divendres, 10 d’agost de 2007

D’arbres blancs, al•lots negres i Jena, Louisiana


El pres polític Mumia Abu-Jamal escriu des del corredor de la mort sobre la persecució d’uns al·lots negres que s’atreviren a asseure’s baix un arbre reservat per a blancs a Jena, Louisiana en el segle 21.

D’”arbres blancs”, al·lots negres i Jena, Louisiana

Per Mumia Abu-Jamal

21 juliol de 2007. Si m’haguessin demanat fa dues setmanes si una vegada havia escoltat el nom d’un poblet a Louisiana que es diu “Jena”, res m’hagués vengut a la ment. Jena? Mai he escoltat res d’ell. Em sona al desafortunat poble palestí de Jenin, esclafat a l’oblit per Israel fa alguns anys. També crec que la filla del president actual s’anomena així (amb doble n).

Però res més.

Quan un amic m’envià alguns articles d’internet sobre els esdeveniments recents a aquest lloc, em vaig quedar bocabadat. La sorpresa m’envaí en assabentar-me que avui dia, a la primera dècada del segle 21, a la preparatòria Jena, encara existeix un “arbre blanc”, no anomenat així perquè les seves fulles són blanques, sinó perquè és un generós proveïdor d’ombra i només els estudiants blancs poden asseure’s baix ell.

El setembre de 2006, el jove estudiant Kenneth Purvis li demanà permís al director de l’escola per asseure’s baix l’”arbre blanc”. El director contestà que ell es podia seure on volgués. Ell i els seus companys ho feren. A l’endemà, l’”arbre blanc” fou adornat amb tres sogues, amb els colors de l’escola.

En el Sud (o en el Nord, de fet), el sentit d’una soga és clar: és una amenaça de mort. Naturalment, la gent s’esvalotà, s’enfadà, es va fer por. El director de la preparatòria de Jena investigà, trobà culpables als tres estudiants blancs responsables i recomanà la seva expulsió. Tan mateix, el superientendent s’oposà a la decisió, revocà l’expulsió i recomanà 3 dies de suspensió. En un comentari al diari Chicago Tribune, el superintendent va dir: “Els adolescents fan entremaliadures. No crec que fos una amenaça contra ningú. (Tal vegada va voler dir ningú important) o blanc?). Per a la comunitat negra de Jena, aquesta va ser una bufetada més.

Els estudiants negres de la prepa decidien resistir i cridaren a una plantada baix l’arbre per a protestar les lleus suspensions dels 3 blancs penja-sogues. En córrer la veu sobre la plantada planejada, el fiscal del comtat arribà a una assemblea a la prepa de Jena amb alguns policies per amenaçar als alumnes que s’atrevissin a pensar que ells podrien fer el que altres persones feren fa 40 anys a totes parts del Sud del país (abans de que s’anomenés “el Nou Sud”). Els va dir que si no deixaven d’armar escandol sobre aquesta “malifeta”, ell podria ser “el seu pitjor enemic”. Perquè quedés clar, va dir a l’assemblea de joves: “Jo puc llevar-vos les vides d’un buf”

Alguns dies després, un alumne blanc de Jena senyalat per haver-se burlat dels estudiants negres de manera racista, anomenant-los niggers, fou tombat, copejat i potejat. Fou portat a l’hospital i enviat a casa. Aquesta mateixa nit, es va sentir bé per assistir a un esdeveniment públic.

Uns dies després, sis estudiants negres de Jena foren detinguts i acusats de temptativa d’homicidi en segon grau. Els sis també foren expulsats de l’escola. Les fiances per els sis adolescents es fixaren en quantitats des de 70.000 a 139.000 dòlars. Però fàcilment haguessin pogut ser 1 milió de dòlars, perquè cap dels pares va poder arribar a pagar aquesta quantitat. Clar que això significava que tots els acusats quedaren a la presó durant mesos, esperant el judici.

