Joan Rallo, un amic dels arbres

En Joan Rallo és molt conegut i estimat entre els pagesos mallorquins. S’ha passat tota la vida investigant i assessorant. Ara, a la fira de la Mel de Llubí se li ha retut un just homenatge.

- On vares estudiar, Joan?

Vaig néixer a Morella. Volia ser militar però ho vaig haver de deixar i vaig anar a València a estudiar de perit agrícola. Vaig treure unes oposicions de monitor del PPO i em varen destinar a Conca a impartir cursos de cultiu del xampinyó. Vaig entrar a l’Extensió Agrària i el maig de 1970 vaig guanyar una plaça a Inca, on vaig estar fins el 1980. Després vaig anar a Palma al negociat de fructicultura. Finalment vaig ser cap de Servei d’Orientació, Transferència i Delegacions Comarcals i el 2002 vaig ser director de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera fins que el 2006 em vaig jubilar.

- On treballares primer?

Em va interessar molt el món dels fongs. A Inca estava a una habitació molt petita i cada dia rebia el BOE. No m’hi cabien. Vaig aprofitar per veure si la fusta i el paper anirien bé per fer gírgoles. Feia un clot, voltat d’una síquia, i dins hi posava troncs i bolletins oficials inoculats de miceli de gírgola. Al cap de 3 mesos varen sortir gírgoles damunt bolletins oficials i soques d’ametler. Ho vaig enviar a Madrid i el marquès de Despujol i Trenor, que dirigia la investigació, em va dir: has fet un gran descobriment, però no ho podràs divulgar, perquè per fi s’ha trobat una utilitat al BOE.

- Com arribares al món de les abelles?

En el cultiu de l’ametler hi ha una cosa fonamental que és la pol·linització, sense la qual no hi ha fruit. Vaig fer un curs nacional d’apicultura i allà ens varem comprometre a organitzar associacions d’apicultors. Creàrem l’Associació Balear d’Apicultura. L’any 1982 vaig fer un estudi sobre pol·linització basat en l’Osmia cornuta, una abella més gran que la mel·lífera i d’una gran efectivitat com a pol·linitzadora.

- Vares treballar molt el cultiu del taronger?

El taronger el duc a la sang. Amb el conseller Pere J. Morey vaig anar un any a València a fer un màster de citricultura. Vaig aprendre molt. A través de l’Institut Nacional d’ Investigació Agrària vaig fer un estudi sobre la influència de les abelles en la pol·linització dels cítrics. També varem fer un altre projecte sobre varietats idònies de cítrics per a Mallorca.

- Estàs content de la feina de l’Extensió Agrària?

L’Extensió Agrària no s’havia d’haver abandonat. No estava molt ben vista perquè tenia influència en el món rural i a vegades plantejava reivindicacions. Però es va fer una gran feina: a Santa Eugènia es feren treballs molt interessants; amb un grup de Lloseta formàrem un SGE (Servei de Gestió d’Explotacions) en el qual hi havia 12 productors que cada any prenien dades de tot i després ens reuníem i les comentàvem.

- Heu estudiat l’ametler?

Hem estudiat les noves varietats d’ametler i hem fet estudis de pol·linització juntament amb Rafel Socies. Duguérem a terme un programa de millora genètica que encara continua. El nostre treball és treure unes ametles que superin totes les que han tret a França, Catalunya, Aragó i Múrcia.

- Heu investigat també altres cultius llenyosos?

Vaig estudiar les varietats del garrover a Mallorca i a Eivissa. Tenim la col·lecció més important del món de varietats hermafrodites de garrover a sa Granja. Amb la Universitat de Zurich hem fet un estudi sobre la constància del pes del garroví. En olivera hem fet un estudi sobre l’obtenció d’un clon mallorquí d’empeltre. En albercoquer hem treballat la varietat autòctona galta vermella i en figuera hem fet la prospecció de figueres de Mallorca, recuperant 62 varietats.

- Quina importància ha tengut sa Granja?

A sa Granja s’ha fet gran part de l’experimentació. Allà hi havia la col·lecció de pomeres, pereres, melicotoners... També hi férem la recuperació de 51 varietats de vinya. Davant la possible urbanització de sa Granja ens hem anat duent tot allò més important cap a sa Canova de sa Pobla o cap al Museu de Sóller.

- Quin balanç fas de la teva tasca d’investigació?

He fet el que m’agrada i a més m’han pagat. M’ha agradat molt la investigació aplicada. He participat a 11 projectes de recerca amb l’INIA (cada un de 4 anys) i a 115 camps de demostració. Ara estic preparant diverses publicacions sobre poda, empelts i sobre la feina feta a sa Granja.

- És interessant l recerca sobre els vegetals autòctons?

Molt. Per exemple tenim varietats de cirerers autofèrtils i que requereixen poc fred. Va venir un americà i se’n va dur pol·len. Tenim un ecotip d’alfals molt adaptat a la salinitat, d’un gran valor genètic. És un patrimoni que s’ha de potenciar.

Mateu Morro

Diari de Balears 3 de desembre de 2006.