Agrobiodiversitat: per a nosaltres també val (III)

14) COMERÇ VOLUNTARI, JUST I SOSTENIBLE

Donem el nostre suport a les moltes i diverses noves iniciatives comercials dins de i entre comunitats que no siguin coercitives i que siguin justes, sostenibles, beneficioses tant per productors com per consumidors i on les comunitats intercanvien mercaderies i serveis voluntàriament i de mutu acord, segons els seus propis criteris. Cap organisme internacional té dret a obligar un país o comunitat a acceptar inversions o comerç entre fronteres o a soscavar les prioritats locals. Totes i cadascuna de les oportunitats en matèria de comerç cal que siguin avaluades exclusivament per cadascuna de les parts en funció dels avantatges propis.

15) NI PATENTS NI MONOPOLIS SOBRE LA VIDA

Ens oposem a les patents comercials i/o monopolització de formes de vida. Totes les lleis nacionals o internacionals que permetin aquestes pràctiques estan violant la dignitat i respecte inherents a la vida, els principis de la biodiversitat i l’herència legítima dels pobles i agricultors autòctons d’arreu del món. Aquest principi és aplicable a la vida vegetal, animal i humana.

16) L’ARBITRARIETAT DE L’OMC EL CODEX ALIMENTÀRIUS... CAP A LES GRANS EMPRESES MUNDIALS

L’arbitrarietat i parcialitat d’organismes de normatives internacionals com l’OMC i el Codex Alimentarius cap a una agricultura basada en el monocultiu, a gran escala i per a l’exportació, o en una altre tipus de producció afí, és una causa directa de trastorn social, devastació medi ambiental i concentració antidemocràtica de poder per part de les grans empreses, en contra de les comunitats de tot arreu. Aquestes normatives haurien de ser declarades nul·les immediatament, tot produint unes noves que afavoreixin sistemes sostenibles,

la producció local i el control local sobre la distribució. Si aquest canvi de legislació fos denegat, aleshores caldria plegar d’aquells organismes que siguin destructius amb els sistemes sostenibles. També, caldria alenar els organismes internacionals (com l’ONU) a que generin nous sistemes de regulació que actuïn com a institucions internacionals anti-trust o anticoncentració empresarial, en un esforç per minimitzar la dominació de la gran empresa i els seus efectes nocius.

17) A FAVOR DELS SUBSIDIS: ARBITRARIETAT PER ALLÒ LOCAL

Caldria restituir els aranzels, les taxes d’importació i qualsevol altre mètode amb les quals els països tracten de fomentar la independència. Si fossin restituïts aquests mètodes, molts dels quals han estat titllats d’il·legals per les burocràcies mundials i han estat desfavorits, podrien ajudar a restablir la producció i la independència locals, i la seguretat en els aliments a llarg termini. Cal aplicar el principi de subsidiarietat, sempre que la producció local sigui desenvolupada per camperols locals, emprant recursos locals pel consum local, i caldria que les lleis i els beneficis afavorissin aquesta opció. El comerç seguirà existint, però caldria que és circumscrivís principalment a les matèries primes que no poden ser produïdes localment o que, gaudint d’una especial acceptació, no s’aconsegueixin localment. Cal que el comerç de llarga distància sigui sempre una opció disponible però mai la raó de ser (raison d’être) del sistema. Un objectiu imperatiu és una reducció significativa del comerç de llarga distància en general i, específicament, en la distància entre els productors d’aliments i els consumidors (quilometratge alimentari), reduint així els danys socials i ecològics.

18) NORMES DE SEGURETAT MÍNIMES, NO MÀXIMES

Cal retornar la prioritat de totes les lleis i normes sobre aliments a les que s’han arribat en acords bi/multilaterals entre nacions davant les prioritats de l’OMC mitjançant la creació d’un mínim, en compte d’un màxim, per a la seguretat dels aliments. Cap organisme internacional hauria d’adoptar lleis que obliguin un país o comunitat a reduir els seus propis criteris de comerç o de qualsevol altre concepte. Aquestes normes poden incloure controls d’exportació i importació, etiquetat, certificació i d’altres condicions. Caldria que qualsevol país o comunitat amb una normativa superior a l’acordada per organismes internacionals rebés una discriminació en positiu en termes de comerç. Cal que els països més pobres per als quals aquesta normativa és ara massa cara rebin ajuda financera per a la seva millora.

19) PROTECCIÓ EN CONTRA DEL DUMPING

Un element fonamental de les lleis sobre el comerç just és el dret a regular les importacions que impedeixin el dumping, a la protecció dels mitjans de vida dels agricultors nacionals, a assegurar una retribució justa pel treball dels camperols i camperoles i a la contribució a la seguretat alimentària. Cal que això prevalgui per sobre la legislació de l’OMC que, efectivament, permet i encoratja el dumping que practiquen els països més poderosos.

20) CANVIS COMPATIBLES

Reconeixem que els tipus de reformes anteriorment suggerides es poden aconseguir més ràpidament com a part d’un conjunt més gran de canvis on prevalguin pràctiques sistemàtiques i de visió del món, de forma que sistemes sostenibles socialment i ecològica puguin tenir prioritat sobre interessos empresarials. També és poden requerir canvis compatibles en altres sistemes en funcionament de la societat, de global a regional, d’empresa a comunitat. Caldrà reformar i examinar, entre d’altres, els sistemes d’energia, de transport o de fabricació, alhora que l’agricultura reprèn la petita escala i l viabilitat local. Tot plegat cal que estigui emmarcat en el context dels principis de subsidiarietat que retorni el poder polític de l’esfera mundial als àmbits locals i regionals.

21) ADOPCIÓ D’AQUESTS PRINCIPIS

Exhortem tots els ajuntaments, comunitats, comarques, comptats, províncies, estats i nacions i organismes internacionals a que adoptin els principis anteriorment exposats i a que treballin conjuntament per implementar-los.

Enllaç:

Fotos: Joan Vicenç Lillo i Colomar