La cabra mallorquina i un me negre
Ja fa deu anys, com a mínim, que des de la Conselleria de Medi Ambient arribaren a descobrir el que era, i encara és, ben a la vista: que aquí sobren moltes cabres... ja fa tres anys, probablement més, que es va presentar un diagnòstic ben preocupant...
«Les cabres salvatges s'estan convertint en un maldecap per a la Conselleria de Medi Ambient perquè la proliferació que ha experimentat durant els darrers anys l'ha convertida en una plaga... s'ha elaborat un pla de xoc per reduir el nombre d'exemplars... Aquests animals fan malbé els cultius de muntanya i en especial l'arbrat, ja que una part de la dieta alimentària d'aquests animals es troba en l'escorça dels arbres. Després dels incendis, les cabres són el segon problema ecològic de la Serra...» Això deia Antoni Gómez, aleshores director general de Caça el 2004.
Tres anys després hem sabut molt poc d'aquell «pla de xoc», res dels resultats (per variar), però l'exaltació de la raça mallorquina continua imparable, pareix que la volen erigir en símbol de la «mallorquinarritat».
La presumpta importància que pugui tenir una raça la podríem comparar amb una agricultura tradicional que té un peu i mig a la fossa, la sobrassada mallorquina que es fa amb porcs de fora, o el català, amb totes les nostres «modalitats», i de rebot tota la nostra cultura, que és al límit de la supervivència i encara n'hi ha que fitoren. D'altra banda, si tant preocupa la puresa d'una raça domèstica, l'única manera de preservar-la seria dins un corral. Mira per on, sobretot els darrers anys hem patit una corralització que hipoteca la Mallorca tradicional, però, incomprensiblement, les cabres han quedat defora, i, per acabar-ho d'adobar, els plans de protecquè de paratges artificials posen encara més traves a l'excursionisme cultural mentre les cabres continuen tenint barra lliure.
Tradicionalment ens hem adormit amb la cançoneta que les cabres substituïren el miotragus, i aquí pau i després glòria, com qui vol fer creure que tots els herbívors són iguals... doncs no, per algun motiu n'hi ha set caterves d'espècies. De fet el miotragus s'extingí, mentre les cabres es quedaren, ja tenim doncs una bona diferència.
L'ecosistema que vàrem heretar del miotragus i el que estam preparant per als nostres fills no s'assemblen gaire. El més probable és que en el primer cas totes les illes fossin una taca verda, gairebé contínua, d'arbres, mentre la tendència actual és cap a una taca grisa, gairebé contínua, de ciment. Aleshores l'impacte d'una població d'herbívors en una situació o l'altra també ha d'esser completament diferent. És més, el miotragus era una baula del seu l'ecosistema, hi va evolucionar milers i milers d'anys fins al punt que se sobreposen unes quantes espècies diferents. La cabra no, pot esser que en temps històrics, quan l'activitat dels pagesos arribava als capcuruculls dels puigs, estaven més controlades, però ara, a la serra ja no queden pagesos d'aquells i aquestes relacions s'han de revisar. De la pobresa dels alzinars ja no podem donar la culpa als carboners.
El miotragus era un element de l'ecosistema prehumà, la cabra és un element de desertització posthumana, però no és l'únic, de fet ens bastam totsolets, per desertificar. La història de la humanitat i la desertificació va paral·lela i, per acabar-ho de compondre, el canvi climàtic, que ens agafa amb un caramull d'espècies vegetals relictes de temps més freds, endemismes i altres espècies de la llista roja que, com surtin de l'escletxa on sobreviuen, se les mengen les cabres.
Pere Llofriu
Entrades
10 comentaris:
¡Menos mal que se empieza a ser consciente de la terrible plaga que son las cabras en Mallorca!
Si algú vol veure la major exposició de bonsais a l'aire lliure que faci una, qualsevol de les excursions clàssiques per tramuntana. "Bona feina" la de les cabres, arrassen les cabrones!
Jo crec que les cabres son un patrimoni de mallorca, i per tant, l'hem de mantenir.La cabra a la muntanya, me parex que i fa un BE , evitant perill d'incendis, els quals fan mallorca amb un aspecte trist i lleig, mentres que les cabres conserven malorca crec que les auriem de respectar i tambe me parex que si ni agues a cada muntanya tot seria mes guapo i sense perills dincendis.
