dimecres, 1 d’agost de 2007

Llimona contra el càncer


Els arbres d’Alaró

La llimonera (Citrus limon)

Molts dels arbres fruiters que coneixem són producte de la utilització que les persones han sabut fer de les hibridacions naturals o provocades. Tots sabem que si per exemple sembram un centenar d’olives d’olivera, no naixeran oliveres sinó ullastres. Aquests ullastres seran a la vegada diferents entre ells i potser qualcun s’acostarà a la forma de l’olivera “mare”. El que sí podrem fer, de la tria que més ens interessi, són mudes per empeltar altres ullastres o oliveres. Les oliveres que avui trobam a la serra de Tramuntana de Mallorca són segurament fruit de mudes portades de Mediterrània enllà, oliveres producte d’una acurada selecció genètica. Miraré de fer-ho més entenedor: a ca nostra ens va germinar una prunera de Sant Joan, molt productiva. Dels pinyols d’aquesta prunera han nascut altres pruneres molt diferents a ella. N’hi ha que han fet les prunes més grosses i amb gust diferent, altres maduren juliol enllà, prunes de diferent gust etc. Ara podem triar les mudes que més ens interessin. Si nosaltres mateixos ens dediquéssim a pol·linitzar és probable que assolíssim varietats molt interessants. I això és el que segurament es fa i es va fer. Moltes vegades passa però, que l’interès comercial d’una fruita amb bona presència va per davant el d’assolir productes més discrets o lletjos tal vegada més gustosos o d’arbres més resistents a certes malalties o plagues encara que no donin tanta producció.

En el cas de les llimoneres o cítrics en general, és particularment interessant la riquesa de varietats en formes i gustos assolits al llarg del temps. Esbrinar l’origen de les espècies mare dels cítrics ha estat realment difícil. Sembla que recents investigacions genètiques han demostrat que únicament existeixen tres espècies principals, Citrus maxima, C. medica i C. reticulata, essent totes les restants varietats híbrids d’aquestes tres.

Citrus maxima: Aranja
Citrus medica
: Poncem
Citrus reticulata: Mandarina

Híbrids principals:

Citrus x aurantifolia. Llima àcida
Citrus x aurantium. Taronja amarga
Citrus x bergamia, Bergamota
Citrus x hystrix
Citrus x limon. Llimonera
Citrus x limonia
Citrus x paradisi. Aranja
Citrus x sinensis. Taronja

Anant però a la llimonera, sembla que fou introduït a Grècia des del Sud-est asiàtic en el segle II de la nostra era, distribuint-se per tot el sud d’Europa cap al segle XI. És a dir que el seu cultiu no va ser desenvolupat fins a la conquesta àrab que el va estendre per tot el Mediterrani. Actualment es cultiven unes 50 varietats de llimoneres. La paraula llimona prové de l’àrab läimûna i läimûn i Citrus prové del llatí i vol dir llimona. Als Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, al Baix Segura, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i a Sòller.

Les varietats comercials valencianes a destacar són:

Verna: Ocupa més del 50% de la producció de cítrics. Arbre amb poques espines. Fruits grossos, amb mamella gran, escorça rugosa, molt de suc i poques llavors. Fruita a l’estiu, quan les llimones són més escasses.
Fino
: Arbre més gran que el Verna. La mamella apical és petita, escorça llisa, molt suc, més llavors i menor acidesa.
Eureka
: Varietat californiana. Arbre més petit que els anteriors, fruits mitjans, mamella apical prima envoltada per un solc. Sense o amb poques llavors i suc molt àcid.

Quan a les seves propietats nutritives i curatives pel nostre cos, el llibre “La despensa de Hipócrates” d’Antonio Palomar, ens informa del següent:

“Substàncies interessants: Hidrats de carboni (3’2%), proteïnes, greixos (0’6%), fibra (2’8%) sobre tot pectina (soluble), vitamina C, potassi, flavonoides (hesperidina, diosmina), àcids fenòlics, monoterpens limonoides (d-limoneno), àcids orgànics (5%) sobre tot cítric (també màlic, acètic i fòrmic).

La llimona conté nutrients i fitoquímiques capaces de protegir-nos del càncer, de les malalties cardiovasculars i altres malalties degeneratives. Era ben coneguda l’acció antioxidant de la vitamina C i els flavonoides; la vitamina C, a més, inhibeix la formació de nitrosamines cancerígenes. Més recentment, estudis japonesos, californians i canadencs realitzats amb animals han trobat a la llimona (i a altres cítrics), alguns més presents a la clovella, unes substàncies fitoquímiques anomenades limonoides que estimulen les enzimes del fetge que lluiten contra les substàncies cancerígenes; els limonoides i el d-limononeo els protegien de càncers d’estómac, colon, pulmó i fetge. A més el d-limoneno (de l’oli essencial de la clovella) té un altra efecte preventiu del càncer de mama a ratolins en inhibir el creixement de les cèl·lules cancerígenes provocant la apoptosi (o “suïcidi” cel·lular).

La pectina impedeix que el colesterol dels aliments s’absorbeixi per l’intestí; i també els limonoides baixen el LDL colesterol o colesterol “dolent”; també el d-limoneno inhibeix la producció de colesterol endogen (produït per el fetge).

