dimarts, 28 d’agost de 2007

Ara Grècia, però perquè?

És el canvi climàtic?Piròmans en sèrie? Interessos immobiliaris? La suma d'aquests factors?

Aquest any l'hi ha tocat a Grècia, també a Canàries i amb això han coincidit 2 factors; Onades de calor amb piròmans.
Els incendis és el gran mal de cap de molts països, sobretot mediterranis. Aquest però no és un tema nou per les civilitzacions mediterrànies, en realitat el foc ha estat sempre present a la nostra cultura presentant diverses cares com ho pot fer el diable; Eina per a obrir espais, per eliminar l'espècie no desitjada, per a recuperar pastures, per regenerar.... sempre utilitzades per l'home.

Fixeu-vos les causes que he esmentat anteriorment;
El canvi climàtic és un tema prou complexe,
Un únic piròman (o un grup organitzat) poden cremar les 40.000 ha de bosc que s'han cremat a Grècia,

Aleshores és fàcil arribar a la conclusió; que fàcil que és cremar, no?

Desgraciadament si, milers d'incendis a Catalunya han estat provocats per petites guspires insignificants.

Segurament estem al païs del foc però el foc no sempre ha estat enemic de l'home, sinó tot el contrari, el foc és segurament l'eina més antiga que l'home ha utilitzat mai a l'aire lliure, durant segles ha estat la principal eina per a convertir el bosc en cultiu, en pastoreig, per obrir espais, per desplaçar espècies amb interès més baix....

Per a moltes espècies el foc pot arribar a ser el factor decisiu per eliminar la població més vella i poder-la rejuvenir, pot representar la creació de espais despullats perfectament adients per a espècies amb temperament robust (de llum) com poden ser els pins, amb això cal recordar que el foc ha estat una part important en l'evolució de les nostres espècies.
Al cas de Catalunya, la prolongada i excessiva desforestació ha modelat un espai semblant al que pot arribar a modelar l'incendi forestal, un espai dominat per espècies adaptades a grans dosis de llum a les primeres edats. Altres espècies més susceptibles a la llum com les quercínies han estat les que han patit més per l'efecte desforestador d'anys enrere. El problema principal és que aquestes espècies dominants al nostre paisatge són grans amigues del foc, essent per elles el foc un factor de supervivència i continuïtat al medi (sobretot el pi blanc, per a la pinassa únicament si es tracta de focs de baixa intensitat). Cal però deixar clar que hi ha zones en que els pins representen la vegetació potencial, inclús a Espanya hi ha zones en que ni els pins poden arribar a sobreviure al medi.

Canvis en els usos del sòl, l'abandonament de la pràctica ramadera (Abans excessiva i devastadora), segles de desforestació etc... han afavorit un nou paisatge, un paisatge amant dels focs.
El terreny va car, qualsevol petit interès enfront del poc interès que a molts els desperta el bosc pot arribar a esdevenir un gran incendi, qualsevol empresari interessat pot comprar piromans a sou, a més, molts d'ells no acaben a la presó. Dels 6.000.000 que som, segur que hi ha algún inconscient capaç de tirar una burilla encesa en un voral (jo ho he vist ja més d'una vegada). Cada vegada construïm més a prop del bosc.... Aleshores que cal fer?

S'està veient que amb l'extinció no n'hi ha prou, amb la tossuderia humana estem cada any amb la mateixa història, història que es desenvolupa a un lloc o un altre, sempre mediterrani i depenent de l'estiu climàtic que hagi patit cada païs.
Tot i que el nº d'incendis per any no hagi variat gaire a Catalunya al llarg dels anys, el nº d'hectarees si ho fa, i ho fa d'una manera espectacular, mentre hi ha anys en que les hectarees cremades no arriben a les 5.000 (any 1990), n'hi ha d'altres que superen les 40.000 (Any 1986) i fins i tot les 60.000 (Any 1994), sent l'any 1986 i 1994 anys de sequera extrema. Aquest any a Espanya s'han cremat 56.534 ha, d'aquestes, gairebé 35.000 ho han fet a les illes Canàries. Segurament l'estiu del 2007 haurà estat un estiu plujós i fresc a la Península tret de les illes Canàries, que han tingut un estiu climàtic notablement diferent al d'aquí, però i l'any que vé? I si l'Anticicló de les Açores cau directament a la Península ibèrica durant bona part de l'estiu?.

Extinció o prevenció? Extinció i prevenció?
Actualment tenim molt més extinció que prevenció. Sigui el que sigui, cal recordar que si es fa una cosa o l'altre, no ho fem pel bé dels arbres, sinó per la tossudera i irresponsabilitat humana.

"analogous to the medical profession, we have the ability to spend enormous funds doing amazing emergency interventions in catastrophic situations, but not spend smaller sustainable amounts of money in preventative masures for forest health". Per Timothy Ingalsbee, Ph. D.

5 comentaris:

zel ha dit...

Molt clar per mi, especulació del sòl, males pràctiques de persones poc conscienciades de què el bosc, els arbres són la nostra vida, el nostre oxigen, el nostre futur. D'aquí pocs anys els vorals de la mediterrània seran un desert, parlem parlem i parlem , però encara som tan pocs...

Carles Sampietro Lara ha dit...

Suposo que si hi ha gent interessada en cremar boscos per reutilitzar el terreny com nou sòl urbanitzable és perquè l'experiència passada, desafortunadament, així ho demostra.

La llei falla; aquest estiu a les Canàries un agent forestal va provocar un incendi per allargar el seu contracte, i no ha passat rés.

Les administracions polítiques fan fàstic; no hi ha problemes en requalificar terrenys rústics un cop cremats en sòl urbanitzable on construir una urbanització.

Poc a poc la normativa ambiental es va implantant, però encara queda molt per fer.

De moment, tal i com dius, només ens preocupem realment per l'extinció. En temes de prevenció, aquesta només és teòrica; cal passar a la prevenció pràctica d'una vegada.

Ciao.

Joan Vicenç ha dit...

En aquest blog hem parlat sovint del tema del foc, del nostre foc o dels nostres boscos i la seva gestió. Si cercau "la interpel·lació del foc" en trobareu també enriquidors comentaris.

http://amicsarbres.blogspot.com/2006/03/nosaltres-i-els-nostres-incendis.html

En tot cas i com experiència pròpia puc dir que, com explicava fa poc un estudi de greenpeace, molts focs han estat provocats, per negligència o intenció criminal, per gent propera al bosc o muntanya, relacionada amb la ramaderia, caça, pagesia etc. A Mallorca per exemple, vos puc dir que l'envelliment i mort dels darrers pagesos o ramaders de muntanya ha significat la fi de molts i grans focs, a l'estiu i a l'hivern. Els canvis en els darrers cent anys han estat enormes al camp, el foc s'ha fet servir massa com una eina de fer "net" i ha passat el que ha passat. Potser a Grècia ha passat qualque cosa semblant. El foc com a eina hauria d'estar en bona part en vies d'extinció. La conscienciació envers el mal ús del foc és la millor arma.
De totes maneres el nostre clima i vegetació permetra probablement grans incendis. I no posaré exemples de quines condicions s'han de donar perquè els efectes siguin devastadors.
Sobre "els focs s'apaguen a l'hivern" no és més que una frase ben feta i buida d'experiècia. Sense llevar que tot l'any s'han de fer i es fan feines preventives, especialment pel que fa a normativa i creació de faixes de defensa amb eliminació important de sotabosc i arbrat.

Salut!

Sylvestris ha dit...

Curiós això que dius dels pagesos a Mallorca (i un estudi de greenpeace també deia això). La reacció dels pagesos va ser immediata després de l'informe de greenpeace. No sé on es poden trobar dades dels focs provocats i la quantitat provocada per pagesos però tenint en compte que el foc és utilitzat ja per tradició a les nostres terres, no m'extranyaria gens que algún pagès el continuï utilitzant tot i el perill que ara representa això.

Joan Vicenç ha dit...

No s'ha de generalitzar en el tema dels pagesos, però sí és cert que molts dels darrers pagesos de muntanya a Mallorca no foren més que carronyers i deprededors de les terres ja prou castigades per l'abandonament, es limitaven només al més fàcil, fotre foc per regenerar pastures per el bestiar que gairebé es limitava a cabres i poques ovelles i aclarir llocs on ser més fàcil trobar bolets (Lactarius sanguifluus) en els anys posteriors. Amb el ben entès que el que era una devastació quan a erosió i pèrdua de biodiversitat ells ho entenien com a "fer net", encara que en realitat sabien del mal que feien.
L'informe de Greenpeace, crec pel que he escoltat, es refereix també a caçadors i gent lligada al camp, és a dir amb una varietat de maneres de fer de pagès. El pagès autèntic sap dels beneficis del bosc, les fonts d'aigua en parlen.
El foc és una eina que s'ha d' evitar emprar-la el més possible.
Salut.
JV