El biocombustible tindrà un elevat cost ecològic, segons un estudi publicat a la revista 'Science'Cada cop hi ha menys marge per al dubte. L’etanol –un combustible alcohòlic produit a partir de canya de sucre, blat de moro, oli de palma i diverses llavors- portarà més danys a l’ecosistema mundial que no pas beneficis, sense comptar els efectes que crea en el preu de la terra i dels aliments, i de possibles efectes de desnutrició en les poblacions productores. Científics de la Universitat de Leeds i del World Land Trust han dictaminat –a través d’un anàlisi comparatiu- que les emissions de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera creixeran fins a nou cops més amb la utilització de biocombustibles que en l’actual conjuntura.
La conclusió de l’estudi –publicada a la prestigiosa revista Science- és els cultius que s’han de fer servir per a produir l’etanol –que haurien de créixer il·limitadament per a satisfer, entre altres, les necessitats de la indústria automobilística- podrien suposar un impacte massa elevat pel planeta. “Les conseqüències poden ser perverses”, sosté Dominik Spracklen, que ha dirigit l’estudi i que recalca que si la demanda d’aquests combustibles creix, el Tercer Món –productor dels mateixos- perdrà aliments per a consum propi i biomassa forestal, que és l’unica que pot garantir la reducció del diòxid de carboni mitjançant la fotosíntesi. I és que la reducció de boscos, degut a l’acció depredadora d’una agricultura per a biocarburants, no compensaria la “netedat” d’aquesta mena de combustibles, en un context en que la producció de cotxes i la demanda d’energia no deixa d'augmentar, alhora que s’abandona tota política de veritable contenció en el consum per a mitigar una despesa excessiva.No surt a compte
Potenciar una hectàrea d’arbres permet “economitzar” 3,2 tones de CO2 per any, mentre que aquesta mateixa superfície dedicada al cultiu agrícola per biocombustibles tan sols entre 0,2 i 0,6 tones de C02. Els beneficis pel planeta són, doncs, inexistents. “Els biofuels poden semblar una cosa neta a Europa o als Estats Units”, sosté Spracklen. “Però amb aquesta actitud es tanquen els ulls al que estarà succeint als països productors”, recalca. Aquestes veus se sumen a les de diversos mandataris llatinoamericans de països tropicals –com ara Hugo Chávez, a Veneçuela i Rafael Correa, a l’Equador- i també a les dels relators de la l’ONU, que han posat en qüestió els plans del Govern dels Estats Units per a incrementar la producció d’etanol al Brasil –on és un combustible menor que es combina amb els altres. A més del dany per a l'ésser humà i les plantes, també es posaria en perill algunes especies animals en perill d'extinció.
“Destinar milions d’hectàrees a produir energia pels cotxes és una política errònia”, afirma al seu torn Renton Righelato, un dels altres autors de l’estudi. Els crítics -científics, polítics d'esquerra i experts en ecologia- han posat l’accent en la necessitat de fer polítiques d’estalvi energètic, als països rics, amb el consum de bombetes de baix consum elèctric i la necessitat d’una dràstica reducció i modernització dels motors, per a fer-los més ecològics. I han posat el crit al cel sobre els efectes que pot tenir per un país pobre el fet de no destinar la seva producció alimentària a satisfer la dieta de les seves societats.
Més boscos i menys combustible
Les veus d’aquests científics posen, doncs, en qüestió l’ètica dels convenis que la Unió Europa i els Estats Units pretenen tirar endavant amb alguns països subdesenvolupats, com el Brasil, incentivant-los amb subvencions perquè produeixin etanol. I avisen que els milions d’hectàrees que es necessitaran, suposaran un cop molt dur per per al gran pulmó del planeta, l’Amazònia. “Si els governs volen privilegiar el balanç ecològic fora millor que es concentressin a millorar l’eficàcia energètica dels combustibles fòssils, i a conservar i restaurar els boscos”, sostenen.
Els científics informen, finalment, que existeix “una segona generació de biocombustibles” que utilitza algues, palla, herbes i fustes de sota bosc, la qual cosa garantiria un més gran respecte pel medi ambient que no pas el cultiu extensiu-intensiu que planteja la producció d’etanol. Tot i així, afirmen que el cost de les biorefineries per aquesta segona generació de carburants "naturals" és molt elevat.
Eloi Pardo
El Debat.Cat
· Article publicat a El Debat.Cat. ·
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada