Objectiu: matar les acàcies
Els exemplars d'aquesta espècie a la font del Ferro de Girona han estat sacrificades perquè no són autòctones, i s'ha perdut un espai agradable i d'ombra a Sant Daniel
Els exemplars d'aquesta espècie a la font del Ferro de Girona han estat sacrificades perquè no són autòctones, i s'ha perdut un espai agradable i d'ombra a Sant Daniel
El marró de les acàcies mortes contrasta amb el verd de la zona.Foto: David Brugué.
Van aparèixer fa uns dies determinats individus a la font del Ferro, a la vall de Sant Daniel, proveïts d'eines, i injectaren a les acàcies de tot l'indret un mortífer element químic, després d'haver practicat prèviament uns grans forats a la superfície dels arbres. En preguntar-los per què ho feien, contestaren que ells no en sabien res, que eren d'una empresa subcontractada... que els havien donat ordres de fer-ho, i que el resultat de l'operació seria la mort de les acàcies. Un escrit d'en Lluís Torner ja va avisar d'aquesta “operació” sense que, ara per ara, en tinguem cap resposta.
Hem tornat a visitar la font, i el diagnòstic s'ha complert: totes les acàcies que orejaven l'entorn i proporcionaven frescor i ombra en temps de la calor són mortes. Mentre les altres espècies mostren pletòriques la seva ufana després d'una primavera pròdiga en pluges, aquests arbres encara són dempeus, però cap bri de verd els corona. Són tristos espectres d'un passat esponerós.
Els mateixos obrers ja manifestaren que acabarien extirpant-les una vegada mortes i que, en el seu lloc, s'hi plantarien altres arbres d'una espècie diferent. Però ara arriba l'estiu, i aquell és un punt que convidava al descans i l'ombra, amb una fondalada fresca, freqüentat actualment per moltes persones que no gaudeixen d'una segona residència a on fugir de la calor. L'any 1980 l'Ajuntament hi va instal·lar unes barbacoes, i va arranjar la font, de la qual continua brollant aigua ferruginosa, extreta d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, avui clausurada. Però ara tot el conjunt es mostra decadent, polsós i brut, francament abandonat... Només hi faltava la mort de les acàcies!
Sembla que la iniciativa parteix dels Verds europeus, que proposaren l'eliminació de totes les plantes no autòctones, entre les quals les acàcies, i la Comissió Europea ha destinat fons econòmics abundants a aquesta finalitat. Hom pot pensar el cost que tindrà l'eliminació física d'aquesta planta, de la qual es coneixen no pas menys de 1.300 espècies diferents al món, i que necessiten créixer en un lloc fresc. Hem llegit que ja a l'antic Egipte era un arbre conegut i emprat, i els hebreus utilitzaren l'Acacia seyal com a única fusta per a la construcció del Tabernacle. Ara resulta que és un arbre maleït, perquè no es tracta d'una espècie autòctona.
Curiosament, no fa gaire temps que el mateix Ajuntament n'ha plantat al centre de la ciutat, i han crescut i fan bona ombra. A la rotonda dels Maristes se'n poden veure de fulla groga, i també de fulla rosada. Però si es compleixen els propòsits, perillen: els obrers de l'empresa subcontractada poden arribar-hi qualsevol dia amb els seus estris mortífers. I si vostè, amic lector, en té alguna al jardí... vagi amb compte... vigili!
Suposem que la Comissió Europea ha de tenir bones raons per haver ordenat aquest genocidi arboricida a gran escala. Però, com a mínim, podrien explicar-les, i intentar convèncer la població, abans de tirar pel dret i deixar-nos atònits contemplant el rostiment voluntari de les acàcies. Tant urgent era destinar fons per fer aquesta operació, en plena crisi econòmica mundial?
Hem tornat a visitar la font, i el diagnòstic s'ha complert: totes les acàcies que orejaven l'entorn i proporcionaven frescor i ombra en temps de la calor són mortes. Mentre les altres espècies mostren pletòriques la seva ufana després d'una primavera pròdiga en pluges, aquests arbres encara són dempeus, però cap bri de verd els corona. Són tristos espectres d'un passat esponerós.
