dimarts, 26 de desembre de 2006

Una molècula bipolar



L’aigua


Als planetes més pròxims al Sol l’aigua s’evapora i no hi ha masses líquides. Als més allunyats, es glaça. L’aigua té sens dubte, una importància transcendental en l’evolució de la vida. Com es van formar els oceans? Va arribar aigua amb els meteorits i va haver-hi emissions volcàniques. Al principi, l’aigua de pluja bullia en caure. A poc a poc, en augmentar el refredament i formar-se la crosta granítica, les pluges van arribar al sòl i van donar lloc a uns protooceans, mentre una altra part de l’aigua seguia atrapada a l’escorça. Els impactes posteriors, ja molt menys freqüents, fracturaven l’escorça i alliberaven part de l’aigua retinguda, que s’afegia als mars. Hi havia aigua que arribava als mars a través de surgènci8es hidrotermals com les que encara hi ha en molts llocs dels oceans, amb una composició química molt diversa a causa de la presència de materials dissolts a altes temperatures, però en conjunt la composició inicial devia assemblar-se a l’actual.

L’aigua té propietats decisives que no comparteix amb altres líquids. Una d’elles, la capacitat de dissolució, té molt a veure amb la composició dels oceans. Aquesta ha canviat després per les aportacions de materials des de l’escorça emergida dels continents, per meteorització, erosió i arrossegament en dissolució; per l’intercanvi amb l’atmosfera (dissolució de gasos, aportacions de la pluja al mar, despreniment de substàncies volàtils del mar a l’atmosfera, etc.); i per sedimentació de materials en els fons marins. En aquest últim procés fan un paper molt actiu els organismes, especialment els que fabriquen closques, i la seva velocitat ha variat al llarg de la història. A causa de la seva molècula bipolar, l’aigua posseeix una constant dielèctrica elevada que pocs líquids igualen. Aquesta propietat fa que s’hi dissociïn les sals en ions (la qual cosa augmenta la seva capacitat per conduir electricitat, una bona raó per no tocar un endoll amb les mans mullades) i s’hi dissolguin molts materials. (...)

Jaume Terrades

Biografia del món
De l’origen de la vida al col·lapse ecològic.


2 comentaris:

Dalva ha dit...

Joan,

A água é um bem tão precioso! O nosso planeta devia chamar-se "Água", e não "Terra"....

abraço da Dal

Kepa ha dit...

como químico que soy, sé de buena tinta lo maravillosa que es la molécula del agua y sus caracteristicas fisico-químicas que son únicas y paradójicas con respecto a otras moléculas análogas.

Felices fiestas