El dia de les bèsties

Les bèsties inhumanes

(...) No sé si és una imprudència referir-me ara a La lliçó d’anatomia del doctor Nicolaes Tulp, la famosa pintura de Rembrandt. el doctor Tulp, capell posat, perquè era privatiu del seu càrrec, imparteix la lliçó a un grup d’alumnes que l’observen amb cara de sorpresa i atents. Porta unes pinces en la mà, mentre dissecciona el braç esquerra del cadàver d’un ajusticiat. Diuen que les autòpsies es feien per demostrar la saviesa de Déu en crear l’home, encara que fos un criminal. També els criminals eren, al segle XVII, obra de Déu. I he de dir que vaig conèixer un capellà que, iniciada la guerra de 1936, els falangistes quasi es carregaren només perquè havia dit damunt la trona que també els rojos eren fills de Déu pare. Llavors, vull dir en temps de Rembrandt, les autòpsies es feien per demostrar la saviesa de Déu. Passats quatre segles, difícilment acceptaríem que l’home sigui l’obra d’un savi.

El cas és que aquell dia era el dia de les bèsties i la televisió ens advertia de la necessitat de protegir-les. Cert és que ens ha tocat un temps en què els braços no són suficients per defensar tot el que necessita esser protegit: les muntanyes, les cales, els torrents, els boscos d’alzines, les gallines autòctones, el bestiar cabrum, les ruïnes, els vells camins, els salobrars, les fonts, les sèquies, la llengua... Potser és una utopia imaginar que les intervencions sobre el paisatge no siguin agressives amb la terra. També és difícil de creure que la llengua del nostre poble algun dia deixarà d’esser agredida i contaminada. La nostra és una societat difícil: agredim el territori i alhora tractam de destruir els adversaris amb la mateixa eufòria que aplicam a la demolició del país. Les pales excavadores també pots trobar-les en la ment de molts homes i dones.

Gabriel Janer Manila

Un peu a la lluna.
Diario de Mallorca 14 desembre 2006.