Els mateixos obrers ja manifestaren que acabarien extirpant-les una vegada mortes i que, en el seu lloc, s'hi plantarien altres arbres d'una espècie diferent. Però ara arriba l'estiu, i aquell és un punt que convidava al descans i l'ombra, amb una fondalada fresca, freqüentat actualment per moltes persones que no gaudeixen d'una segona residència a on fugir de la calor. L'any 1980 l'Ajuntament hi va instal·lar unes barbacoes, i va arranjar la font, de la qual continua brollant aigua ferruginosa, extreta d'un pou de l'antiga fàbrica Saguer, avui clausurada. Però ara tot el conjunt es mostra decadent, polsós i brut, francament abandonat... Només hi faltava la mort de les acàcies!
Sembla que la iniciativa parteix dels Verds europeus, que proposaren l'eliminació de totes les plantes no autòctones, entre les quals les acàcies, i la Comissió Europea ha destinat fons econòmics abundants a aquesta finalitat. Hom pot pensar el cost que tindrà l'eliminació física d'aquesta planta, de la qual es coneixen no pas menys de 1.300 espècies diferents al món, i que necessiten créixer en un lloc fresc. Hem llegit que ja a l'antic Egipte era un arbre conegut i emprat, i els hebreus utilitzaren l'Acacia seyal com a única fusta per a la construcció del Tabernacle. Ara resulta que és un arbre maleït, perquè no es tracta d'una espècie autòctona.
Curiosament, no fa gaire temps que el mateix Ajuntament n'ha plantat al centre de la ciutat, i han crescut i fan bona ombra. A la rotonda dels Maristes se'n poden veure de fulla groga, i també de fulla rosada. Però si es compleixen els propòsits, perillen: els obrers de l'empresa subcontractada poden arribar-hi qualsevol dia amb els seus estris mortífers. I si vostè, amic lector, en té alguna al jardí... vagi amb compte... vigili!
Suposem que la Comissió Europea ha de tenir bones raons per haver ordenat aquest genocidi arboricida a gran escala. Però, com a mínim, podrien explicar-les, i intentar convèncer la població, abans de tirar pel dret i deixar-nos atònits contemplant el rostiment voluntari de les acàcies. Tant urgent era destinar fons per fer aquesta operació, en plena crisi econòmica mundial?
Joan Ribas
· Article publicat a El Punt el 19.06.2011
Entrades
11 comentaris:
Estan ben sonats, els Verds europeus, la Comissió Europea i, sobre tot, l'Ajuntament de Girona. Al·lucinant!
Si calgués eliminar totes les plantes que no són autòctones --i no em refereixo a les que es cultiven per menjar-- els nostres paisatges canviarien molt. Per exemple, les atzavares i les figues de moro, tan típiques del paisatge mediterrani, haurien de desaparèixer.
Com a amics dels arbres que som, suposo que també ho serem de la fauna que ens envolta.
Llavors, tot i que és cert que aquestes acacies "no feien mal a ningú", jo estic totalemnt d'acord en limitar aquests arbres i si cal actuar dràsticament (acacies, alianthus altissima, eucaliptus...).
Cada cop trobem més zones ocupades per arbredes que no corresponen a la nostre terra i solen ser el que es denominen "boscos buits" on com a molt s'hi acumulen alguns rèptils i rosegadors.
I el que té més delicte és la repoblació de boscos amb eucaliptus i altres especies forànees i invasives (però això ja és un altre tema).
Ara bé, per tenir al jardí un arbre invasiu no passa absolutament res, però pels que ens agarda atraure, per exemple, ocells sabrem que aquell arbre serà més aviat poc visitat.
I no estaría de més, que la gent que vol un nou arbre es fixes més amb els autòctons (que n'hi ha moltíssims ben bonics), que no per exemple amb les palmeres. Les palmeres es quedaran raquitiques i sense vida, mentre que amb un bon roure disfrutarem d'un micro-hábitat impressionant.
Que quedi clar que no sóc dels que pensen que les especies no-autoctònes s'han d'eliminar totalment. I és que qui es pot resistir a tenir un liquidambar, kaki... al jardí.
Però hem de considerar que moltes vegades originen greus problemes (les invasives)!
