Sota el Llorer

La Dama del Rat Penat

Allà baix, al pla,

un llorer hi havia;
sota del llorer,
bona i adormida,
una dama jau
sobre una catifa;
la catifa és d'or
i de seda fina;
la dama és un cel,
d'hermosa i bonica.
Ai, si ella volgués,
jo la vetllaria
de dia i de nit,
de nit i de dia!
Mes un Rat Penat
que sempre la mira
prop d'ella s'està
i en ella s'encisa
sens moure's de nit,
de nit ni de dia.
-Senyor Rat Penat,
per Déu, ¿no em diria
si és morta la dama
que mon cor admira?
Morta diuen que és,
mes jo la crec viva.
-No n'és morta, no;
sols està adormida.
Ja es despertarà
quan vinga lo dia,
quan l'hora n'arribe,
quan l'hora ne sone,
quan l'hora ne sia.

Víctor Balaguer

(Barcelona, 1824 - Madrid, 1901)

*

*

Sol i de dol

[fragment]

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Josep Vicenç Foix

(1893-1987)

*

*