dimarts, 30 de març de 2010

Esqueixada de Bacallà, pa amb formatge i les figues de’n Llorenç de Lloret

La figa de casta Son Serveret

Va ser el passat estiu. En Llorenç de Lloret ens telefonava per convidar-nos a berenar. Ens veuríem a les deu a un bar de Lloret de Vista Alegre. Arribarem prest i ja férem tard, els amics pagesos ja havien començat a moure les barres. Ens feren seure, ens passaren un perol ple d’esqueixada de bacallà, i venga pa i venga formatge maonès...Per acompanyar a tot aquest carro-i-portal, un bon plat de figues de les figueres de’n Llorenç.
Això és bordissot blanca” deia un, “ses millors figues del món!”, “això són coll de dama, per jo són encara més fines...” deia l’altre. “I aquestes de quina casta són?”, vaig agafar una figa, una mica abaldufada, verd clar, com si fos una pereta de Sant Joan, i amb unes costelles bastant marcades.

En Llorenç va explicar que era d’una figuera que ja estava al seu tros fa molts d’anys, el seu padrí sempre la havia vist allà. La resta de companys pagesos, uns més saberuts que els altres en “figuerologia”, se l’anaven passant i examinant i amollaven qualque nom, “a aquestes no les diuen de la...” Res no aclarirem. Vaig demanar per quedar-me’n una i així intentar classificar-la amb l’ajuda del llibre de les figues de’n Monserrat Pons: Les figueres amigues oblidades

No vaig arribar a res, simplement vaig pensar que podria ser del grup de les Alicantines.

Pel que es veu en Llorenç es va quedar amb la mosca darrera de l’orella i va telefonar a en Monserrat per dir-li que tenia una figa un poc “rara”. No sé com va seguir el procés però en Monserrat va examinar les figues que li va passar en Llorenç i va arribar a la conclusió de que aquesta varietat no estava recollida a dins de la seva immensa col·lecció de més de 350 castes de figuera.

El final de la història és que aquesta figa és “nova per a la ciència” dels tocats per l’amor a les figueres. Com que es desconeix el nom antic d’aquesta varietat propietat de’n Llorenç, en Monserrat l’ha batejada de nou i (seguint un bon criteri) el seu nom és el de la finca on està allotjat aquest exemplar: Son Serveret. Així doncs, Figa Son Serveret.

Rafel Mas, Búger 25 de març de 2010

9 comentaris:

Joan Bibiloni ha dit...

Si fos més rodoneta, sería de sa varietat algaidina anomenada CARLINA, que té un color i una popa vermella i melosa semblant, com més madura més sucosa i vermella.

http://jardin-mundani.info/moraceae/carlina1.jpg

http://jardin-mundani.info/moraceae/carlina3.jpg


Joan

Joan Vicenç ha dit...

Justament l'he anada a mirar quan estic a punt de menjar un pamboli. Quina mengera que fa!

Josep (Benaguasil) ha dit...

Ací al Camp de Túria hi ha les figues "Bacores" i les "Politanes". Ummmmm! Què bones!

F. Mas i Castanyer ha dit...

En Rafel és naturalista, investigador i sobretot un bon gormand.

joa.net ha dit...

Ai, que em feu venir salivera amb aquests articles tan gormands. I, amb les fotos, encara més... Em deleixo perquè arribin les figues!

iberia ha dit...

Quina sort la vida que m' ha tocat viure... !!! Una sencilla resenya sobre una figa,una imatge d' un berenar,un record de l' infantessa... em reconforta i m' alegra.
A casa meva, les figues més preuades, eren les de coll de dama, que el meu pare portava de l' hort,embolicades amb les seves fulles, perque no es perdés res d' elles per el camí, que arrivessin inmaculades.
Tant ben tractades les figues.. com les persones !
Tant bones...les heu menjat acabades de cullir , amb ametlles i vi bó ? Ja em sabreu dir. !

manuel ha dit...

Pregunte: eixa figa està acabada de collir?. Ací, les figues flors, que són les primeres, les collim al voltant del mes de maig. La figuera comença ara a borronar. Figues com la seua, que nosaltres diem blanquetes, venen al juliol.La pell si és igual però la molla.....m'esperaré al juliol. Vivim a la Plana Alta.

Rafel Mas ha dit...

Gràcies Francesc per les teves sentides i amables paraules.

Ibèria, amb això coincidim, les coses sencilles són els més preuats dels meus tresors. La meva mare sempre que agafa figues col·loca una base de pàmpols (fulles) de figuera.

Manuel, aquestes figues són de l'estiu passat, que és quan va arrancar aquesta història. Ara les figueres a Mallorca just-just treuen algunes fulletes. A veure si vendrà de la Plana Alta aquesta figa?...Si en ser el temps ens fa arribar unes fotos, les comparam

Salut a tots!

Rafel Mas ha dit...

Uep Joan Bibiloni,
realment s'hi assembla molt a les figues Carlines que mostres...
moltes de varietats sembla que són només petites modificacions d'aspecte.
gràcies per les fotos!