Dins un jardí botànic de conservació com el Jardí Botànic de Sóller (JBS), han de conviure espècies que pertanyen a ecosistemes molt variats. Des de les que habiten als penya-segats més elevats del puig Major o el puig del Massanella, fins a les que es troben pel litoral rocós o pels sistemes dunars. Cada espècie, per complir el seu cicle biològic, necessita un hàbitat determinat, a vegades molt específic, amb característiques ambientals molt concretes.
Al JBS, es permet la dispersió de les llavors de forma natural, per tal d'anar estudiant la col·lonització de les espècies ens els diferents indrets o racons del Jardí. Aquesta informació ens ajuda a redistribuir les plantes segons les seves necessitats o preferències i, a la vegada, dóna al Jardí un caire dinàmic i actiu per a que així ho percebeix-hi el visitant assidu i seguidor de l'evolució del mateix.
El disseny del JBS està basat en la creació de murs i rocalles que formen volums, quasi bé sempre per damunt el nivell del caminal de circulació. Aquests marges i rocalles escalonades, amb diferents orientacions geogràfiques, amb substrats diferents, amb més o menys hores d'insolació, etc. ens permeten crear microhàbitats que fan possible el cultiu d'espècies que pertanyen a ecosistemes illencs molt concrets, ja que al JBS troben les condicions microambientals que així ho permeten.
En definitiva, el disseny del JBS com a jardí de conservació està basat en tres premisses concretes:
- Observació de cada espècie al seu medi natural.
- Creació d'espais el més similars possibles als observats, en la natura.
- El disseny i l'arquitectura al servei de les plantes i no les plantes al servei del disseny i com a complement a l'arquitectura.
Tota la zona visitable del Jardí està documentada amb panells explicatius de cada àrea i cada planta va acompanyada d'una placa identificativa que n'indica el nom científic i popular i la distribució geogràfica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada