dissabte, 29 d’abril de 2006

La Festa de l'Arbre

Festes de l'arbre: plantar el futur

Les plantades col·lectives d’arbres que es realitzen durant tota la Primavera tenen el seu precedent més immediat en les celebracions ambientalistes i educatives promogudes primer pel forestal tarragoní Rafael Puig i Valls i després pel tenor Francesc Viñas. Aquest tipus de festa torna a agafar embranzida gràcies a la presa de consciència actual.

“El qui estima la natura, estima també el proïsme”. Sota l’influència d’aquesta idea, la primera Festa de l'Arbre va ésser instituïda per Rafael Puig i Valls (1845-1920), un enginyer forestal tarragoní que va fer germinar la idea en un viatge que féu als Estats Units l’any 1893, on va conèixer la festa de l’Arbor Day.
Si bé és cert que des de temps immemorials l’ésser humà ha plantat arbres, ja sigui en el marc de repoblaments populars o bé en el marc de cerimònies rituals, com per exemple després d’un casament o després del naixament d’un infant, Rafael Puig i Valls va ser el primer que va proposar la celebració d’una festa de l’arbre des d’una prespectiva ambientalista. L’entitat que va fundar per promoure la festa, l’Associació d'Amics de la Festa de l'Arbre, tenia per objectiu recuperar espais degradats per a l' ús l’údic i educatiu dels infants, i intervenir en el paisatge per potenciar la repoblació.
La primera edició de la Festa de l’Arbre es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses el 23 de març del 1899, amb un caire educatiu i amb la participació de tots els infants de la vila en etapa escolar. La festa arrela primer a les comarques gironines, i especialment al Ripollès. Més tard, s’expandeix ràpidament a tot Catalunya i finalment, gràcies a les propostes que de Rafael Puig i Valls duu amb ell als congressos internacionals i reunions forestals on assisteix, a l’Estat espanyol i arreu d’Europa.

"Qui estima un arbre estima una persona"
Amb aquest lema, el 1905 el tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià 1863 - Barcelona 1933), instaura per la seva banda a Moià la Festa de l’Arbre Fruiter, una celebració amb unes característiques semblants i complementàries a la festa de l’Arbre de Puig i Valls. Viñas afegeix a la celebració el component pedagògic i cívic i promou la inculcació de valors ecològics, morals i nacionals entre els infants.

La festa avui
Des d’aleshores moltes localitats catalanes realitzen una cerimònia cívica que consisteix en anar, col·lectiva i festivament, a plantar arbres en algun indret desforestat del terme municipal, malmeses per accidents (inundacions, incendis...) o simplement per repoblar determinats espais de l’interior del casc urbà.
La celebració està organitzada sovint pels departaments de Cultura i medi ambient dels ajuntaments, els consells comarcals i altres entitats supramunicipals, parcs naturals, grups ecologistes, entitats excursionistes, esplais... La funció pedagògica de la festa fa que siguin sobretot els alumnes de centres escolars els que hi participin, tot i que també hi intervé gent de totes les edats i condicions socials.
Els objectius d’aquesta celebració festiva són diversos. En primer lloc es tracta de passar-ho bé en contacte directe amb l’entorn natural. En segon lloc, es tracta de fer pedagogia al voltant de la Naturalesa, en relació al valor i la necessitat dels arbres pels ecosistemes i especialment per a la vida humana. També s’aprofita per donar a conèixer la vegetació arbòria autòctona de la zona i engrescar els nens i nenes a ser responsables i respectuosos amb els arbres i els boscos.
La festa també inclou xerrades dels mestres i educadors i es complementa amb un esmorzar abans o després de realitzar la plantada, Concursos de dibuix, lectures de poemes, minitallers i jocs sobre l’entorn i fins i tot balls i cançons al voltant de l’arbre.
· Article publicat a LaMalla el 28.04.2006
*