diumenge, 4 de gener del 2009

La mèl·lera, una amiga dels arbres


La mel·lera, la madona del corral



Turdus merula, mèl·lera, merla, merlo, zozo, mirlo, melro-preto, merlo nero, merle noir, blackbird, amsel...



Identificació: 25cms. El mascle, és un ocell robust ben negre, amb el bec i l'anell ocular de color groc-taronja intens. La femella és marró fosc uniforme per sobre, marró més pàl·lid per sota, amb el mentó blanquinós clapat i el bec marró. El jove és més rogenc i més pigallat. El mascle immatur és negre marronós amb el bec negrós. Els ocasionals mascles parcialment albins es distingeixen de la Merla de Pit Blanc per la manca de taca alar pàl·lida i per la veu diferent. Menja per terra. En baixar a terra aixequen i despleguen la cua i deixen caure les ales.



Veu: Quan se la fa volar, una piuladissa xiuxiuejant; una persistent nota "txinc,txinc,txinc"; un ansiós "txuc"; un fi "tsi", etc. Cant, una pausada, potent i melodiosa refilada, fàcilment distingible de la del Tord per les notes més clares, més aflautades, manca d'hàbit repetitiu i característic "col·lapse" en un final dèbil no musical.



Hàbitat: Boscos, tanques, jardins, erms amb arbusts, etc. Nia en tanques , piles de llenya, coberts, etc.




Text estret de la
GUIA DELS OCELLS DELS PAISOS CATALANS I D EUROPA

de PETERSON, ROGER TORI y MOUNTFORT, GUY y HOLLOM, P. A. D.

EDICIONES OMEGA, S.A.


Fotos: JV



1 comentari:

Juan Bibiloni ha dit...

Les mel.leres viuen a tots els jardins botànics que he visitat. El seu cant és com una benvinguda sempre que vaig a un botànic. M´alegren el cor. Les he vistes al botanic de Sóller, al botànic de la Orotava de Tenerife, al botànic de Còrdova, al Parque de María Luísa de Sevilla, al Jardin des Plantes i als jardins que envolten la Torre Eiffel de París, al botànic de Roma, al botànic de Nàpols, al botànic de Cagliari a Sardenya, al St. Anton Botanical Garden de Malta, al Bosque de Los Tiles de La Palma, etc...Sempre que vaig a un lloc nou, quan sent cantar una mel.lera, no puc evitar somriure.

Joan