Caoba, l'or roig

Divendres 30 de març a les onze del matí, l’Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana (AIDESEP) va donar una conferència de premsa per a informar sobre una decisió de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) que exigeix a l’Estat peruà adoptar mesures urgents a favor dels pobles indígenes aïllats. Es mostraren els documents de la demanda internacional i fotos que confirmen l’existència de pobles indígenes en aïllament voluntari. La convocatòria assenyalà que la mesura s’adoptà enfront de les amenaces que significa la tala il·legal de caoba a àrees que pertanyen a la Reserva Territorial de Madre de Dios, on es troba població en situació d’aïllament que veu amenaçada les seves vides i integritat física.
La CIDH invoca a l’estat peruà a prendre mesures concretes per a frenar l’activitat il·legal en moments en què el cap de’Estat Alan García restà importància al tema de l’exportació de caoba fa pocs díes. La decisió de l’organisme supranacional obliga a l’Estat a implementar mesures per a protegir als pobles indígenes en aïllament voluntari i notificar en 15 dies a la CIDH sobre les mesures que portarà a terme.

La demanda fou presentada l’any 2005 per la Federació Nativa del Río Madre de Dios i Afluentes (FENAMAD) davant els constants enfrontaments entre indígenes aïllats i serradores il·legals, que entren a la Reserva Territorial Madre de Dios per a extreure la caoba. La reserva fou creada el 2002 però es desconeixen accions concretes efectuades per l’estat per a protegir als pobles que es troben allà.

El més greu – assenyala AIDESEP- és que l’empresa PERUPETRO S.A. ha posat en subhasta internacional fa poc, set nous lots petroliers superposats a reserves territorials creades i altres peticionades. De manera específica el lot 133 en subhasta compromet el territori al que es refereix la mesura cautelar.

Per a més informació:
Armando Márquez: 265-5011, 471-7118 ó 472-2683 (pa_marquezg@hotmail.com)
James Matos: 9846-3680 (bufeoucayalino@yahoo.es)

La caoba (Swietenia macrophylla), també coneguda com “l’or roig”, per el seu alt valor comercial, és l’espècie més cercada en el mercat internacional. A Amèrica del Sud, la major extracció comercial d’aquesta espècie es troba en el Perú. La caoba peruana està reemplaçant a la caoba caribenya (Swietenia mahogani) i la caoba hondurenya (Swietenia huminis) , dues especies que abastiren els mercats mundials, però ara es troben comercialment extintes. La Caoba es troba distribuïda des del sud de Mèxic, fins a Sudamerica a la Conca Amazònica.

En novembre del 2002, les Parts de la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES) varen incloure la caoba de fulla gran (Swietenia macrophylla) a l’Apèndix II de CITES per a evitar l’extinció comercial d’aquesta espècie.

Importància biològica:
La caoba serveix com indicador natural per a saber quin és l’estat dels boscos tropicals. Les llavors són l’aliment principal d’un gran nombre de rosegadors i aus. També serveix de cau per a insectes, aus i rosegadors. La caoba de grans dimensions dona ombra perquè altres espècies es desenvolupin.

Amenaces:
Tala il•legal i sobreexplotació degut al seu alt valor comercial, taladors il•legals ingressen a zones prístines on l’extracció és prohibida i on encara existeixen poblacions d’aquesta espècie comercialment viables, generalment Àrees Naturals Protegides o a terres indígenes en aïllament voluntari. En trobar-les són depredades en la seva totalitat. De continuar la situació actual s’estima que en deu anys, la caoba peruana estarà comercialment extingida.