector!

F. Mas i Castanyer ha dit...

Està bé oi aquest relat d’en Slawomir Mrozek.
Doncs jo tampoc sé com aconseguir escopetes ni on fer cursets de tir.
Potser si ho demanem als mossos.