Doncs sincerament, jo estic segur que la cabra és un trasto que ningú vol dins ca seva, per això l’envien a capolar el bé comú, que és la vegetació de les muntanyes i, per tant, s’ha d’eliminar, perquè fan molt de mal. Els incendis són d’una altra pel.lícula i, quasi tots són provocats, entre d’altres coses, perquè hi ha una permisivitat pseudomafiosa amb els incendiaris.
Aquest Miquel Estelrich diu un doi segurament fruit de la ignorància, perquè no vull creure que ho pugui dir com una mentida conscient i intencionada, potser amb la intenció d'emprenyar. És més que evident a tots els efectes que la cabra afavoreix els incendis forestals, a curt i a llarg termini. Impedeix l'establiment de la vegetació climàcica o d'una vegetació estable més resistent als incendis i perpetua amb la seva acció una vegetació empobrida i resseca. Això és així vist des de qualsevol punt de vista amb interès de veure-ho clar.
L'establiment de Quercion ilicis o Oleo ceratonion amb tota la seva gama variada és sempre una vegetació no només no afavoridora dels incendis forestals sinó que en reeixirà amb més èxit. La cabra entre altres accions negatives impedeix també aquesta regeneració després dels incendis. La cabra és clarament afavoridora de la possibilitat de progressió dels incendis forestals i de les seves més negatives conseqüències a l'hora de reeixir-ne.
I val a dir que molts dels incendis intencionats que es donen a tota la conca mediterrània són precisament per afavorir les pastures d'aquest herbívor domèstic que s'ha deixat a lloure per les muntanyes.
pot ser si k a la serra i a un exces de cabres xo me parex k no lem destingir, minvar a lo millor si xo em d conservar la nostre raça autoctona i no lem deliminar xçper complet . jo tenc cabres i tenc ben vist que es poden controlar i lo dels incendis me parex aberrant que els afavoriu en lloc dafavorir a la minvacio de les cabres xo a la conservacio de la raça?¿?¿ be axo es la meva opinio i magrada que digeu la vostra. al cap trobarem les voltes. per xerrar auriem de sabre un poc de que va el tema em de sebre kom son les cabres i despres ja criticarem no abans i sense sabreu . estic da cort amb els dos anteriors de k ni a un exces axo es vere pero tampoc no u em de voler estingir per complet. adew i fins a reveure
Hido kratxies Mikuel pr tent vonnas pereules.
ola, estic en part d'acord a l'escrit sobre la serra de tramuntana. Vosaltres voleu recuperar l'estat vegetal que li pertoca a la serra, eliminant aquest bestiar salvatge, pero crec que no l'hauriem d'eliminar per complet, sinó que també hauriem de mantenir aquesta raça autòctona de l'illa. Com heu teniu pensat per seguir conservant aquesta raça(a la serra o no) perque no s'estingueixi per complet?¿
Jo també estic d'acord amb tu en conservar aquesta raça autòctona, domèstica, ramadera... en el seu àmbit: antròpic. No salvatge. Ja he dit altres vegades, però, que si un pastor les mena, les controli, poden "usar" l'àmbit salvatge, l'ecosistema natural o poc antropitzat.
De fet és més segur conservar aquesta raça d'aquesta manera que mantenint-la a lloure i mesclada amb les que no ho són.
A pocs indrets salvatges de Mallorca la cabra "mallorquina" conserva els seus trets diferencials. Probablement qui ho fa ben fet és qui les té dins tanques o corrals ben controlades.
Associcacions de races de cans acusen a la Conselleria d'inventar races. Diari de Balears 08.09.08. És una de les proves de què això de les races no és prou seriós per ficar la banya a la natura.
El català recula, intentar parlar-lo a Alacant, Perpinyà o l'Alguer és un acte de valentia, les torres de defensa cauen quasti totes, el fracàs escolar clama al cel, dia sí i dia no, hi ha un polític (normalment de dretes) nou enxampat... dins un ordre de prioritats de problemes de la nostra cultura, les races ocuparien el lloc 4.000 o una cosa així, i això és un bloc d'arbres.
Publica un comentari a l'entrada