Per altra banda és ben conegut l’efecte antisèptic del suc de llimona atribuït sobretot als flavonoides i als seus abundants àcids orgànics. I per el seu efecte astringent pot ser útil emprar la llimonada en diarrees persistents per evitar la deshidratació i per el seu efecte antisèptic.

Riscos: Com que també s’han trobat substàncies cancerígenes a l’oli essencial de clovella, és prudent, fins que no hi hagi més estudis, evitar un alt consum de la pell (present a confitures). La llimona és una de les fruites més àcides i pot provocar erosió de l’esmalt de les dents si s’abusa del suc; usar palleta. Evitar en cas de restrenyiment. No ingerir els pinyols ja que contenen àcid cianhídric.”

Quan a la poda de les llimoneres, personalment aconsellaria buidar enmig i no aclarir massa. Les llimoneres solen tenir les branques i branquillons molt envitricollats i si en altres arbres podem podar amb més seguretat les branques encreuades, en aquest podríem fer més mal que bé al conjunt de l’arbre. Una llimonera ben vestida sabrà enfrontar millor els enemics. Una vegada l’arbre té les partides fetes cal, si és possible, no podar branques de certa entitat, que la llimonera tendria mal curar. És molt convenient no llaurar ni cavar baix l’arbre. Si a davall ens hi neixen altres espècies (esparregueres, ullastres, mates, llampúdols...) que els ocells hi ha aportat, cal arrabassar-les aviat, no esperar que siguin grosses. Els adobs que hi aportem (fems d’ovella, cavall, colomer, gallines, conills, brossa forestal....) cal deixar-los a sobre i l’endofauna (els nanets) ja s’encarregaran d’elaborar-ne els nutrients per l’arbre.

Per acabar aquest aplec tan llarg i a la vegada tan curt en referència a allò que es podria contar sobre la llimonera, vos transcriuré una recepta d’un cuiner nordamericà d’origen italià que és el meu mestre en l’elaboració de la pasta. Desconec el seu nom, el del mestre, la pasta es diu Spaghetti alla fioretto (espagueti amb bacallà marinat):

Ingredients per a 500 g. d’espagueti:

- 350g. de bacallà, sense espines i tallat en daus de 1 cm.
- 90ml. (6 cullerades) de suc de llimona.
- 4 cullerades de ceba ben picada
- ¼ de culleradeta de pebre de cirereta.
- 2 cullerades de julivert ben picat.
- 120 ml (8 cullerades) d’oli verge extra
- sal
- una patata gran, bullida i pelada.

1.- Posar tots els ingredients en un recipient per mesclar, excepte la patata. Assaonar generosament amb sal i mesclar bé. Deixar a temperatura ambient, removent cada estona durant un mínim de 2 hores, o fins que el peix s’hagi “cuinat” i hagi perdut el seu aspecte cru
2.- Quan el peix estigui llest, preparar la patata bullint-la fins que estigui ben blana.
3.- Posar 4 litres d’aigua a bullir en una olla gran. Agregar una cullerada de sal i posar tota la pasta d’una vegada, removent fins que quedi submergida per complet.
4.- Moldre la patata bullida i agregar-la al recipient amb la salsa, mesclant-t’ho bé.
5.- Quan la pasta estigui bullida “al dente”, col·lar-la i agregar-la al recipient, mesclant amb vigor fins que quedi ben coberta amb la salsa. Provar la sal i afegir un poc més d’oli d’oliva si la salsa és seca. Servir tot d’una.

És una recepta molt bona durant l’estiu, que al meu gust també es pot menjar freda. Salut i bon profit!

Aplec sobre la llimonera

Alaró 1 d’agost de 2007
Joan Vicenç Lillo i Colomar

6 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Per cert, si qualcu s'anima a elaborar aquesta recepta esper que em faci saber el resultat.
Sempre que jo he de fer servir una recepte necessito la precissió dels passos i quantitats que me marca el text. De memòria soc gairebé incapaç de cuinar decentment res. Sembla que faig alquimisme quan som a la cuina. Au idò, salut i bon estiu a tothom!

Sylvestris ha dit...

A veure si m'animo algún dia.
Bon estiu per Mallorca, a veure si vinc algun any! jeje

iberia ha dit...

Moltes gracis per la recepta, que em va pasar per alt en el moment que el vas publicar.
Una bona manera de cuidar la salut amb les llimones, es fer una cura de llimona i oli d' oliva,pot durar 9 dies o un de sol, si vols fer ho en 9 dies, només ha de prendre el suc d' una llimona barrejat amb dues cullerades d' oli ,cada dia durant els nou dies. Si ho voleu fer a "lo bèstia, com jo " es tracta de escorrer 9 llimones i barrejar amb 1/2 litre d' oli d' oliva arbequina Jólix i pendre ho en una sola vegada.
Salut !

Dalva Maria Ferreira ha dit...

Obrigada pela receita e pelas informações preciosas. Saudades do meu limoeiro, que ficou na minha casa antiga... Una abraçada!

Anònim ha dit...

Hola, a veure si algú em pot ajudar:

Tinc un llimoner que vaig plantar fa un any (d'un pinyol) i m'està creixent fort i sa però no treu branques. Com el puc podar per a que en surtin?

Moltes Gràcies!!

E.

J. E. Peris ha dit...

Enhorabona per l'article! Molt interessant el paràgraf que parla del limonene.
Salut!