diumenge, 10 de desembre de 2006

Quin seguit de fulles roges

Les fulles seques

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant
I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

Lletra : Àngel Guimerà
Música : Enric Morera
· Fotografia: · [ enkartist ] ·
· Pintura de Modest Cuixart: 'Les fulles seques fan sardana'.1992.
Técnica mixta sobre tela. 61 x 50 cm. ·

*
Si voleu escoltar la música:
*

1 comentari:

R. ha dit...

Sempre m’enamora llegir o sentir “Les fulles seques”.
Molt boniques i apropiades les dues imatges que l’acompanyen.