Els garrovers a les Illes Balears

Alimcarat i Carob,
dues empreses capdavanteres

Els garrovers a les Illes Balears, tots sols o combinats amb altres cultius, sobretot amb els ametlers, tenen una importància paisatgística i ambiental de primer ordre. Amb un 20% de la superfície estatal de garroverar, les Illes Balears són un dels principals productors de garrova del món.
El garrover és un arbre auster, agraït, ben adaptat a les nostres condicions mediterrànies i amb un cultiu que demanda escasses atencions. Però el futur dels nostres garroverars, com el de qualsevol altre cultiu, va lligat a la seva rendibilitat. És a dir, si no hi ha un preu suficient per a la garrova la recol·lecció no es pot dur a terme.
La baixada del preu de la garrova no pot ser contrarestada per formes de producció intensives o molt mecanitzades, ja que el garrover ocupa plantacions de caràcter extensiu. De fet, l'evolució a l'alça del preu de la garrova ha permès que plantacions que s'estaven abandonant s'hagin pogut tornar a treballar i s'ha produït un efecte d'ànim positiu entre els productors.Als informes de conjuntura del Govern Balear es revela que la principal exportació agroalimentària de les Illes Balears és la goma de garroví, amb destinacions molt diversificades. Tot aquest moviment comercial que té com a punt de partida la garrova, parteix de dues empreses illenques: Alimcarat i Carob. Aquestes dues empreses són capdavanteres a nivell mundial. Alimcarat, nascuda el 1998 i situada a Consell, exporta farina a més de 50 països. Produeix carovit (farina torrada de garrova). També elabora farina de germen de garrova, farina de garrova ecològica i fibra de garrova. Està dirigida per Francesc Mas i el responsable d'investigació és Jaume Cañellas. Processa 7.000 tones de garrova i exporta el 100% de la producció.
Carob, al polígon de Marratxí, dirigida per Gori Bibiloni i amb més de 30 anys d'experiència, és un productor de gomes naturals d'alta qualitat. Fundada el 1976, té una de les plantes més modernes i ben equipades del món. La goma de garroví (E-450) és un estabilitzador alimentari natural i molt conegut pel seu ús en la indústria alimentària. La goma de garroví se subministra en estat pur sense l'addició de cap producte químic. S'utilitza com a estabilitzant de suspensions en refrescs, sopes i salses. En rebosteria s'utilitza per a galletes, melmelades i conserves vegetals. De gener a maig del 2005 es varen exportar 587 tones de goma de garroví per un valor de 6 milions d'euros. El principal mercat va ser Alemanya, però els EUA també en varen adquirir 87 tones.Entre les dades del comerç de la garrova n'hi ha una de curiosa: la importació de 1.600 tones de garrova procedent del Marroc i l'exportació de 1.760 tones cap a la península, durant els primers 5 mesos de l'any passat. És a dir: hi ha una guerra comercial entre productors i comercialitzadors que fa que les nostres garroves s'hagin de vendre a fora i, en la seva substitució, els industrials en comprin al Marroc. Tot plegat, una solució antieconòmica -pel que significa de majors costos de transport- però il·lustrativa de com estan les coses.
El mercat de la garrova presenta símptomes d'incertesa. Encara que els darrers anys l'evolució del preu ha estat positiva per als productors, hi ha una pressió constant per a forçar una nova tendència a la baixa.
Els nostres mercats són de caràcter insular i això sempre té conseqüències. S'ha fet una bona feina de cercar alternatives per a la garrova i els seus derivats. A les Illes Balears comptam amb un dels garroverars més importants del món i tenim la sort de què s'hagin constituït empreses capdavanteres i amb capacitat d'innovació. Seria una pena que aquestes realitats no es complementassin i anàssim, com passa sovint a Mallorca, cap a una guerra de preus. Perquè si els pagesos no poden pagar la tasca de recol·lecció, les garroves quedaran als arbres. I aquesta és la situació que les guerres comercials, al final, poden provocar.

Mateu Morro

Diari de Balears. 02.04.2006

· Article publicat a Diari de Balears el 02.04.2006

~