Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (II)

8) IMPERATIUS PER PROTEGIR LA SALUT DE LA BIODIVERSITAT I DE L’ECOSISTEMA

Tots els sistemes d’agricultura i d’aliments sans depenen de la protecció del món rural, amb tota la seva biodiversitat intacta. Cal que aquesta protecció sigui una prioritat per a tots els governs i comunitats i caldria que tota la normativa legal confluís en aquest objectiu, malgrat això impliqui canvis en la tinença de la terra i la mida de la finca. Cap consideració comercial o mercantil, ni de cap altra natura, pot substituir aquest concepte. Els principis de ‘quilometratge alimentari’ reduït (la distància que recorren els aliments des de la font originària fins al plat), èmfasi en la producció i consum d’aliments locals i regionals i reduïts procediments tecnològics altament industrialitzats deriven tots en un objectiu més gran: el de la salut mediambiental i la vitalitat dels sistemes naturals.

9) EL DRET A UNA IDENTITAT CULTURAL I AUTÒCTONA

L’agricultura i els sistemes tradicionals de producció d’aliments són un aspecte essencial de la identitat autòctona i cultural. De fet, l’agrobiodiversitat depèn en gran mesura de la diversitat cultural. Totes les comunitats humanes tenen el dret de preservar però també de desenvolupar i d’enriquir les identitats culturals diverses, segons la pràctica i expressió històrica transmesa per generacions. Cap organisme nacional o internacional té el dret d’alterar els esmentats valors i pràctiques ni d’intentar canviar-los.

10) TRACTAMENT HUMÀ DELS ANIMALS

Les ‘granges-factoria’ industrialitzades i els sistemes similars per obtenir carn bovina, de pollastre i d’altres productes animals són notòries tant per les condiciones inhumanes com per les tràgiques conseqüències ecològiques i per a la salut pública. La producció a gran escala per a l’exportació acreix la gravetat d’uns problemes als quals cal sumar-hi l’ús d’irradiacions i de tecnologies antibiòtiques per tractar d’aturar els problemes inherents de malalties. A tots els sectors socials caldria una oposició activa a totes les lleis nacionals i internacionals que estimulen aquesta forma de producció.

11) EL DRET A CONTROLAR I GAUDIR DELS CONEIXEMENTS LOCALS HERETATS

Tots els pobles i comunitats autòctones i les entitats nacionals tenen el dret i l’obligació inherent de conservar la diversitat biològica i els coneixements heretats sobre els aliments i la seva producció, i a gaudir dels beneficis d’aquesta diversitat i coneixements sense intervencions externes. Aquests coneixements són claus per a la preservació d’una agricultura sostenible. Tots els pobles tenen també el dret d’establir els propis objectius en investigació i desenvolupament segons criteris locals. No s’hauria de permetre cap llei sobre comerç mundial o sobre drets de propietat intel·lectual que requereixi a les comunitats locals que segueixin normes sobre aquests afers que no siguin les pròpies. No s’hauria de permetre cap llei sobre comerç mundial o sobre empreses que soscavi els drets dels agricultors o comunitats locals a les llavors autòctones i a la innovació i coneixements acumulatius col·lectius o que promoguin la ‘biopirateria’, és a dir, el robatori de coneixements locals i diversitat genètica amb fins comercials. El dret dels camperols a emmagatzemar, millorar, vendre o intercanviar llavors és inalienable.

12) RELACIÓ BÀSICA ENTRE CAMPEROLS I MEDI AMBIENT

Reconeixem, donem suport i celebrem el rol dels camperols autòctons, tradicionals i a petita escala com a fonts bàsiques de coneixement i saviesa en allò referent a la relació apropiada entre éssers humans, la terra i la sostenibilitat a llarg plaç. La seva experiència directa en tots els matisos de la interacció entre plantes, sòl, clima i d’altres condicions, i la relació cabdal amb les seves comunitats cal que sigui protegida, recolzada i, quan sigui necessari, recuperada. Aquest paper històric no pot seguir amenaçat o interromput per sistemes de grans empreses dirigides per terratinents absents que operen amb models que ignoren les condicions locals i que les reemplacen per fórmules de ‘talla única’ inoperables.

13) EL DRET A SABER I A ESCOLLIR

Totes les persones, comunitats i entitats nacionals tenen el dret inherent a disposar de tota la informació sobre tots els aliments que consumeixen, els processos seguits per produir-lo i a conèixer el seu lloc de procedència. Així es reconeix el dret sobirà dels pobles a escollir, a través d’una informació escaient, els riscos que estan disposats a assumir en allò referent a salut i seguretat, tant en termes de benestar humà com de medi ambient. Aquest dret s’aplica clarament als aliments subjectes a procediments tècnics com pesticides, altres productes químics, biotecnologia i irradiacions. Cap entitat governamental, inclosos els organismes internacionals, tenen el dret d’amagar informació o denegar etiquetat obligatori i informacions de riscos, com el de la malnutrició. La denegació d’aquests drets hauria de ser considerada delicte i processada judicialment.

Enllaç:

Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar