divendres, 1 de desembre de 2006

Un arbre diferent


Les sabates de l'arbre

En un poble del nord de França hi havia un jardí meravellós. Estava situat al costat de la ciutat de París. Era molt gran, hi havia moltes fonts precioses, animals de tot tipus i sers imaginaris. Però una de les coses que més cridava l'atenció era un arbre gegant situat enmig del jardí. Aquest arbre tenia una mida de nou metres, era una cosa impressionant. Però tenia un gran problema: com era tan alt, el menjar que es fabricava ell no era suficient per a alimentar tot el seu cos. Així que quan es quedava amb fam, agafava les seues sabates i se n'anava en busca d'aliments.
Un dia de bon matí l'arbre va eixir pels voltants del jardí buscant aliments, però no en va trobar molts. Aleshores es va allunyar un poc més i va arribar a la ciutat. L'arbre sentia molta curiositat per saber com era la vida a la ciutat. Però després de fer unes quantes voltes es va adonar que no hi havia res de menjar per a ell i pensà que seria millor tornar al seu jardí. Va pensar d'anar a un lloc alt per veure si podia localitzar el jardí.
L'arbre anava per la ciutat i tot el món es quedava mirant-lo, es burlaven de les seues extremades dimensions, els cotxes l'atropellaven, els xiquets el perseguien tirant-li pedrades... Fins i tot una banda de delinqüents el reballaren al riu Sena. El pobre arbre quasi s'ofega i va haver d'eixir d'allí amb l'ajuda d'un vaixell gegant que es deia Bateau Mouche.
Buscant una eixida va passar per la torre Eiffel. Va decidir muntar-hi per vore si veia el seu jardí i, de pas, fer una visita cultural, però la gent no el va acceptar allí, perquè era molt gran i destrossava la torre, així que el tiraren a espentes.
L'arbre estava desesperat i trist, i no sabia què fer, però de sobte va mirar al seu voltant i va vore una muntanya altíssima (els Alps francesos). Es va dirigir cap allí mentre una parella d'enamorats el perseguia intentant gravar-li els seus noms en l'escorça. Una vegada els va despistar va començar a muntar al cim de la muntanya. Però una vegada dalt va veure un món fantàstic: hi havia una muntonada d'arbres igual que ell, es respirava un ambient tranquil, hi havia molta alimentació, ningú es burlava d'ell i podia tindre molts amics. Així que l'arbre no s'ho va pensar dues vegades, es va llevar les sabates, que tants problemes li havien ocasionat, i va decidir que mai més les tornaria a utilitzar, perquè es quedava per sempre a la muntanya amb els seus amics i en el seu ambient.
Cristina Reig Palmí
Alumna de 2n C. de l'IES Moixent (La Costera)
· Narració publicada a L'enganxalletres el 26.10.2006 ·
*

4 comentaris:

gxt ha dit...

Un conte preciós!M' agradat molt!!

salu2

Xema ha dit...

Hola, sóc el profe de Cristina. Moltes gràcies per haver reproduït el relat en el vostre blog, Cristina i jo n'estem encantats. Les fotos que l'acompanyen hi van com l'anell al dit. És casualitat o us les ha inspirades el conte?

F. Mas i Castanyer ha dit...

Moltes gràcies a vosaltres, Cristina i Xema, per escriure aquest magnífic conte i per la iniciativa de L'enganxalletres, que ens a permès trobar-lo.
De les fotos, son el resultat d’una cerca inspirada pel conte. Vam buscar per internet fotos per il·lustrar aquesta narració, al cercador d’imatges vam posar ‘arbre sabates’ en diferents llengües i vam triar aquestes 3.

un ha dit...

Si que és preciós aquest conte.
Bonic, molt ben escrit i amb poques paraules ens diu moltes coses.