dilluns, 9 d’octubre de 2006

La fi és a prop?


Penediu-vos germanes i germans


La fi és a prop. Mars agostats, boscos desforestats, aigua i aire contaminats. Desapareixen trenta mil espècies per any, tres espècies per hora.

Fa 10.000 anys existien a la Terra entre 1 i 10 milions de persones. Ara n’existeixen 6.000 milions. N’hi haurà 8.000 a l’any 2020. I es sospita que quan arribem als 15.000 milions serà la Fi del Món. D’aquí a uns 150 anys.

Qualque científic optimista assegura que encara som a temps d’evitar-ho, modificant el nostre comportament cap als ecosistemes globals. Però veus autoritzades com James Lovelock o Yves Paccalet asseguren que el procés és irreversible: la natura humana és destructiva, ja ho deia el meu molt citat Hobbes.

Fa set anys, quan un incendi provocat va arrasar el Monte de Abantos, el aleshores president de la Comunitat de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, va assegurar que aquells terrenys no serien requalificables. Doncs ja hi estan edificant. Així que don per fet que en set anys hi haurà xalets adossats a les muntanyes de Villagarcía de Arousa. I a vegades pens que els polítics han llegit a Lovelock o a Paccalet i pensen que, si el procés és irreversible, millor engrapar ara, omplir-se les butxaques i posar-se les botes.

Jo tenc una filla, i la perspectiva de que visca en el món de Mad Max m’aterreix. I no sé si certa gent no té fills, no llegeix, o està completament loca.

Però cada dia don més la raó a Sartre: l’infern són els altres.


Lucía Etxebarria (adn, 9 d’octubre de 2006)

www.lucia-etxebarria.com



5 comentaris:

Ireneu ha dit...

Espero de tot cor que us equivoqueu, però realment costa molt -moltíssim- ser positiu en aquest sentit. Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat de fer una visita al Parc Nacional de Sant Maurici-Aigüestortes i l'espectacle natural que es pot veure és impressionant.

Curiosament es pateix per la introducció de l'ós i per l'arribada espontània del llop. Normal. L'home no vol competència. El depredador és ell.

Salutacions des de l'Olímpica, d'un amant de la natura.

Mundani ha dit...

Ufff, quina angoixa em fa llegir tot això. Tenc sa sensació de estar vivint es final de sa vida a sa Terra. És aterrador. I ara s´ha afegit un nou país amb armes nuclears governat per una guarda de psicòpates esquizofrènics, Corea del Nord i s´altre país que també en vol tenir, Irán, ja veureu com no estarà molt en tenir-ne. Lo curiós és que a ambdós paisos sa gent sa mor de fam i està sotmesa a unes dictadures terrorífiques.

Que els déus inventats per s´homo s´apiadin de tots nosaltres, Amén!!!

Joan

tresucs ha dit...

Fa anys que vic a ciutat.
Pero m'es imposible oblida les muntanyes a on me criat, de fet molts estius i vaig de vacanses.
Me atravit a fer un bloc, perque descubrim juns les seves maravelles

Legabal ha dit...

Triste conclusión, pero no irreversible. Hay que conseguir que se cumpla no sólo una promesa sino lo que es natural.¿ Para cuándo gobiernos de sabios o de gente honesta o con sentido común?
Salutacions!

Anònim ha dit...

És realment difícil ser positiu davant d'aquest panorama. Ja no penso tant en com poder aturar la tendència destructiva de la nostra espècie, sinó en com ens organitzarem en petites comunitats per sobreviure els desastres i mentrestant seguir respectant i gaudint de l'aire,l'arbre i el bri d'herba.