dimarts, 21 d’agost de 2007

Els defensors dels boscos

El bosc és com una pell, per a un país

Avui dimarts dia 21 d’agost televisió de Catalunya, al canal 33, emet el tercer capítol de "L'Europa rebel", la sèrie dedicada a grans moviments europeus del segle vint. Aquest capítol, "Cadenes ecològiques", està dedicat al fort moviment ecologista finès, que va organitzar els defensors dels boscos en un partit polític i va aconseguir dur els temes mediambientals al Parlament.

En una ocasió, Zachary Topelius va escriure: "El bosc és com una pell, per a un país. Un país de les latituds nòrdiques necessita un bon abric per a l'hivern, i si decideix treure-se'l, després no es pot queixar si es mor de fred."
Des de finals de la dècada dels setanta, el moviment ecològic finès ha recorregut a la desobediència civil i ha defensat els boscos i els llacs construint-hi preses, pujant als arbres destinats a la tala, o desobeint les ordres policials d'abandonar una zona i encadenant-se a les màquines que havien de fer els treballs a què s'oposaven. En aquest país, el moviment ecològic ha desembocat en la creació d'un partit polític que ha dut els temes mediambientals al Parlament. Els activistes de defensa dels boscos tenen el vot garantit perquè tenen un cert nombre d'accions de les empreses fusteres i també lluiten per la seva causa a les reunions anuals dels consells d'administració. Amb l'objectiu que els boscos més antics no desapareguin, han engegat la campanya "Don't finNish ancient forests".
Aquest programa de l'"Europa rebel" se centra en dos ecologistes finesos. A la primavera del 1979, un grup de joves ecologistes de tot el país es van aplegar a Koijärvi per evitar que s'assequés un llac molt important per a les migracions d'ocells. En Ville Komsi va ser un dels joves que van bloquejar el buidat del llac construint-hi una presa i encadenant-se a una excavadora. Tot i que a Finlàndia, en aquella època, l'oposició a les autoritats era un fenomen nou, la població va rebre aquells actes de desobediència civil amb molta simpatia. Durant la dècada següent, els activistes de Koijärvi van participar en la creació d'una plataforma política per al moviment verd. El segon fet passa al novembre del 1988, quan un grup de persones va aconseguir aturar les tales dels boscos de Talaskangas i es van desencadenar tot un seguit de protestes civils per protegir els boscos mil·lenaris. Els defensors dels boscos van impedir-ne les tales interposant-se entre els arbres i les serres i enfilant-se als arbres. Un dels participants en aquells fets va ser en Matti Liimatainen, un estudiant de quinze anys que van detenir i que va acabar tancat a comissaria. Aquella vivència va tenir una influència profunda en en Matti, que va continuar la lluita per protegir els boscos. Avui dia és el responsable de protecció dels boscos de Greenpeace.

Equip:
Direcció: Tiia Väre
Editor: Topi Nurmilaakso
Gestió del projecte: Jan Van Holsteyn
Productor executiu: Jakob Gottshau
Una coproducció d'EBU i CT, DR, RAI, RTBF, Teleac/NOT, TVC, TVP, UR i YLE.

Emissió:
33
21/08/2007 23:52
Cadenes ecològiques - Cap. 6
33 (Només TDT)
22/08/2007 13:55
Cadenes ecològiques - Cap. 6

·

3 comentaris:

Sylvestris ha dit...

Osti ara si que m'has deixat parat Francesc.
Creia que Finlàndia era un païs exemplar, amb zones industrials gairebé nules (Excepte la forestal), amb una economia més tradicional i el païs més rural de tot europa i gairebé autosostenible...

Creia que utilitzaven els mètodes silvícoles més sostenibles que hi ha a europa, creia també que era el païs amb més volum de bosc protegit, pioners de la fusta certificada, amb la llet més neta d'europa, sense contaminació, sense pesticides.....Els pioners en plantar arbres?

A més d'això, encara m'en van parlar millor, no només tenia la bona fama per el que he dit abans sinó també perquè a Finlàndia es necessitaven més figures de protecció i incrementant la superfície de boscos protegits fins a 3 vegades.
L'únic que no m'agrada de tot plegat segurament és que s'utilitzen tallades arreu força sobint.

Jo, sincerament, els envejo, ells no tenen immobiliàries aprofitant-se de pagesos que ja no volen treballar la terra, tampoc hi ha mitg europa per passar la jubilació, no té hotels ni apartaments a 20 metres del mar, no tenen purins ni ciutat dormitori, el 90% de la població viu a poble i amb el tema de contaminació van sobrats...

Serà un documental molt interessant sens dubte, estaria be fer-ne una reflexió en aquest bloc!

Salut!

Sylvestris ha dit...

Ei! Boníssim el documental! va ser breu però molt bo. Un païs que depèn tant dels seus boscos és molt necessària la feina d'aquesta gent, la indústria no pot campar a l'ample sinó que calen persones que coneguin l'entorn per evitar els desastres ecològics. Aquesta gent es van adonar que el creixement econòmic havia tocat sostre i no valia la pena continuar creixent si a canvi destruïen l'entorn de finlàndia. A veure si prenem exemple aquí.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Ja veus, arreu del mon, la pela és la pela i arreu està ple de gent sense escrúpols.
I em sembla que en els llocs on hi ha més sensibilitat per aquestes coses és gràcies a que hi ha hagut i encara hi ha gent activa que ha fet una bona feina i s’hi ha deixat la pell.
Reportatges com aquests, on també explicaven que els arbres són moltes coses, també ens poden servir per aprendre.
Si que estaria be fer-ne una reflexió en aquest bloc. A veure si entre tots ens hi animem.
Salut.