dimarts, 4 d’abril del 2006

L'arbre del poble


Els arbres d'Alaró
El poll (Populus nigra) (II)

A Alaró tenim la sort de ser pocs els qui coneixem l’Agrocybe aegerita, és a dir la gírgola de poll, i per tant, devem ser també pocs els qui sabem on són els polls que són parasitats per aquest bolet. Tanmateix, segons puc llegir a “Els bolets de les Balears” de Carles Constantino i Josep LL. Siquier, també es fa damunt de troncs de figuera. “Es tracta d’un bolet comestible excel·lent i és poc conegut a Mallorca. El podem trobar primerenc, ja després de les primeres pluges d’agost”. Els polls o pollancres són molt escassos a Alaró. A la resta de les Illes es tracta d’una espècie antigament cultivada i ocasionalment naturalitzada. Es probable que els que sobreviuen al camí dels Plataners a son Fortesa haguessin estat plantats. Si hi heu passat recentment haureu observat que s’han eliminat els morts i s’ha intentat salvar tota resta viva dels que queden. En alguns casos la brigada d’en Jordi “puput” haurà hagut de tapar les grosses ferides del temps amb ciment i grava, per després aplicar-li una capa protectora contra la humitat. L’Ajuntament d’Alaró hauria de posar-se en contacte amb la Conselleria de Medi Ambient per tal de posar-se d’acord en reproduir esqueixos d’aquests exemplars i així conservar-ne la riquesa genètica. La majoria per no dir tots dels que resten són femelles, per tant aquesta és una espècie d’arbre dioic. De fet no hi ha peus de repoblació de llavor i són escassos els que ho són de rebrots de tanyades. De polls també en trobarem vora el torrent, per Banyols, al Clot d’Almedrà vora Son Ordines i esparsos per qualques horts vells, com a s’Alcadena, a tocar amb son Cocó.

L’arbre del poble, populus i negrenc, nigra, per les vetes obscures de la seva escorça, el trobam, associat a la vegetació de voreres de torrents, és a dir aquells llocs ombrívols, humits, de vegetació densa d’heures (Hedera helix), pruenga (Vinca difformis), cirerer de pastor (Crataegus monogyma sub. brevispina) i refugi de rossinyols (Luscinia megarhynchos) i passaforadins (Troglodites troglodites). És un arbre exigent en demanda d’aigua. Pot assolir alçades de vint metres o més i gruixes de tronc considerables. La seva fusta és blanca, lleugera i poc resistent. Segons el pare Bonafé a la “Flora de Mallorca”, “amb els botons de les seves fulles a punt de brostar es fa una pomada molt bona per a curar morenes. Picats i mesclats amb saïm, es fa una pasta que es posa al foc durant dues hores sense deixar-la bullir”. Ja sabeu, però, que no hi ha millor remei que la prevenció.

El poll dona frescor. Lligat a gorgs, fonts, basses i torrents, és impagable escoltar el tremolor de les seves fulles sempre en moviment. Banyar-se baix el filtre de la llum del sol entre les seves fulles reflectides en un llampegueig brillant dins l’aigua. Això s’esdevé aquests dies de primavera, i ben a prop, no cal sortir d’Alaró.

Existeixen moltes varietats de polls. Un altre dels plantats d’antic és l’àlber o poll blanc (Populus alba). Aquest té les fulles verdes per sobre i blanquinoses i envellutades per davall, el poll negre les té verdes a ambdós costats. Al col·legi Sant Bartomeu en podem trobar el Populus alba var. bolleana, de forma estreta i piramidal, amb escorça llisa gris pàl·lida.
Vull tornar repetir la necessitat de recuperar i conservar les nostres varietats genètiques, senzillament perquè de seguir com ara, aquestes desapareixeran aviat, al manco de casa nostra. No són precisament els vivers comercials qui més potencien la salvaguarda dels nostres polls, ho podeu comprovar per vosaltres mateixos. Trobareu més fàcil adquirir populus forans que autòctons, en molts casos són hibridacions americanes. Altres espècies d’aquests arbres són: Populus angustifolia, P. balsamifera, P.x canadiensis (Pollancre del Canadà), P. candicans, P. canescens, P. ciliata, P. deltoides (Carolina), P. euphratica (Pollancre d’Elx), P. fremontii, P. gileadensis, P. heterophylla, P. lasiocarpa, P. maximowiczii, P. simonii, P. tremula (Trèmol), P. tremuloides, P. trichocarpa, P. yunnanesis...

Aplecs sobre els polls
Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 4 d’abril de 2006
~