Contra la biodiversitat

No sé si és més dolorós tenir prop de cinquanta anys i veure al llarg dels anys com s’ha malmès la nostra terra o tenir-ne al voltant de vint i sentir la impotència de veure com, amb carta de legalitat, es segueix destruint el poc que queda. És clar que la persona s’ha cregut en dret d’apropiar-se de la terra i d’utilitzar-la al seu exclusiu interès. Exemples en tenim molts, en un d’ells sense anar massa enfora, hi podem veure involucrats i ben concertats tres administracions de caire polític diferent: Govern Central del PSOE, Govern Balear del PP i Ajuntament d’Alcúdia d’UM (Unió Mallorquina). En aquest cas, uns joves d’Esquerra d’Alcúdia cerquen cridar l’atenció sobre l’atemptat que suposa per un alzinar, una zona humida i un pinar, (tots ells catalogats en diferents models de protecció) la construcció d’una dessaladora. Segurament ha estat el maleït "interès general” el que ha pogut, una vegada més, vèncer qualsevol mesura de protecció de l’entorn. Un "interès general” tan dubtós com mancat totalment d’arguments si ens col·locam com a persones al lloc que ens correspon a aquesta desgraciada terra: una espècie més dins un ecosistema miracle de vida. A les fotos, a vol de voltor i a ran de terra, es pot observar el que significa aquest tipus d'infraestructura com impacte en el paisatge i en els ecosistemes diversos.

Les dessaladores són gran consumidores d’electricitat

La construcció de quatre noves dessaladores implicaria la construcció d’una nova central l’elèctrica

L’acord de Consell de Ministres d’aprovar la construcció de 4 noves dessaladores a les Illes Balears (concretament a Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella) constitueix, des del punt de vista ambiental i econòmic, una autèntica barbaritat. De fet la seva posada en marxa implicaria que en poc temps s’hauria de construir una nova central o en tot cas la instal·lació de nous grups de producció d’energia elèctrica, a la vista de l’elevat consum energètic que suposa el funcionament de les dessaladores. Cal recordar que actualment els tres grans consumidors d’energia elèctrica de les Balears són: l’Aeroport de Son Sant Joan, la Cimentera de Lloseta i la Dessaladora de la Badia de Palma. Des del nostre punt de vista el Ministeri de Medi Ambient hauria de contemplar altres mesures, previstes en el pla Hidrològic de les Illes Balears, per contribuir a resolent els problemes de proveïment d’aigua. Mesures més barates i ambientalment menys impactants, tals com la millora de les xarxes d’aigua potable dels nuclis urbans de la nostra illa, les quals perdren d’entre un 25 a un 50 % de l’aigua per les tuberies, o la millora de les depuradores per a poder reutilitzar l’aigua resultant, o els comptadores individuals, etc.. S’ha de recordar que la dessaladora de la Badia de Palma, l’any 2002 ha estat sis mesos sense funcionar , ja que no feia falta aportar més aigua a la xarxa.

L’impacte ambiental de les dessaladores

La producció d'aigua potable en base a aigua de la mar, exigeix un consum elèctric elevat. La producció de l'energia elèctrica, en base a combustible fòssil (gas-oil, carbó, fuel..) té greus inconvenients ambientals: emissions a l'atmosfera de diòxid de sofre i diòxid de carboni, causants de l'efecte hivernacle i de la pluja àcida respectivament, i per tant del canvi climàtic. La dessalació suposa un cost energètic 4 vegades superior a les polítiques d’extracció o reutlització, així com 4 vegades més emissions de CO2. Igualment té un cost econòmic exagerat La producció d’aigua dessalant aigua de mar té un cost econòmic molt elevat. De fet la tona d’aigua surt a un preu que dobla el preu mitjà d’aigua que s’utillitza a Mallorca.

Les alternatives que proposam

El GOB proposa un canvi en la política hidràulica, amb l'objectiu de gestionar millor els actuals recursos i alhora apostar per l'estalvi, la reutilització de les aigües depurades i la paralització del creixement urbanístic. En concret proposam:

Política d'estalvi:

* intensificar les campanyes de sensibilització ciutadans
* finançar la instal·lació de comptadors individuals
* establir tarifes progressives en funció del consum
* fomentar sistemes de rec i cultius de baix consum
* fer un pla d'estalvi d'aigua a les instal·lacions hoteleres
* prioritzar les inversions en reduir les fuites de les conduccions
* aprofitar les aigües pluvials, especialment a habitatges aïllats

Reutilitzar les aigües depurades

* prioritzar les inversions en la depuració terciària
* apostar per la reutilització de les aigües residuals, abans de captar nous recursos

Limitar el creixement urbanístic i turístic

* suspendre la concessió de concessions a nous establiments turístics
* no aprovar nous camps de golf
* aprovar una llei a fi d'impedir el rec amb aigües subterrànies als camps de golf anteriors a la Llei
* no autoritzar noves urbanitzacions

Control i Vigilància

* establir una moratòria en l'explotació de nous pous
* segellar aquells pous salinitzats
* fer un inventari i control dels pous existents
* vigilar l'ús i el volum d'aigua extreta dels pous

Per tant, consideram que la construcció d'una dessaladora té un cost econòmic i ambiental exagerat, alhora que hi ha alternatives clarament més convenients per abordar la manca d'aigua.