dilluns, 4 d’abril de 2011

Un nou arbre al CEIP de Capellades

Una magnòlia al CEIP
"Marquès de La Pobla" de Capellades


El passat diumenge 27 de març va dur-se a terme l’execució d’un regal molt especial en el CEIP “Marquès de La Pobla” de la vil•la de Capellades (Anoia). El grup de mares i pares del sisè de primària del curs 2009-2010, per acomiadar aquesta etapa de nou anys en la que els fills havien estudiat en aquest centre, escollí una magnòlia amb l’objectiu de plantar-la en el jardí d’aquesta escola. La celebració, que en un principi estava amenaçada per la pluja, va gaudir d’un sol magnífic i d’una bona representació d’adults i de joves, així com de la presència de professors de l’escola.
La participació dels nanos emplenant l’espai que restava entre el forat i el pa de les arrels, va ser tot un símbol de reconeixement de tantes i tantes coses viscudes que guardarien sempre a la memòria. Així mateix, una vegada allisat el terreny, va llegir-se “De pell i d’escorça” per referendar la cerimònia des d’una vessant potser de reflexió filosòfica.
Des del dilluns següent ja es podia contemplar el magnífic arbre situat en un raconet enjardinat i dotat d’una perspectiva immillorable: serà testimoni silenciós del pas d’un bon nombre d’estudiants que haurà de passar pel seu davant abans d’entrar a les aules. Qui sap si amb la repetició diària d’aquella visió al llarg de nou anys, un cert sentiment de proximitat, de cosa diguem-ne familiar, acabarà impregnant el cor d’aquestes noves generacions.
Franc Guinart i Palet / 30-març-11.

De pell i d’escorça

En més d’una ocasió hem pogut veure escenes de pel•lícules on apareixen arbres grans i alts. En algunes trobem escenes on damunt de la sequoia d’un frondós jardí s’hi construeix un refugi de fusta, espai de jocs i de confidències infantils. En altres es penja un gronxador d’una de les seves magnífiques branques. Sovint el tronc gruixut convida a enfilar-s’hi fins ben amunt i des d’allà veure com l’horitzó s’eixampla. Aquesta darrera imatge és utilitzada pels escriptors per connectar el passat i el futur. Així doncs, quan el nen, ja convertit en adult, torna a casa molts anys després a visitar la seva família, recorda que quan s’enfilava dalt de l’arbre sentia el desig de descobrir què hi havia més enllà dels camps de conreu. L’arbre en aquest tipus d’escenari simbolitza la permanència, allò que es manté ferm al seu lloc malgrat el pas del temps. Ens parla també del goig de pertànyer a la natura; fins i tot podríem dir que les seves arrels guarden la memòria d’una etapa de la nostra vida.
D’arbres petits a punt de plantar-se difícilment en trobarem petjades en el món del cine. Un arbre gegant és garantia d’admiració, un de menut perd tot interès davant les càmeres. Així mateix, un gran roure o una gran alzina tenen sovint històries al darrere que fàcilment es poden novel•lar, a diferència d’aquest exemplar que aquest matí ens ha aplegat i que tot just comença a escriure les seves primeres pàgines de vida.
Aquesta joveníssima magnòlia quedarà, una vegada plantada en aquest petit racó, com a testimoni del vostre pas per aquesta escola. Potser perquè al seu tronc li queda molt de temps per fer-se gruixut i a la seva alçada definitiva li manquen encara uns quants pams, ens resulta inevitable pensar en vosaltres. Caldrà regar-la perquè creixi, així com netejar el terreny de males herbes i podar de tant en tant alguns branquillons que més endavant la puguin desequilibrar. De la mateixa manera, tot l’esforç, l’entusiasme i l’interès que vosaltres aneu dedicant als nous aprenentatges farà créixer dins vostre la llavor del coneixement. Serà precisament aquest coneixement el que a poc a poc enriquirà la perspectiva que teniu del món, de les persones i de les circumstàncies que us envolten.
Potser arribarà un dia que després d’anys d’estudis i de cultura visitareu aquesta escola que us va acollir durant la primera etapa de la vostra educació; potser mirareu amb nostàlgia aquest racó que des d’ara acull aquesta magnòlia; potser pensareu que va ser tot un luxe gaudir d’aquells mestres que vetllaven cada dia per vosaltres; potser recordareu que mentre escollíeu un bon llibre per llegir o bellugàveu regles matemàtiques amb destresa, una bellíssima amistat, digne de grans persones, impregnava tot l’aire.

Capellades, 27 de març, 2011 - Escola Marquès de La Pobla

1 comentari:

F. Mas i Castanyer ha dit...

Magnifica iniciativa. Es felicita als nois i noies, mares i pares i a l’escola.
A veure si hi ha d’altres escoles que ho prenen com a exemple.