Personalment em decanto pel darrer comentari. Una cosa és un jardí, un hort, un arbrat agrícola o urbà i una altra cosa és l'espai silvestre o que volem que tingui vocació salvatge.
Això és un debat que ha madurat en el sentit que, a la fi, s'actua. A Mallorca i concretament a la zona de la Serra de Tramuntana, he escoltat queixes contra actuacions semblants a eucaliptus o ailantus. Pens que qui han decidit dur a terme aquestes actuacions ho han fet avaluant bé el perquè i no és una decisió fàcil.
Amb tot, què farem amb els lledoners?, o si encara anam més enllà amb els fleixos o polls?
Caldrà mirar cas per cas, però prioritzant el que és salvatge cuan la seva vocació ho és.
Gràcies.
És un veritable problema el discernir allò autòcton del que no ho és. Moltes vegades pensem que hi ha plantes de tota la vida i que en veritat duen menys de cinquanta o cent anys entre nosaltres. El cas és que moltes plantes invasores (de plantes que van ser invasores abans) desplacen i amenacen la biodiversitat de manera greu i que algunes ho fan amb vocació de quedar-s'hi, com per exemple la canya de riera (Arundo donax), que ha condemnat a mort l'aloc (Vitex agnus castum), o el plomall de la Pampa (Cortaderia ssp.) a l'aigua per exemple l'alga caulerpa taxifolia. Clar que si filem prim no se'n salva ni el pi pinyoner, d'origen incert prop de Turquia, ni la majoria d'arbres que ara considerem 'naturals', doncs la península ibèrica ha estat desforestada en la totalitat (Historia de los bosques, el significado de la madera en la civilización. Jonh Perlin, Ed.Gaia 2050) almenys dotze vegades des dels romans fins ara i apart del pinsapar de Huelva i el bosc macaronèssic a les Canàries (o el que d'ell en queda) ja no hi ha cap bosc antic. Però el que és clar és que no podem quedar-nos a contemplar el paisatge de braços creuats quan tenim la oportunitat d'acabar d'arrel el problema abans no sigui incontrolable. De bon grat hagués acabat jo amb el morrut de la palmera i amb el mosquit tigre si hagués tingut el coneixement i la oportunitat
Crec que la discussió ha d'anar pel camí de si l'espècie és invasiva o no; no tant de si és autòctona.
Les acàcies, a part de no ser autòctones, són molt invasives i en poc temps poden arribar a envair-ho tot (com l'ailant). Sóc del parer d'eliminar-les dels boscos i zones feréstegues. Una altra cosa són jardins, rotondes o carrers de ciutats...
Les acàcies com tots els vegetals em mereixen tot el respecte: però crec que hem de saber gestionar els boscos d'una manera sostenible i donant prioritat a les espècies autòctones. SEMPRE.
I trobo de molt mal gust comparar vegetals i persones pel què fa a ser autòcton o no.
ESTIC INDIGNAT!!! El mosquit Tigre tambe es una cosa de fora i ? Estic que m'exploten els pebrots! Ahh que no que el pebrot va venir d'america! Per favor on anirem a parar!
Completament d'acord amb gerardeli.
Pens, com en Genardelli, que es tracta més de tractar amb paràmetres d'invasora o no i del seu grau de virulència.
Les illes, en aquest cas les Balears i Gimnèsies, han de considerar-se territoris biològics crítics en aquest aspecte i personalment pens que els treballs que actualment es duen a terme per inventariar, avaluar i erradicar les espècies invasores, que són moltes, és una de les feines a nivell biològic més importants que en aquests moments podem fer per restaurar el que nosaltres, com espècie, hem desbaratat.
Gràcies.
Si, si bé és cert que la major problemàtica la porten les no-autoctònes invasores (acàcies, aliants, atzavares, plomalls...). Tampoc hem de deixar de banda problemes com la repoblació amb eucaplitus o la típica urbanització en cada casa té una palmera, deixant així la zona pràcticament sense vida natural.
Seguint amb l'exemple de les palmeres. Tot i no ser invasives atrauen a animals que si que són invasors en potència com les cotorretes de pit gris o l'escarbat morrut i amb ells venen els veritables problemes (desplaçament de la fauna autòctona).
Publica un comentari a l'entrada