Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (I)

PRINCIPIS PER A UNA AGRICULTURA I UN SISTEMA D'ALIMENTS SOSTENIBLES SOCIALMENT I ECOLÒGICA

1) L’OBJECTIU FINAL

La solució definitiva per als problemes socials, econòmics i ecològics assenyalats és una transició a una agricultura de petita escala, més descentralitzada, democràtica i cooperativa, no lligada a les grans empreses, com la practicada per comunitats d’agricultors tradicionals, per agroecologistes i per pobles autòctons durant dècades. Aquestes comunitats han treballat una agricultura sostenible basada en els principis de la diversitat, de la sinèrgia i del reciclatge. Caldria que totes les normatives i polítiques de tots els estaments de govern estiguessin adreçades a estimular i animar aquest tipus de solucions i també els canvis en altres sectors de la societat que emfatitzin la sostenibilitat.

2) L’ALIMENTACIÓ ÉS UN DRET HUMÀ

Tots els éssers humans del planeta tenen el dret fonamental a l’accés i/o a la producció d’aliments suficient per viure ells i les seves comunitats. Caldria que totes les normatives i polítiques s’orientessin a reconèixer aquest dret bàsic. Tots els governs –local, regional, nacional i internacional- tenen l’obligació de garantir aquest dret. No pot ser denegat en funció dels interessos del comerç internacional o processos mercantils ni per cap altra raó. En aquells casos on els governs locals no puguin acomplir les seves obligacions, sigui per catàstrofes o per altres circumstàncies, la resta de nacions estan obligades a proveir l’ajuda necessària, segons cada circumstància.

3) L’AGRICULTURA DESCENTRALITZADA ÉS EFICIENT I PRODUCTIVA

Rebutgem la idea que la globalització de l’agricultura industrial tecnològica i la homogeneïtzació de cultius esdevingui més eficient que l’agricultura diversificada i de comunitats locals o que l’agricultura tradicional profundament arrelada en cultures autòctones. L’agricultura industrial tampoc redueix la fam mundial. Un innombrable nombre d’experiències i estudis demostren justament el contrari, ja que el sistema de monocultiu industrial allunya els camperols de les seves terres, provoca detestables costos externs al medi ambient i a les comunitats rurals i és, en si mateixa, susceptible de patir plagues i una gran quantitat de problemes intrínsecs. Malgrat tot, i segons la majoria de patrons d’avaluació, les finques agrícoles de petita escala i biodiversitat han resultat tan productives com els grans monocultius. Caldria que totes les polítiques dissenyades en tots els estaments de la societat afavorissin les finques agrícoles petites i els principis de l’agroecologia per augmentar la seguretat dels aliments i per assegurar unes economies rurals vives i sòlides.

4) LA TERRA PER A LES PERSONES, NO PER A LES EMPRESES

Com la pèrdua de terres de llaurar de pocs propietaris a favor de grans terratinents i empreses multinacionals és la causa principal de la fam, de despossessions de terra i de pobresa, donem el nostre suport a totes les mesures que ajudin a la gent a quedar-se o a retornar a les seves terres tradicionals. En els casos on pobles i comunitats hagin estat desproveïts de les seves terres tradicionals i de la seva capacitat de conrear els seus propis aliments, o de viure d’una forma autosuficient, donem un suport explícit i diàfan a una reforma redistributiva de la terra que permeti a les persones tornar-hi, així com també a un enfortiment de les comunitats locals per controlar les seves vides.

5) SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Donem suport al principi fonamental de sobirania nacional, regional i comunal sobre els aliments. Totes les entitats i comunitats locals, regionals i nacionals tenen els inherents drets i obligacions de protegir, mantenir i donar suport a totes les condicions necessàries per alenar la producció d’una quantitat suficient d’aliments sans d’una forma que conservi la integritat de la terra, l’aigua i l’ecologia del lloc, que respecti i mantingui els mitjans de vida dels productors i que sigui accessible a tota la gent. Cap empresa o organisme internacional té cap dret a alterar aquesta prioritat. Tampoc cap organisme internacional té dret a demanar a un país que accepti productes d’importació en contra de la seva voluntat, sigui quina sigui la raó.

6) APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

Tots els éssers humans tenen el dret a una alimentació sana i nutritiva. No s’hauria de permetre cap procediment tecnològic en la producció d’aliments fins que es comprovi el compliment de totes les normes locals de seguretat, nutrició, salut i sostenibilitat. El principi de precaució cal aplicar-lo a tots els casos.

7) ALGUNES TECNOLOGIES DISMINUEIXEN LA SEGURETAT DELS ALIMENTS

Alguns procediments tecnològics com l’enginyeria genètica, els pesticides, els fertilitzants sintètics i la irradiació d’aliments... no són compatibles amb la seguretat dels mateixos ni amb el medi ambient. Cadascun d’aquests procediments és una amenaça inacceptable a la salut pública, provoca impactes mediambientals irreversibles i viola els drets inherents dels camperols a protegir les seves parcel•les locals dels agents contaminants. Per això, el seu ús és incompatible amb la viabilitat de l’agricultura sostenible. Cap organisme internacional té dret a implementar legislacions que obliguin qualsevol país a acceptar aliments o importacions agrícoles que hagin estat produïdes d’aquesta manera o d’alguna altra que el país consideri que va en detriment seu, de la salut pública, del medi ambient, de les seves tradicions culturals, de l’agricultura local o per qualsevol altra raó.

Enllaç:

Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar