Quan he passat pel Born, camí del Consolat de la Mar, he pogut veure davant la seu del Virrei espanyol, una munió de gent obscura que siulava amb pitos i cridava no sé què d’un tal Rubalcaba, ben enmig onejava el seu emblema: la bandera espanyola.
Més endavant, en arribar al Passeig Sagrera, he copsat tot d’una que a la casserolada en contra de la corrupció política hi havia manco gent que a l’altra. Deu n’hi do però quina gent, era un mosaic de sons i colors, alegre, però també indignada, molts tenen els cabells blancs, però també n’hi havia de joves. Encara que plovia, no semblava que ningú frisés de partir, potser havíem d’haver continuat anant a fer un variat i unes cerveses tots plegats i idear més trobades i formes de lluita per a ser més i a fi de no permetre perdre un pam més de la nostra terra sota el ciment regat de doblers.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada