L'últim bosc

'El primer bosc'

'L'últim bosc, l'últim cel, l'últim indret

del món, on l'ome lliure es desvetllava

del vell parany de l'or, del vell poder

inútil del poder en servitud.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim batec

del cor. Com un gran arc que afina i tensa

els músculs invisibles de l'esperit

i fa més dens el pas en el camí.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim gran gest

alçat contra la por, contra l'orgull

dels cíclops eixorbats en caus de llum,

que amaguen els rellotges del futur.

L'últim bosc, l'últim cel, l'últim alè

que ara viu a dins meu com el primer

alè del primer bosc, del primer cel,

del primer ome lliure que, en la mort,

dóna vida a la vida, cos al cos,

veu a totes les veus, sang a la sang.

I ens clava la certesa fulminant

que només som si som en llibertat!'

Jordi Bilbeny 'El primer bosc', dedicat a Xirinacs.