La nuclear no és l'energia del futur

Informe del sindicat lab i l’organització ipar hegoa

“L’energia nuclear no és una alternativa davant el canvi climàtic”

L’aposta de l’energia nuclear, apagada des de fa anys a la majoria de països del món, ha guanyat enters en els últims temps en oferir-se com alternativa no contaminant davant els problemes futurs que puguin derivar de l’escalfament global terrestre. Un estudi de LAB i Ipar Hegoa, avançat ahir, rebutja aquest intent de “contaminació” per part de la industria nuclear, i nega amb dades i informes que sigui una energia neta, segura i competitiva.

Joseba VIVANCO / DONOSTIA

Escribia, amb molta dosis de sarcasme, el columnista britànic George Monbiot, que “durant cinquanta anys, l’energia nuclear ha estat la solució a la recerca d’un problema”. El cert és que la industria nuclear i els poderosos lobbys al seu voltant han trobat en els darrers temps en la lluita contra l’escalfament accelerat del planeta, un salvavides per a una alternativa energètica que s’anava apagant com una espelma.

Tan mateix, enfront de la contaminació de gasos d’efecte hivernacle i la carestia i caducitat dels recursos petroliers, ara es presenta disfressada d’energia verda, quan en realitat no està fent sinó contaminar més el debat. Així ho han entès el sindicat abertzale LAB i l’associació Ipar Hegoa, que ahir presentaren un revelador informe en el que conclouen que “la nuclear no és l’energia del futur”.

A la seva primmirada anàlisi, els seus autors entenen que “davant el greu problema del canvi climàtic, aquesta no és una alternativa”. I ho defensen amb arguments tals com els seus “eterns problemes de seguretat”, la manca d’una solució per a gestionar els seus residus radioactius, la seva manca de competitivitat ja que només es sosté gràcies a les ajudes públiques o la limitació dels recursos de l’urani. “Euskal Herria, a més –exposà la vicesecretària general de LAB, Ainhoa Etxaide- no aconseguiria cap independència energètica mitjançant l’energia nuclear. L’urani i la pròpia tecnologia s’hauria d’importar”.

En aquest sentit, ressaltaren la necessitat de que no siguin només els industrials qui decideixin l’opció o opcions energètiques futures enfront de l’escalfament terrestre, sinó que també els treballadors i en conseqüència la societat en general puguin decidir. “La població basca descarta com opció de futur l’energia nuclear, i aquest és un sentiment amplament majoritari i arrelat”, declarà Jon Artetxe, responsable de medi ambient del sindicat, qui aprofità per exigir el tancament abans de 2009 de la central nuclear de Garoña, al temps que advertí sobre les intencions de que la mateixa zona propera a Euskal Herria pugui acollir en el futur un cementiri estatal de residus nuclears.

Una energia sense arguments

L’informe publicat per LAB i Ipar Hegoa qualifica de “darrera peripècia argumental” l’impuls obtingut per el que és nuclear, baix l’argument de que permet disminuir les emissions de diòxid de carboni. “Davant aquesta afirmació caparrudament repetida, hem d’objectar que la disjuntiva no pot ser triar entre els residus d’alta radioactivitat i el risc d’accident nuclear per una banda i pluges àcides i canvi climàtic per altra”.

La realitat de les dades revela que “pretendre eliminar la generació d’electricitat dels combustibles fòssils per mitjà de l’energia nuclear exigiria construir durant 25 anys una central cada dos dies”, i la darrera que s’està construint a Finlàndia acumula ja dos anys de retard i milions d’euros de despesa per damunt del que va ser pressupostat. Si a això hi sumam conclusions d’estudis que afirmen que si es construïssin 1.000 centrals nuclears fins 2050, només s’estalviaria un 8% de les emissions previstes fins a aquest any, són arguments suficients per als autors d’aquest document com per a rebutjar aquesta via energètica.

L’informe ve acompanyat de quatre entrevistes-tipus a Marcel Coderch, secretari de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics; Roberto Bermejo i José Allende, professors d’Economia Aplicada de la UPV-EHU; i Carlos Bravo, responsable d’energia de Greenpeace. A les entrevistes deixen clar que sostenibilitat i energia nuclear no van de la mà. “Avui per avui –assegura el primer d’ells- la seva aposta suposaria traslladar a les generacions futures les conseqüències negatives dels nostres consums energètics actuals”.

EN XIFRES

3.000
Són els reactors nuclears que s’haurien de construir en el món per a reduir de forma notable les emissions de CO2.

54
Centrals nuclears són les que té a l’actualitat l’Estat francès, principal defensor d’aquesta energia.

1.800
Milions de tones de CO2 a l’any és el que afirma la industria nuclear europea que s’eviten a l’any, el que equivaldria a 200 milions d’automòbils.

443
Reactors nuclears funcionen a tot el món, 147 a l’Europa dels 25. En els darrers dotze anys s’han tancat 33 centrals.

6%
És l’aportació actual d’aquesta energia a l’àmbit mundial, fins i tot a l’Estat francès o al Japó només arriba al 20%

220
Tones de residus radioactius es generen a l’any a l’Estat espanyol i més encara en el francès. La seva perillositat perdurarà milers d’anys.

70
Anys és el límit que es calcula de les reserves d’urani a tot el món al ritme actual de consum.

Una opció que ressuscità el pare de la teoria Gaia.

El 1089, els set països més rics del planeta ja apostaren perquè “l’energia nuclear compleix un paper decisiu a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle”. Qui sap si aquella visió no era una simple declaració d’intencions. Ni tan sols el Protocol de Kioto (1997) la contemplava com alternativa a l’escalfament accelerat del planeta. Tan mateix, tot va canviar quan el maig de 2004, el pare de la coneguda teoria Gaia (La Terra com un superorganisme autoregenerador), el britànic James Lovelock, apostà en un controvertit article a “The Independent” per l’energia nuclear com mal menor per a frenar les emissions de diòxid de carboni a l’atmòsfera. Una aposta que secundaren veus de, en un altre temps, representants de l’ecologisme com el propi cofundador de Greenpeace, Patrick Moore. Des de llavors, l’alternativa de l’energia nuclear s’ha situat en primera línia del debat i, fins i tot, la pròpia Unió Europea ha obert les portes a la seva discussió, pressionada per poderosos estats pronuclears com el francès o l’alemany. Grans contaminadors com Rússia i la Xina han vist una solució “no contaminant” i, fins i tot un pròsper negoci. Els russos, sense anar més enfora, iniciaren aquest passat diumenge la construcció de la seva primera planta elèctrica nuclear flotant, que volen exportar a Àsia i Àfrica. J.V.

GARA

Per a més informació: