dimecres, 4 d’abril de 2007

Biodiesel un poliedre amb moltes cares

Condemnats a mort prematura per fam i set
més de 3 mil milions de persones en el món

No es tracta d’una xifra exagerada; és més be cautelosa. En això hi he meditat prou després de la reunió del president Bush amb els fabricants nord-americans d’automòbils. La idea sinistra de convertir els aliments en combustible quedà definitivament establerta com a línia econòmica de la política exterior d’Estats Units el passat dilluns 26 de març.

Un cable de la AP, agència d’informació nord-americana que arriba a tots els racons del món, diu textualment:

WASHINGTON, 26 de març (AP). El president George W. Bush elogià dilluns els beneficis dels automòbils que funcionen amb etanol i biodiesel, durant una reunió amb fabricants de vehicles, on va cercar donar impuls als seus plans de combustibles alternatius.
Bush va dir que un compromís dels líders de la industria automotriu nacional per a duplicar la seva producció de vehicles a combustible alternatiu ajudaria a que els automòbils abandonin els motors que funcionen amb gasolina i redueixin la dep
endència del país respecte del petroli d’importació.
”Aquest és un gran avanç tecnològic per el país”, va dir Bush després d’inspeccionar tres vehicles a combustible alternatiu. Si la nació vol reduir el consum de gasolina, el consumidor ha de tenir la possibilitat de prendre una decisió racional.

El President instà al Congrés a avançar ràpidament en una legislació que el govern proposà recentment per a ordenar l’ús de 132.000 milions de litres -35.000 milions de galons (galó: 3’78 litres)- de combustibles alternatius per el 2017 i per a impos
ar estàndards més exigents d’estalvi de combustible en els automòbils.
Bush es va reunir amb el president de consell i director general de General Motors Corp. Rich Wagoner; el director general de Ford Motor Co., Alan Mulally i el dire
ctor general del grup Chrysler de Daimler Chrysler AG, Tom LaSorda.
Els participants a la trobada discutiren mesures per a recolzar la producció de vehicles a combustible alternatiu, intents per a desenvolupar l’etanol a partir de fonts com la gespa, el serradís, i una proposta per a reduir en un 20% el consum de gasolina en deu anys.
Les discussions es realitzaren en un moment en què han pujat els preus de la gasolina. L’estudi més recent de la organització Lundberg Survey assenyalà que el preu mitjà nacional de la gasolina ha pujat 6 centaus per galó a les darreres dues setmanes, a 2’61 dòlars
”.

Penso que reduir i a més reciclar tots els motors que consumeixen electricitat i combustible és una necessitat elemental i urgent de tota la humanitat. La tragèdia no consisteix en reduir aquestes despeses d’energia, sinó en la idea de convertir els aliments en combustible. Avui es coneix amb tota precisió que una tona de blat de les índies només pot produir 413 litres d'etanol com a promig, d'acord amb densitats, el que equival a 109 galons.
El preu del blat de les índies als ports d’Estats Units s’apuja de promig a 167 dòlars la tona. Es requereixen per tant 320 milions de tones de blat de les índies per a produir 35.000 milions de galons d’etanol.

Segons dades de la FAO, la collita de blat de les índies d’Estats Units a l’any 2005 s’apujà a 280’2 milions de tones. Encara que el President parli de produir combustible a partir de gespa o serradís de fusta, qualsevol comprèn que són frases sense gens de realisme. S’ha d’entendre bé: 35.000 milions de galons signifiquen un 35 seguit de nou ceros!

Vendran després bells exemples del que en la productivitat per home i per hectàrea assoleixen els experimentats i ben organitzats agricultors d’Estats Units: el blat de les índies convertit en etanol, els residus d’aquest blat convertits en aliment animal amb 26% de proteïna; l’excrement del bestiar utilitzat com a matèria prima per a la producció de gas. Certament, això és després de quantioses inversions a l’abast només de les empreses més poderoses, a les que tot s’ha de moure sobre la base de consum d’electricitat i combustible. Apliqueu aquesta recepta als països del Tercer Món i veureu quantes persones deixaran de consumir blat de les índies entre les masses afamagades del nostre planeta. O qualque cosa encara pitjor: fer préstecs de finançament als països pobres per a produir etanol del blat de les índies o qualsevol altre tipus d’aliment i no quedarà un arbre per a defensar la humanitat del canvi climàtic.

Altres països del món ric tenen programat usar no només blat de moro, sinó també blat, llavors de girasol, de colza i altres aliments per a dedicar-los a la producció de combustible. Per els europeus, per exemple, seria negoci importar tota la soja del món a fi de reduir la despesa en combustible dels seus automòbils i alimentar els seus animals amb els residus d’aquesta lleguminosa, especialment rica en tots els tipus d’aminoàcids essencials.

A Cuba, els alcohols es produïen com subproducte de la industria sucrera, després de fer-li tres extraccions de sucre al suc de canya. El canvi de clima està afectant ja a la nostra producció sucrera. Grans sequeres es venen alternant amb pluges rècord, que a penes permeten produir sucre durant cent dies amb rendiments adequats en els mesos del nostre molt moderat hivern de manera que manca sucre per tona de canya o falta canya per hectàrea degut a les prolongades sequeres en els mesos de sembra i cultiu.
A Veneçuela, tenc entès que usarien l’alcohol no per a exportar, sinó per a millorar la qualitat mediambiental del seu propi combustible. Per això, independentment de l’excel·lent tecnologia brasilera per a produir alcohol, a Cuba la utilització de tal tecnologia per a la producció directa d’alcohol a partir del suc de canya no constitueix més que un somni o un desvari dels que se il·lusionen amb aquesta idea. En el nostre país, les terres dedicades a la producció directa d’alcohol poden ser molt més útils en la producció d’aliments per el poble i en la protecció del medi ambient.
Tots els països del món, rics i pobres, sense cap excepció, podrien estalviar-se milions de milions de dòlars en inversió i combustible simplement canviant totes les bombetes incandescents per bombetes fluorescents, cosa que Cuba ha portat a terme a totes les llars del país. Això significaria un alè per a resistir el canvi climàtic sense matar de fam a les masses pobres del món.
Com es pot observar, no estic emprant adjectius per a qualificar al sistema i als amos del món. Aquesta tasca la saben fer de manera ben excel·lent els experts en informació i els homes de ciències socioeconòmiques i polítiques honestos que en el món abunden i que constantment investiguen en el present i el pervenir de la nostra espècie. N’hi ha prou amb una computadora i el creixent número de xarxes d’Internet.
Avui coneixem per primera vegada una economia realment globalitzada i una potència dominant en el terreny econòmic, polític i militar, que en res s’assembla a la Roma dels emperadors.
Alguns es preguntaran perquè parlo de fam i set. Responc: no es tracta de l’altra cara de la moneda, sinó de varies cares d’una altra peça, com pot ser un dau amb sis cares, o un poliedre amb moltes més cares.

Cerco en aquest cas una agència oficial de notícies, fundada el 1945 i generalment ben informada sobre els problemes econòmics i socials del món; la TELAM. Textualment, va dir:

Prop de 2 mil milions de persones habitaran d’aquí a prop de 18 anys en països i regions on l’aigua sigui un record llunyà. Dos terços de la població mundial podrien viure a llocs on aquesta escassesa produeixi tensions socials i econòmiques de tal magnitud que podrien portar als pobles a guerres per aquest apreciat “or blau”. Durant els darrers 100 anys, l’ús de l’aigua ha augmentat a un ritme més de dues vegades superior a la taxa de creixement de la població.
Segons les estadístiques del Consell Mundial de l’Aigua (WWC, a les seves sigles en anglès), s’estima que per el 2015 el nombre d’habitants afectats per aquesta greu situació s’elevi a 3.500 milions de persones.
La Organització de Nacions Unides celebrà el 23 de març el Dia Mundial de l’Aigua, fent una crida a enfrontar des d’aquest mateix dia l’escassesa mundial de l’aigua baix la coordinació de l’Organització de Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), amb l’objectiu de destacar la creixent importància de la manca d’aigua a nivell mundial i la necessitat d’una major integració i cooperació que permetin garantir una gestió sostinguda i eficient del recursos hídrics.
Moltes regions del planeta sofreixen una escassesa severa d’aigua, vivint amb menys de 500 metres cúbics per persona per any. Cada vegada són més les regions que pateixen la manca crònica del vital element.
Principals conseqüències de la manca d’aigua són la insuficient quantitat d’aquest preciós líquid per a la producció d’aliments, la impossibilitat de desenvolupament industrial, urbà i turístic i problemes de salut
.”

Fins aquí el cable de TELAM. Deixo de mencionar en aquest cas altres importants fets, com els gels que es fonen a Grenlàndia i a l’Antàrtica, els danys a la capa d’ozó i la creixent quantitat de mercuri en moltes espècies de peixos de consum habitual.

Hi ha altres temes que poden abordar-se, però simplement pretenc amb aquestes línies fer un comentari sobre la reunió del president Bush amb els executius principals de companyies automotrius nordamericanes.

Fidel Castro
Granma 29 de març del 2007