I si no hi va haver doblers per a pagar les fiances, hi va haver doblers per contractar els missers? Ni parlar-ne. Com a resultat, uns advocats d’ofici foren anomenats per la cort. Per un dels acusats, Mychal Bell, això era quasi igual a no tenir cap misser, perquè en el seu judici un jurat de blancs immediatament el trobà culpable d’agressió agreujada en segon grau i de conspiració.

Ara Bell espera la seva sentència, la qual podria posar-lo en presó durant 22 anys. L’advocat d’ofici mai feu objecció al fet que tots els candidats al jurat eren blancs. Tampoc presentà cap evidencia al seu favor ni cridà un sòl testimoni per la defensa.

La llei que defineix l’agressió agreujada requereix l’ús d’una arma letal. Quina fou l’arma? Les seves esportives de tenis.

Les famílies i amics “dels 6 de Jena” estan organitzant oposició a aquest cas, i estan rebent amenaces de l’estructura de poder local. Una dona li va dir a Tory Pegram, un integrant de la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU): “Hem de convèncer a més gent a venir a protestar amb nosaltres... Què és el pitjor que ens podria passar? Què ens acomiadin dels nostres llocs de treball? Ja tenim els pitjors treballs del poble. Què cremin una creu en el jardí o cremin ca nostra? Tot això ens ha passat abans. Hem de seguir aixecant la nostra veu per assegurar que això mai torni a passar. Si no, els nostres fills mai estaran fora de perill”.

Per comunicar-se amb el Comitè de Defensa dels 6 de Jena, escriu a: P.O. Box 2798 Jena, Louisiana 71342.

O per correu electrònic: jena6defense@gmail.com

Fonts: Quigley, Bill “Injustice in Jena: Black Nooses Hanging From the ‘White’ Tree”, July 3, ’07; Quigleyoyana.edu.; Mangold, Tom “’Stealth racism stalks deep South”, BBC News, 5/24/07 online
Drets reservats 2007 Mumia Abu-Jamal
Font: Prison Radio, grabació Noelle Hanrahan
Traducció: kalo

Indymedia




2 comentaris:

Dalva ha dit...

Hola, Joan... yo estuve lejos por unos dias, porque mi conexion con blogspot no marchava... Pero acá estoy. Que triste tarea para un arbol, servir de horca! Pero estoy segura que el arbol quisiera proteger el ser humano, si pudiera.

Joan Vicenç ha dit...

L'activista i periodista Mumia Abu-Jamal no serà finalment executat. La decisió de la fiscalia de no acceptar la condemna arriba quan fa trenta anys que Abu-Jamal, ex-membre del Partit Pantera Negra, va ser condemnat per la mort del policia Daniel Faulkner, el 1981. La condemna a mort ha estat commutada ara per la cadena perpètua, d'acord amb les lleis de l'estat nord-americà de Pensilvània.

Abu-Jamal sempre ha negat que matés un policia blanc després d'un control viari al seu germà negre a Filadèlfia, el 1981. El jurat, format per blancs, el va condemnar a mort, però ell va recórrer la sentència al·legant que havia estat víctima del racisme. Un jutge va demanar que es repetís la vista oral perquè hi havia trobat irregularitats, però la fiscalia va recórrer la sentència el 2001: el fet va desencadenar protestes d'universitaris i advocats, oimés que els escrits i els discursos crítics d'Abu-Jamal sobre el sistema de justícia nord-americà havien sacsejat la societat nord-americana.

Organitzacons i gent de tot el món s'ha mobilitzat en defensa d'Abu Jamal, contra la seva condemna i contra la pena de mort, des del primer moment. I hi continuen ara, que fa trenta anys (va ser el 9 de desembre de 1981) que fou detingut i empresonat. En aquests trenta anys, Abu-Jamal s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el racisme i contra la pena de mort.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3958870/20111208/mumia-abu-jamal-aconsegueix-sortir-corredor-mort-trenta-anys.html